Anar al contingut

Pronefros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pronefros

El pronefros o renyó cefàlic és el primer orgue de excresió que apareix embrionariament en vertebrats. En la majoria dels vertebrats és de molt curta duració i no és funcional, pero tindria un paper fonamental per a formar el úreter primari (conducte pronéfrico o arquinéfrico). En els anamniotas, es desenrolla durant l'etapa embrionària, llevat en taburons i ralles, i en algunes espècies funciona com el renyó adult per sí solament o junt al opistónefros.[1][2]

Va ser descrit per primera volta per Johannes Müller en granotas en l'any 1829.[1]

Pronefros humà

El pronefros es considera com el primer dels tres renyons que apareixen durant el desenroll embrionari. Els atres dos són el mesonefros i el metanefros. Este últim és el que permaneix i es considera el renyó definitiu.[3][4]

En el ser humà, algunes fonts, com la Anatomia de Gray, afirmen que es pot observar el pronefros com un cúmul de cèlules en la zona més craneal dels cordoneres nefrogénicos, que apareixen en embrions en el dècim dels estadis de Carnegie —aproximadament 22 dies despuix de l'ovulació—[5] i no és funcional perque no es formen glomérulos renals.[6] Estaria format por entre sèt i dèu grups de cèlules en la regió cervical i formarien nefrotomas, unitats excretoras vestigiales.[7] Involucionaría per complet a finals de la quarta semana del desenroll.[3]

Atres autors afirmen que el concepte de pronefros no pot aplicar-se als embrions humans.[5] Un artícul de 2019 va estudiar corts histológicos procedents d'embrions i no es varen trobar estructures que pogueren identificar-se com el pronefros.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Pronephros; a Fresh Perspective».Integrative and Comparative Biology.59(1)
    29-47.doi:10.1093/icb/icz001.Consultat el 19 de març de 2020.
  2. ↑ Goodrich, Edwin S. (1930). Studies on the structure & development of vertebrates, Macmillan.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Urinary Tract Development».International Journal of Medical and Surgical Sciences.2(2)
    447–454.doi:10.32457/ijmss.2015.011.Consultat el 19 de març de 2020.
  4. ↑ Sadler, 2002, pp. 294-295.
  5. ↑ 5,0 5,1 «1987 Developmental Stages In Human Embryos - Stage 10» (en anglés). Embryology. Consultat el 19 de març de 2020.
  6. ↑ (2016) «Development of the urogenital system», Gray's anatomy: the anatomical basis of clinical practice, 41.ª edició (en anglés), Elsevier, p. 1199. ISBN 978-0-7020-5230-9.
  7. ↑ Sadler, 2002, p. 294.

Bibliografia

  • (2002) «Aparat urogenital», Langman. Embriologia mèdica en orientació clínica, 8.ª edició, Editorial Mèdica Panamericana, pp. 295-333. ISBN 978-9500613675.