Profundulus hildebrandi

popoyote (Profundulus hildebrandi)

El popoyote (Profundulus hildebrandi), també cridat escamudo de Sant Cristóbal, és una espècie de peix teleósteo, endèmica de la vall de Sant Cristóbal de les Cases en les terres altes de Chiapas, i també existix en Oaxaca en #llac i en atres estats en el sur de Mèxic. Està altament amenaçat d'extinció, degut a que té pèrdua d'hàbitat natural, són pocs quilómetros quadrats, subjectes a contaminació i expansió urbana de Sant Cristóbal.

És una espècie que alcança fins a 9 cm de llarc; habita únicament en els rius Fogótico i Groc, que naixen en el volcà de Zontehuitz, a 5 km al nort de Sant Cristóbal de les Cases. Són vertents de poc recorregut i conca tancada, per lo que a l'espècie se li considera microendémicica (distribució exclusiva d'eixos rius).

L'investigador Robert Rush Miller, qui va ser encarregat del Museu de Míchigan, a on s'alberga la colecció de peixos més gran del món, va descriure l'espècie en 1950 i la va registrar com a nova i diferent.

Posteriorment, els investigadors Salvador Contreras i Lourdes Lozano, de l'Universitat de Nou #León, colectan i creen l'inventari dels peixos de Chiapas, concloent que el popoyote és una espècie microendémica.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Profundulus.
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}