Processador de senyals digitals

Un processador de senyals digitals o DSP (en anglés de digital signal processor) és un sistema basat en un processador o microprocessador que posseïx un conjunt d'instruccions, un hardware i un software optimisats per a aplicacions que requerixquen operacions numèriques a molt alta velocitat. Per açò és especialment útil per al processat de senyals i representació de senyals analògiques en temps real: en un sistema que treballe d'esta forma (temps real) es reben mostres normalment provinents d'un conversor analògic/digital (ADC).
Història
En 1978, INTEL va llançar el 2920 com un processador de senyals analògiques. Est posseïa un chip ADC/DAC en un processador de senyals intern, pero no posseïa un multiplicador d'hardware, el 2920 no va tindre èxit en el mercat.
En 1979, AMI llança el S2811, va ser dissenyat com un microprocessador perifèric, de la mateixa manera que el 2920 no va tindre gran èxit en el mercat. En el mateix any, Bell Labs introduïx el primer chip processador digital de senyals (DSP), The Mac 4 Microprocessor. Després en 1980 varen ser presentats en el ISSCC’80 els primers DSP complets: el PD7710 de NEC i el DSP1 de AT&T, abdós processadors varen ser inspirats en les investigacions de PSTN Telecomunicacions. En eixe mateix any NEC va començar la producció de el PD7710, la primera producció de DSP complets en el món.
El primer DSP produït per Texas Instruments, el TMS32010, va provar ser un gran èxit. Actualment el TMS320C4X dissenyat i produït per TEXAS INSTRUMENTS, sorgix en certes ventages front al restant dels processadors, ya que este es dissenya per a ser escalable; és dir, per a que puga treballar en paralel en atres dispositius similars. Molts dels processadors s'engloben dins de la filosofia CISC (computació en conjunt complex d'instruccions) Encara que es poden trobar en el mercat alguns que operen baix la filosofia RISC (computació en conjunt reduït d'instruccions); estos últims dedicats per a aplicacions concretes com la telefonia mòvil.
Funcionament
S'ha dit que pot treballar en senyals analògiques, pero el DSP és un sistema digital, per lo tant necessitarà un conversor analògic/digital a la seua entrada i digital/analògic en l'eixida. Com tot sistema basat en processador programable necessita una memòria a on almagasenar les senyes en els que treballarà i el programa que eixecuta.
Si es té en conte que un DSP pot treballar en vàries senyes en paralel i un disseny i instruccions específiques per al processat digital, es pot donar una idea de la seua enorme potència per a este tipo d'aplicacions. Estes característiques constituïxen la principal diferència d'un DSP i atres tipos de processadors.
Per a adinsar en el seu funcionament es posarà l'eixemple d'un filtre: el DSP rebrà valors digitals o samples procedents de la senyal d'entrada, calcula quina eixida s'obtindrà per a eixos valors en el filtre que se li ha programat i trau eixa eixida. Un possible sistema basat en un DSP pot ser el següent:

La senyal entrante entra directament en un filtre antialiasing per a evitar freqüències superiors a la muestreada del conversor analògic-digital. Despuix es porta a terme el processat digital en el mòdul DSP, per a despuix tornar-se a convertir en analògic i donar pas a l'eixida.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Procesador de señales digitales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.