Anar al contingut

Problema del quadrat inscrit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Inscribed square.svg
Eixemple: La curva de traços negre travessa tots els cantons de varis quadros blaus.

El problema del quadrat inscrit, també conegut com el problema del llímit quadrat o conjectura de Toeplitz, és una pregunta no resolta en geometria: ¿Cada curva tancada d'un pla simple conté els quatre vèrtiços d'algun quadrat? Es coneix que és cert si la curva és convexa, o suau per parts, i en atres casos especials. El problema va ser propost per Otto Toeplitz en 1911.[1] Alguns primers resultats positius varen ser obtinguts per Arnold Emch i Lev Schnirelmann.[2] Fins ara el cas general permaneix obert.[3]

Plantejament del problema

[editar | editar còdic]

Siga C una curva de Jordan. Un polígon P es troba inscrit en C si tots els vèrtiços de P pertanyen a C. El problema del quadrat inscrit pregunta:

¿Cada curva de Jordan admet un quadrat inscrit?

No és necessari que els vèrtiços del quadrat apareguen a lo llarc de la curva en un orde particular.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Algunes figures, com círculs i quadrats, admeten quadrats infinits inscrits. Si C és un triàngul obtús, llavors admet exactament un quadrat inscrit; els triànguls rectànguls admeten exactament dos, i en triànguls acutángulos admeten exactament tres.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Toeplitz, O (1911). Ueber einige aufgaben der analysis situs Verhandlungen der Schweizerischen Naturforschenden Gesellschaft in Solothurn 94. p. 197.
  2. (1944).Академия Наук СССР и Московское Математическое Общество [Acadèmia de Ciències de la URSS i la Societat Matemàtica de Moscou].Sant Petersburgo:10
    34—44.
  3. (2014).61(4)
    346—253.doi:10.1090/noti1100.
  4. Bailey, Herbert; DeTemple, Duane (1998). «Squares inscribed in angles and triangles» Mathematics Magazine 71 (4): p. 278—284.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Klee, Victor; Wagon, Stan (1991). «Old and new unsolved problems in plane geometry and number theory» The Dolciani Mathematical Expositions. (11). Mathematical Association of America


Referències

[editar | editar còdic]