Primera batalla de Deep Bottom
Plantilla:Campanya de Petersburg
La primera batalla de Deep Bottom va ser una batalla de la guerra civil nortamericana i part del sege de Petersburg. La batalla terrestre va tindre lloc en Virginia entre el 27 i el 29 de juliol de 1864 entre l'Eixèrcit Confederado del Nort de Virginia, comandado pel general Robert I. Llig, i l'Eixèrcit de l'Unió del Potomac, comandado pel general de divisió George G. Meade (baix la supervisió directa del general en cap de les tropes de l'Unió, el tinent general Ulysses S. Grant).
Antecedents
En el lloc de Petersburg en el seu segon més, en juliol de 1864, el general de l'Unió, Ulysses S. Grant, estava buscant formes d'aprimar i trencar les llínees confederades al voltant de la ciutat vital. Va optar per tornar a realisar una operació que ya havia intentat durant el sege de Vicksburg l'estiu anterior. Consistia en extraure, encendre i destruir una secció de les fortificacions de Petersburg en preparació per a un posterior assalt d'infanteria en el lloc.
La bomba anava a esclatar el 30 de juliol. Per a debilitar encara més les defenses de la Confederació, Grant va ordenar que es realisaren una série de maniobres de distracció en els dies previs a l'atac principal. Una d'estes expedicions va culminar en la primera batalla de Deep Bottom.
Durant la nit del 26 i 27 de juliol, l'II Cos de Winfield Scott Hancock, junt en dos divisions de la cavalleria de Philip Sheridan, va abandonar les llínees al voltant de Petersburg i es va dirigir cap al nort, creuant el riu James prop d'una curva tancada coneguda localment com Deep Bottom.[1] El seu objectiu era amenaçar a Richmond, la capital de la Confederació, i obligar a Robert I. Llig a enviar una part substancial dels defensors de Petersburg per a detindre l'alvanç.
Per a amenaçar a Richmond, Grant havia descrit dos escenaris possibles per a l'èxit operacional. El primer escenari va ser que l'infanteria d'Hancock detinguera als defensors confederados de manera tan decisiva que la cavalleria de Sheridan podria després rodejar la batalla i saquejar la ciutat. El segon escenari va ser que l'infanteria d'Hancock detinguera a suficients defensors dels confederados per a permetre que Sheridan viage a l'oest de Richmond i atacar les llínees de suministrament del ferrocarril des de la Vall de Shenandoah.
A causa d'esta ofensiva Llig no va tindre més remei que actuar per a defendre la capital, enviant sis brigades al nort per a fortificar New Market Heights. Des d'eixe lloc, els confederados varen cobrir els possibles alvanços de l'eixèrcit de l'Unió cap a Richmond.
La batalla
27 de juliol
L'alvanç del 27 de juliol va començar be per a la força expedicionaria d'Hancock. Els seus elements principals varen conseguir dispersar un lloc confederado bloquejant la seua ruta cap al nort i inclús varen capturar quatre canons.[2] Hancock va aprofitar esta ventaja, movent al restant dels seus hòmens a través del James i desplegant-els per a un alvanç cap a l'oest fins a Richmond, que estava aproximadament a nou milles de distància.
Els confederados també havien reorganisat la seua llínea per a seguir un curs d'aigua conegut com Bailey's Creek, que corria de nort a sur entre les forces en conflicte. Hancock va reaccionar a açò enviant a la cavalleria de Sheridan a Gravel Hill, una posició que podria usar-se com un escaló al voltant de l'extrem nort de la riera.
No obstant la cavalleria de l'Unió va ser atacada en Gravel Hill i els varen fer retrocedir despuix d'un fort tiroteig. Les carabinas de repetició, que a mitan de 1864 ya estaven en mans de molts hòmens de cavalleria del nort, varen causar aixina i tot que el preu per a això anara alt per als confederados. La lluita en Gravel Hill va ser l'última acció important del dia, ya que Hancock va decidir realisar un nou reconeiximent abans d'enviar a la seua infanteria a través de Bailey´s Creek.
28 de juliol
El 28 de juliol, abdós parts varen rebre reforços del sector de Petersburg. Havent iniciat la batalla con miras a reduir les defenses de Petersburg, Grant es va alegrar en escoltar que havien aplegat més tropes confederades, dos divisions més, al camp de batalla de Deep Bottom.
Hancock va rebre una brigada de Petersburg, que va usar per a reemplaçar la divisió d'èlit de John Gibbon a lo llarc de Bailey´s Creek. Els hòmens de Gibbon encara no s'havien redistribuït quan Phil Sheridan va ordenar als seus ginets que atacaren a Gravel Hill una volta més.
La cavalleria de l'Unió es va llançar de cap contra 4 brigades confederades que estaven en mig de llançar un assalt propi. Els Confederados varen obtindre durant l'enfrontament la ventaja inicial, pero finalment varen ser rebujats per una llínea determinada de cavalleria desmontada que va disparar en els seus rifles repetidors des del cim d'una suau pendent. Els hòmens de l'Unió varen tornar a montar i els varen perseguir, capturant aixina a casi 200 confederados i posant aixina fi als grans enfrontaments del 28 de juliol. Aixina i tot no es varen atrevir a alvançar més per la forta presència de tropes confederades en el lloc i per les seues posicions fortificades, a les que després es varen retirar.[3]
29 de juliol
Hancock va coordinar després una retirada de tornada a través de James durant el 29 de juliol.[4] Grant també considerava que era el moment oportú, ya que sabia de la desviació de tropes, que Llig havia fet cap a eixe lloc des de Petersburg.
Vore també
Referències
- ↑ Battle of Deep Bottom I (July 27-29, 1864) Ohio Civil War Central. Consultat el 19 d'agost del 2019. (anglés).
- ↑ The Battle of Deep Bottom (First) The American Civil War. Consultat el 19 d'agost del 2019. (anglés).
- ↑ Battles: First Deep Bottom 13TH MISSISSIPPI INFANTRY REGIMENT. Consultat el 21 d'agost del 2019. (anglés).
- ↑ Deep Bottom I CWSAC. Consultat el 22 d'agost del 2019. (anglés).
Bibliografia
- Price, James S.: The Battle of First Deep Bottom (Civil War Séries). 2014. ISBN 978-1-62584-681-5. (anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera batalla de Deep Bottom» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.