Primera batalla del Stronghold

La Primera batalla del Stronghold o de la Fortalea (First Battle of the Stronghold en anglés) va ser la segona batalla de la Guerra Modoc de 1872-1873. La batalla va tindre lloc el 17 de giner de 1873 entre les tropes nortamericans baix les órdens del tinent coronel Frank Wheaton i un grup de natius americans de la tribu dels modoc, originària d'Oregó i Califòrnia, i liderats pel cap Kintpuash, més conegut com a Capità Jack (Captain Jack en anglés). L'eixèrcit nortamericà havia intentat expulsar als modoc de la fortalea natural coneguda a partir d'aquella batalla com Captain Jack’s Stronghold (Fortalea del capità Jack), situada en els llits de lava a la vora sur del llac Tule en el noreste de Califòrnia i dur-els a la reserva dels indis klamath en Oregó. Els modoc varen conseguir una victòria sense paliatius sobre les tropes dels Estats Units que es varen vore obligades a retirar-se. La victòria dels modoc es va deure a la seua excelent posició defensiva, a les tàctiques empleades, al terreny favorable i a la poca visibilitat per la boira.

Primera batalla del Stronghold

Antecedents

Immediatament despuix de la inconclusa batalla de Lost River (Riu Perdut en espanyol) que es va produir en Oregó el 27 de novembre de 1872, els modocs que varen participar en la batalla varen escapar als llits de lava a on ara es troba el Lava Beds National Monument (Monument Nacional dels Llits de Lava) en Califòrnia, a on es varen unir a un atre grup d'indis modoc liderats per Shacknasty Jim procedent d'Hot Creek quí no s'hi havia vist involucrat en la batalla de Lost River. Els modocs varen acampar en una fortalea natural repleta de coves i sangues a modo de trincheras d'uns 275 metros (300 yardas) d'esgambi i 3 quilómetros (2 millas) de llongitut situada en els llits de lava i que ara és coneguda com Captain Jack’s Stronghold i que ells mateixos varen acondicionar per a facilitar el seu defensa. Ademés els modoc havien capturat 100 caps de ganado que varen ser usades com a reserva d'aliment.

L'eixèrcit nortamericà va movilisar tropes des del Departament de Columbia fins a l'extrem sur del llac Tule, a on les unitats varen establir dos campaments. El major d'ells en Van Brimmer's Ranch (Rancho de Van Brimmer) a uns 16 quilómetros (10 milles) a l'oest del Stronghold, i el menor en Louis Land's Ranch (Rancho de la terra de Luis) a uns 19 quilómetros (12 milles) a l'est.

Forces involucrades

Modoc

Els indis modoc sumaven en total uns 160 individus, dels quals solament 53 eren guerrers. Els líders del grup eren Captain Jack, Shaknasty Jim, Scarfaced Charley, Hooker Jim, i John Schonchin.

Captain Jack, líder dels Modoc, en 1873.

Estats Units

Les tropes nortamericanes desplaçades al lloc sumaven uns 400 hòmens. El coronel Frank Wheaton estava al mando i va dispondre el seu quarter general en Van Brimmer's Ranch. El major John Green estava al mando dels hòmens situats en l'oest i el capità Reuben Bernard comandaba els hòmens en l'est.

La tropa destacada en l'oest baix el mando del major Green consistia en el 21 batalló d'infanteria del major Edwin Manson; dos companyies de la milícia d'Oregó baix el mando del general John I. Ross; el Primer de cavalleria tropa F baix el mando del capità David Perry; una companyia de voluntaris de Califòrnia manats pel capità John O. Fairchild, i una secció de dos obuses de montanya 12 pounder (5 kg) baix el mando del tinent segon W. H. Miller.

La tropa del catitán Bernard, molt menor, consistia en el Primer de cavalleria tropa B baix les órdens del capità James Jackson i la tropa G baix les órdens del tinent segon John Kyle, i una companyia d'exploradors d'indis klamath baix les órdens de Dave Hill.

Referències

• Annual Report of the Commissioner of Indian Affairs to the Secretary of the Interior, for the Year 1873.
• Erwin N. Thompson, Modoc War, Its Military History & Topography, 1971, Argus Books, Sacrament, Califòrnia.