Anar al contingut

Pressió lateral del sol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pressió lateral del sol
Un eixemple dels principis de pressió horisontal: un mur de contenció de terres.

Pressió lateral del sol és la pressió que el sol eixercix en el pla horisontal. Les aplicacions més comunes de la teoria de pressions laterals en sols són el disseny d'estructures cimentades com a murs de terres, zapatas, túnels i per a determinar la fricció del terreny en la superfície de fonamentacions profundes. Per a descriure la pressió que un sol pot eixercir s'usa un coeficient de pressió lateral, K. K és la relació entre la pressió lateral o horisontal respecte a la pressió vertical (K = σh'/σv'). Esta fòrmula està assumida per ser directament proporcional i es complix en qualsevol punt del sol. K pot dependre de les propietats mecàniques del sol i de l'història tensional del sol. Els coeficients de pressió lateral pot variar dins de tres categories: pressió en repòs, pressió activa i pressió passiva.

Els coeficients de pressió són usats en anàlisis d'ingenieria geotécnica depenent de les característiques de la seua aplicació. Existixen moltes teories per a predir la pressió lateral, algunes empíriques i atres analítiques.

Pressió en repòs

La pressió en repòs, representades per K0, és la pressió horisontal del terreny. Esta pot ser medida directament pel test dilatométrico (DMT) o per un "borehole pressuremeter test" (PMT). Estos ensajos són costosos, per això s'usen relacions empíriques per a predir el restant de pressions que són més difícils d'obtindre i que depenen generalment del àngul de roçament intern. Algunes fòrmules són:

Jaky (1948)[1] per a sols normalment consolidats:

___MATH_0___

Mayne & Kulhawy (1982)[2] per a sols sobreconsolidados:

___MATH_1___

L'última requerix un perfil OCR profunt per a ser determinada.

Pressió activa i passiva

Diferents murs de contenció dissenyats per a aguantar distints espentes.

L'estat actiu ocorre quan existix una relaixació en la massa de sol que ho permet moure's cap a fòra de l'espai que llimitava la tensió del sol (per eixemple un mur de terra que es trenca); açò és que el sol està fallant per estendre's. Esta és la pressió mínima a la que el sol pot ser somesa per a que no es trenque. Al contrari l'estat passiu ocorre quan la massa de sol està somesa a una força externa que du al sol a la tensió llímit de confinament. Esta és la màxima pressió a la que pot ser somesa un sol en el pla horisontal.

Teoria de Rankine

La teoria de Rankine, desenrollada el 18 de juliol de 1857,[3] és la solució a un camp de tensions que prediu les pressions actives i passives del terreny. Esta solució supon que el sol no està cohesionado, té una paret que està friccionando, la superfície solc-paret és vertical, el pla de trencament en este cas seria planar i la força resultant és paralela a la superfície lliure del talús. Les equacions dels coeficients per a pressions actives i passives apareixen a continuació. Observe que φ' és l'àngul de roçament del sol i l'inclinament del talús respecte a l'horisontal és l'àngul β.

___MATH_2___
___MATH_3___

Per al cas en que β siga 0, les equacions de dalt se simplifiquen com:

___MATH_4___
___MATH_5___

Teoria de Coulomb

Coulomb (1776)[4] va ser el primer en estudiar el problema de les pressions laterals del terreny i estructures de retenció. Coulomb es va llimitar a usar la teoria d'equilibri que considera que un bloc de terreny en trencament com un cos lliure (o siga en moviment) per a determinar la pressió lateral limitante. La pressió limitante horisontal en fallo en extensió o compressió es determinen a partir de les constants Ka i Kp respectivament. ___MATH_6___ és la inclinacion de la cara de l'estructura i ___MATH_7___ és l'àngul de fricció del sol i l'estructura. (equacions vàlides per a c'=0.


Referències

  1. ↑ Jaky J. (1948) Pressure in soils, 2nd ICSMFE, London, Vol. 1, pp 103-107.
  2. ↑ Mayne, P.W. and Kulhawy, F.H. (1982). “K0-OCR relationships in soil”. Journal of Geotechnical Engineering, Vol. 108 (GT6), 851-872.
  3. ↑ Rankine, W. (1857) On the stability of loose earth. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Vol. 147.
  4. ↑ Coulomb C.A., (1776). Essai sur unix application dones regles dones maximis et minimis a quelques problemes de statique relatifs a l'architecture. Memoires de l'Academie Royale pres Divers Savants, Vol. 7