Anar al contingut

President d'Uruguay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la llista vore Anexe:Governants d'Uruguay.


El president de la República Oriental de l'Uruguay és el cap d'Estat i cap de Govern, president del Consell de Ministres i mando superior de les Forces Armada.

Dit mandatari presidix el Poder Eixecutiu, el Consell de Ministres i la Presidència de la República, junt en el secretari i el prosecretari de la Presidència, aixina com el director de l'Oficina de Planejament i Presupost.

Fins a la data, hi ha hagut un total de 38 persones que varen assumir el càrrec i 43 presidències (açò és perque Fructuoso Rivera en 1830 i 1839, Francisco Antonino Vidal en 1880 i 1886, José Batlle i Ordóñez en 1903 i 1911, Gabriel Terra en 1931, 1933 i 1934, Juliol María Sanguinetti en 1984 i 1994, i Tabaré Vázquez en 2004 i 2014 varen ocupar més d'una volta el càrrec). De les persones electes per al càrrec, trentatrés ho varen anar en trentasset eleccions (dèneu en sufragi indirecte i díhuit en sufragi directe). Sobre el terme del mandat pel que varen ser elegits (sense contar la presidència actual), vintidós varen terminar el seu mandat, un va donar pas a una nova forma de govern de forma constitucional, sèt varen presentar renúncia al càrrec, tres varen donar colps d'Estat, un va ser assessinat i dos varen morir per causes naturals. Ademés dos vicepresidents, dos ministres de Guerra i dos senadors varen assumir despuix de la falta d'un president.

Fructuoso Rivera, el primer president d'Uruguay, assumix el càrrec en 1830.
José Batlle i Ordóñez, dos voltes president i impulsor de la primera reforma constitucional en 1918.

Fructuoso Rivera va assumir el càrrec el 6 de novembre de 1830, sent el primer titular. Des de l'1 de març de 2025, el president de la República és Yamandú Orsi, qui va ser electe en les eleccions generals de 2024.

Procés d'elecció

Elegibilidad

En la Constitució es detallen les limitantes i els requisits del càrrec. Sobre els requisits, estos es troben detallats en l'artícul 151:

  • Contar en ciutadania natural és essencial; és dir, haver naixcut en el país o ser fill d'un uruguayà. Impossibilitant l'accés al càrrec a qualsevol tipo de ciutadà llegal o no ciutadà.
  • Estar inscripto en el Registre Cívic Nacional
  • Tindre l'edat d'a lo manco 35 anys.
    (...) Només podran ser elegits els ciutadans naturals en eixercici, que tinguen trentacinc anys complits d'edat.
    Artícul 151, Capítul I, Secció IX del Poder Eixecutiu, Constitució de la República
    Sobre les llimitacions del càrrec:
  • Inhabilitació d'eixercir política partidària activa
    El President de la República i els membres de la Cort Electoral no podran formar part de comissions o clubs polítics, ni actuar en els organismes directius dels partits, ni intervindre en cap forma en la propaganda política de caràcter electoral.
    Quint incís, Artícul 77, Capítul II, Secció III de la Ciutadania i el Sufragi, Constitució de la República
  • Inhabilitació a eixercir un atre càrrec mentres s'eixercixca el càrrec de president (incís 1 de l'artícul 91 i artícul 99).
  • Inhabilitació de ser candidat a Representant Nacional (artícul 92).

Elecció

Segons la Constitució actual, les persones que desigen ser president deuen inscriure la seua candidatura, a través d'un partit polític, en les eleccions internes dels partits polítics, les quals es realisen el mateix any que es realisen les eleccions nacionals. En estes eleccions cada partit polític definix un candidat únic, el qual es presenta representant al partit en les eleccions nacionals. En les eleccions presidencials, per mig de vot secret, la ciutadania elegix entre les candidatures presentades. En cas que cap candidatura obtinga la majoria absoluta dels vots, es procedix a un segon regrés, denominada "Balotaje", entre les dos candidatures més votades. En dita votació resulta guanyadora la candidatura que obtinga la majoria dels vots.

En la primera Constitució s'estipulava que el president era elegit per l'Assamblea General a majoria absoluta de vots, per lo que el president s'elegia en votació indirecta ya que la ciutadania votava als llegisladors i estos votaven a un candidat a president. La Constitució de 1918 establix per primera volta el vot popular directe en l'elecció del president, encara que solament votaven ciutadans hòmens. Recent en 1938 es va habilitar el vot femení en les eleccions nacionals a president.

Jurament

D'acort en l'artícul 158 de la Constitució d'Uruguay, el mandat del president comença l'1 de març següent a la data d'elecció i al mateix temps eixe dia es dona per finalisat el mandat del president anterior. D'acort al Manual de Ceremonial Públic aprovat el 14 de novembre de 2007, abans de poder eixercir, tant el president com el vicepresident electes deuen realisar l'acte de pren de possessió del càrrec en presència d'abdós cámara legislativa reunides en Assamblea General en el Palau Llegislatiu. Es requerix, per disposició de la Constitució, que presten el següent jurament davant el president actuante del Senat:

"Yo, N. N., em compromet pel meu honor a eixercitar lealmente el càrrec que se m'ha confiat i a guardar i defendre la Constitució de la República"
Artícul 158, Capítul I, Secció IX de la Poder Eixecutiu, Constitució de la República.

