Problema del bar "El Farol"

Erro al crear miniatura:

Bar el Farol en Santa Fe (Nou Mèxic)

El problema del bar "El Farol" és un problema plantejat en el marc de la teoria de jocs. Es basa en una anècdota real ocorreguda en un bar de la ciutat de Santa Fe (Nou Mèxic) cridat "El Farol" i va ser plantejat inicialment per l'economiste Brian Arthur[1] en 1994. El plantejament del problema és el següent: En Santa Fe hi ha un número finit de persones. El dijous de nit, tot lo món desija anar al Bar "El Farol". No obstant, "El Farol" és un local molt menut, i no és agradable anar si està replet. Aixina que, existixen les següents "regles" en el lloc:

• Si menys del 60% de la població va a anar al bar, llavors és més divertit anar al bar que quedar-se en casa.
• Si més del 60% de la població va a anar al bar, llavors és menys divertit anar al bar que quedar-se en casa.

Llamentablement, tot lo món necessita decidir si anar o no anar al bar al mateix temps i no és possible esperar per a vore quanta gent abans que ells ha decidit anar.

Estratègies determinista

L'importància del problema estreba que no importa que método (determinista) seguixca cada persona per a decidir que fer: si tot lo món usa el mateix método està garantisat que el método serà inefectivo:

1. Si tot lo món usa el mateix método i est sugerix que el bar no estarà replet, llavors tot lo món acodirà, per lo que el bar estarà replet.
2. Análogamente, si tot lo món usa el mateix método i este sugerix que el bar estarà replet, llavors ningú acodirà i, per lo tant, el bar no estarà replet, estarà buit.

Variants del problema

En algunes variants del problema, es permet a les persones comunicar-se uns en uns atres abans de decidir si aniran o no al bar. No obstant, no es requerix que diguen la veritat. Una versió generalisada del problema del bar "El Farol" és el Jugue de la minoria.

El mateix anàlisis podríem aplicar al dilema que enfronten cada dumenge mils de conductors tractant d'evitar els emboços en les carreteres d'entrada a les grans ciutats. Si tots usen el mateix método per a decidir com serà la millor hora per a aplegar a la seua ciutat, indefectiblemente tots cauran en l'emboç.

Referències

• W. Brian Arthur, “Inductive Reasoning and Bounded Rationality”
• Archivat el 20 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine., American Economic Review (Papers and Proceedings), 84,406-411, 1994.