Problema de la subsecuencia més llarga
En Ciències de la Computació, el problema de la subsecuencia creixent màxima consistix en trobar una subsecuencia d'una seqüència donada a on els elements de la subsecuencia estan ordenats, de menor a major, i la subsecuencia siga tan llarga com siga possible. Esta subsecuencia no és necessàriament contínua, o única. La subsecuencias creixents màximes són estudiades per vàries disciplines relacionades en les matemàtiques, incloent algoritmes, física i teories de matriu aleatòria.[1] El problema de la subsecuencia creixent màxima és soluble en O(n log n), a on n denota el tamany de la seqüència d'entrada.[2]
Eixemple
[editar | editar còdic]En els primers 16 térmens de la seqüència de Van der Corput binaria
- 0, 8, 4, 12, 2, 10, 6, 14, 1, 9, 5, 13, 3, 11, 7, 15
una subsecuencia creixent màxima és
- 0, 2, 6, 9, 11, 15.
Esta subsecuencia té llongitut sis; la subsecuencia d'entrada no té subsecuencias creixents de tamany sèt. La subsecuencia creixent màxima en este eixemple no és única: per eixemple,
- 0, 4, 6, 9, 11, 15 o 0, 4, 6, 9, 13, 15
són atres subsecuencias creixent d'igual llongitut per a la mateixa subsecuencia d'entrada.
Relació en atres problemes algorítmics
[editar | editar còdic]El problema de la subsecuencia creixent màxima està estretament relacionat en el problema de subsecuencia comú més llarga, que té una solució de [[programació dinàmica]] en temps quadràtic: la subsecuencia creixent màxima d'una seqüència S és la subsecuencia comuna màxima de S i T, a on T és el resultat d'ordenar S. No obstant, per al cas especial en que l'entrada és una permutaciòn de sancers 1, 2, ..., n, esta proposta pot ser eixecutada molt més eficientemente , aplegant a un temps de la forma O(n log log n).
El clique major en un grafo de permutació està definit per la subsecuencia decreixent màxima de la permutació que definix al grafo; la subsecuencia decreixent màxima és equivalent en complexitat computacional, utilisat l'opost dels números d'entrada, a la subsecuencia creixent màxima. Aixina, els algoritmes de la subsecuencia creixent màxima poden ser usats per a resoldre el [[problema del clique]] eficientemente en permutation graphs.[3]
En la correspondència Robinson–Schensted entre permutacionés i la taula de Young, la llongitut de la primera fila de la taula corresponent a la permutaciónes igual a la llongitut de la subsecuencia creixent més llarga de la permutació, i la llongitut de la primera columna és igual a la llongitut de la subsecuencia decreixent més llarga.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Problema de la subsecuencia más larga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.