Primer camp profunt del Webb
El Primer Camp Profunt de Webb és la primera image operativa presa pel telescopi espacial James Webb, que mostra el cúmul de galàxies SMACS 0723, a 4.600 millons d'anys llum de la Terra. Revelada al públic l'11 de juliol de 2022, l'image composta va ser presa per la cambra de infrarrojo propenc (NIRCam) del telescopi i cobrix una chicoteta zona del cel visible des del hemisferi sur . Mils de galàxies són visibles en l'image, que és la de major resolució jamai presa del univers primitiu.
Antecedents
[editar | editar còdic]El telescopi espacial James Webb (JWST) és un telescopi dissenyat per a captar fotons en les freqüències del infrarrojo, per eixa raó se li considera un telescopi per a la pràctica de l'astronomia infrarroja . El primer camp profunt de Webb va ser captat per la cambra de infrarrojo propenc (NIRCam) del telescopi i és un compost produït a partir d'imàgens en diferents llongituts d'ona del infrarrojo, en un total de 12,5 hores d'exposició.[1][2] La fotografia va alcançar profunditats en llongituts d'ona infrarrojas superiors a les imàgens dels camps més profunts captats pel telescopi espacial Hubble en 10 dies d'exposició. El telescopi espacial orbita de forma estacionaria des del 24 de giner de 2022 el segon punt de Lagrange de la Terra (L2), a uns 1,5 millons de quilómetros de la Terra. En L2, l'atracció gravitatoria tant del Sol com de la Terra manté el moviment del telescopi al voltant del Sol sincronisat en el de la Terra[3]
SMACS 0723 és un cúmul de galàxies del cel visible des del hemisferi sur de la Terra,[4] i a sovint ha segut examinat pel Hubble i atres telescopis en busca del passat profunt.[3]
Resultats científics
[editar | editar còdic]L'image mostra el cúmul de galàxies SMACS 0723 tal com era fa 4600 millons d'anys.[2] L'image del Webb cobrix un tros de cel en un tamany angular aproximadament igual a la que cobrix un gra d'arena sostingut en el braç estés per algú en el sol.[1] Moltes de les entitats cosmológicas representades han sofrit un notable desplaçament cap al roig extrem per l'extrema distància en anys llum dels fotons que irradian d'elles, inclosa la d'una galàxia de fa 13.100 millons d'anys, la més antiga de totes.[5]
La massa combinada del cúmul de galàxies SMACS 0723 va actuar com una lent gravitatoria, magnificant galàxies molt més distants darrere d'ell. La NIRCam del Webb va enfocar nítidament les galàxies distants, revelant estructures diminutes i tènues que mai abans s'havien vist, inclosos cúmuls d'estreles i característiques difusas.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Garner. «NASA's Webb Delivers Deepest Infrared Image of Universe Yet». NASA. Archivat des d'el original, el 2022-07-11. Consultat el 2022-07-11.
- ↑ 2,0 2,1 «Webb's first deep field» (en en). European Space Agency. Archivat des d'el original, el 2022-07-12. Consultat el 2022-07-11.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]». Consultat el 2022-07-12 (en en-US).
- ↑ «SRELICS». IRAS. Archivat des d'el original, el 2022-07-12. Consultat el 2022-07-12.
- ↑ Isabella Isaacs-Thomas. «Here's the deepest, clearest infrared image of the universe ever produced». PBS.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primer campo profundo del Webb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.