Després de prestar jurament, tant el president com el vicepresident electes es dirigixen des del Parlament fins a la sèu del Poder Eixecutiu (hui en dia Torre Eixecutiva) a on president i vicepresident eixints els aguarden per a la cerimònia de traspàs de mando. Després de que l'Escribano de Govern fa llectura i firma de l'acta, el president entrante assumix de forma oficial i es procedix a l'entrega per part del president eixint de la banda presidencial. El primer acte del president és la designació del Secretari de Presidència.[1][2]

Esta modalitat va ser canviada en 2010, ya que la cerimònia d'assunció i canvi de mando de José Mujica es va realisar sobre la Plaça Independència, als peus del monument al prócer José Gervasio Artigas, mantenint-se esta tradició per als posteriors canvis de mando. En 2025, davant el pronòstic de pluges per a la jornada de l'1 de març, es va especular en la possibilitat de mudar la cerimònia al Auditori Nacional Doctora Adela Repta del SODRE, encara que finalment es va mantindre en la Plaça Independència.[3]

Duració

Actualment, des de la reforma constitucional de 1967, s'establix la duració dels mandats en cinc anys tant per al president com per al vicepresident i es prohibix la reelecció immediata, tenint que esperar, tant el president com el vicepresident, cinc anys per a poder tornar a ocupar els seus respectius càrrecs. Esta disposició competix al president sobre la vicepresidència pero no al vicepresident sobre la presidència (Artícul 152 de la Constitució).

En l'artícul 75 de la Constitució de 1830 s'especificava que les funcions del President duraran per quatre anys; i no podrà ser reelegit sense que medie un atre tant temps entre la seua cessació i la reelecció. El text constitucional aprovat en 1918 mantenia la duració dels mandats en quatre anys pero exigint que medien huit anys entre la cessació i la reelecció. Esta disposició va quedar sense efecte en els següents texts constitucionals, restaurant-se la disposició original, la qual també va llimitar la duració dels periodos de govern mentres el Poder Eixecutiu era eixercit pel Consell Nacional de Govern.

Hi ha hagut certs moviments que han impulsat que s'habilite la reelecció presidencial pero sense conseguir gran transcendència, a excepció de l'Unió Nacional Reeleccionista que impulsava la reelecció de Jorge Pacheco Areco en 1971. En 1966 és electe com a president Óscar Gestido el qual va acompanyat de Jorge Pacheco Areco com a candidat a vicepresident. Gestido fallix al temps d'assumir i Pacheco Areco assumix la presidència. En les següents eleccions, les de 1971, va haver un intent reeleccionista de part del president i els seus correligionaris a través de l'Unió Nacional Reeleccionista. El proyecte va fracassar, encara que va conseguir un cabal important de vots que varen permetre que el candidat del sector si no s'aprovava la reforma, Juan María Bordaberry, fòra electe president.

Va haver vàries persones que varen ocupar més d'una volta el càrrec si es contabilisen presidències interines o presidents del Senat en eixercici del Poder Eixecutiu, pero solament va haver cinc persones que varen ser elegides per a ocupar més d'una volta el càrrec: Fructuoso Rivera de 1830 a 1834 i de 1839 a 1843, Francisco Antonino Vidal de 1880 a 1882 i durant 1886, José Batlle i Ordóñez de 1903 a 1907 i de 1911 a 1915, Juliol María Sanguinetti de 1985 a 1990 i de 1995 a 2000 i Tabaré Vázquez de 2005 a 2010 i de 2015 a 2020. Encara que solament Juliol María Sanguinetti i Tabaré Vázquez varen ser elegits per sufragi universal directe per a ocupar més d'una volta el càrrec.

Juan Idiarte Broda, víctima de l'únic magnicidio registrat en l'història de l'Uruguay.

Poders i deures

El president té l'atribució de nomenar i destituir a Ministres. D'acort a l'artícul 168 de la Constitució, al President de la República, actuant en el Ministre o Ministres respectius, o en el Consell de Ministres, correspon, entre atres assunts:

  1. La conservació de l'orde i tranquilitat en lo interior, i la seguritat en lo exterior.
  2. El mando superior de totes les Forces Armades ya siga en temps de pau i/o de guerra.
  3. Publicar i circular totes les lleis i fer-les eixecutar, expedint els reglaments especials que siguen necessaris per a la seua eixecució.
  4. Informar al Poder Llegislatiu, en inaugurar-se les sessions ordinàries, sobre l'estat de la República i les millores i reformes que considere dignes de la seua atenció.
  5. Posar objeccions o fer observacions als proyectes de llei que li remeta el Poder Llegislatiu, i suspendre o opondre's a la seua promulgació.
  6. Propondre proyectes de llei o modificacions a les lleis anteriorment dictades.
  7. Destituir els empleats per ineptitut, omissió o delicte.
  8. Decretar la ruptura de relacions i, prèvia resolució del Poder Llegislatiu, declarar la guerra.
  9. Prendre mides prontes de seguritat en els casos greus i imprevists d'atac exterior o commoció interior.
  10. Preparar i presentar al Poder Llegislatiu els presuposts.
  11. Concloure i subscriure tractats, necessitant per a ratificar-els l'aprovació del Poder Llegislatiu.

Vore també

Referències

Generals

Complementaris

  1. ↑ «Decrete N.º 435/007». Presidència de la Républica.
  2. ↑ «Com serà la cerimònia de canvi de mando». L'Observador.
  3. ↑ «Canvie d'últim moment: la cerimònia d'assunció d'Orsi serà com es va establir en el pla original». El País.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=President_d%27Uruguay&oldid=1320239»