Pregunta sugestiva
Una pregunta sugestiva és una pregunta que implica que es deu donar certa resposta,[1][2]o que presenta falsament una presuposición en la pregunta com un fet acceptat.[3][4]Tal pregunta distorsiona la memòria, enganyant a la persona per a que responga d'una manera específica que podria o no ser verdadera o consistent en els seus sentiments reals, i pot ser delliberada o involuntària. Per eixemple, la formulació "¿No crees que açò va estar mal?" és més sugestiva que "¿Crees que açò va estar mal?", a pesar de la diferència de solament una paraula. La primera pot pressionar subtilment a l'enquestat a respondre "sí", mentres que la segona és molt més directa.[1]Les preguntes repetides poden fer que les persones pensen que la seua primera resposta està equivocada i dur-les a canviar la seua resposta, o poden fer que les persones responguen contínuament fins que el interrogador obtinga la resposta exacta que desija. La dicció utilisada pel entrevistador també pot ser un factor que influïxca en la resposta donada per la persona interrogada.
Tipos
[editar | editar còdic]Preguntes repetides
[editar | editar còdic]L'interrogatori repetit provoca certs tipos de respostes. Les preguntes repetides fan que les persones pensen que la seua primera resposta estava equivocada, les duen a canviar la seua resposta o fan que seguixquen responent fins que el interrogador obtinga la resposta exacta que desija. Elizabeth Loftus afirma que els errors en les respostes es reduïxen dràsticament si una pregunta es fa solament una volta.[5]
Preguntes d'opció forçada
[editar | editar còdic]Les preguntes de sí/no o d'opció forçada, com "¿Deuríem condenar a este assessí?", obliguen a les persones a elegir entre dos opcions quan la resposta podria no ser cap d'elles. Açò genera més moments de “el entrevistador parla”, en els que el entrevistador controla la major part de l'entrevista.[6]Este tipo de pregunta també es coneix com fals dilema.
Preguntes presuntuosas
[editar | editar còdic]Les preguntes presuntuosas poden ser equilibrades o desequilibrades. Les preguntes desequilibrades plantegen la qüestió solament des del punt de vista d'un costat de l'argument. Per eixemple, un interrogador podria preguntar: "¿Està a favor de la pena de mort per a les persones condenades per assessinat?" Esta pregunta assumix que l'únic punt de vista de la persona en la situació és que qui és condenat deu rebre la pena de mort o no. El segon tipo de pregunta presuntuosa és la "pregunta equilibrada". Açò ocorre quan el interrogador usa preguntes opostes per a fer que el testic crea que la pregunta és equilibrada, quan en realitat no ho és. Per eixemple, el interrogador podria preguntar: "¿Està a favor de la cadena perpètua, sense possibilitat de llibertat condicional?" Este tipo de pregunta pot semblar equilibrada, quan en realitat seguix influint en la persona per a que discutixca sobre la cadena perpètua i no sobre una atra opció.[5]
Investigació
[editar | editar còdic]L'investigació experimental de la sicòloga Elizabeth Loftus ha demostrat que intentar respondre a este tipo de preguntes pot generar confabulación en els testics oculars.[4]Per eixemple, els participants en un experiment poden vore tots el mateix videoclip d'un accident automovilístic. Els participants s'assignen a l'encert a un de dos grups. Als participants del primer grup se'ls pregunta: "¿Qué tan ràpit anava l'auto quan va passar per la senyal de pare?" Als participants de l'atre grup se'ls fa una pregunta similar que no fa referència a una senyal de pare. Més vesprada, els participants del primer grup tenen més provabilitats de recordar haver vist una senyal de pare en el videoclip, encara que en realitat no hi havia tal senyal,[3]lo que planteja sérios dubtes sobre la validea de l'informació obtinguda per mig de preguntes mal formulades durant el testimoni de testics.
William S. Cassel, professor de l'Universitat de Nova Orleans, va realisar un experiment en subjectes de Kindergarten, segon i quart grau, aixina com adults. Se'ls va demanar que observaren un breu video de dos chiquets discutint sobre l'us d'una bicicleta. Una semana despuix, se'ls va solicitar que recordaren lliurement els events del video. Després se'ls varen presentar séries de preguntes jerárquicamente organisades, cada volta més sugestives, que sugerien una resposta correcta (positivament orientada), incorrecta (enganyosa) o sense una resposta específica (neutral). El nivell final de preguntes per a cada ítem va consistir en una pregunta d'opció múltiple en tres alternatives. L'exactitut del recort lliure va variar segons l'edat, sent els chiquets de kindergarten i segon grau els qui generalment seguien més l'orientació de les preguntes de primer nivell que els subjectes majors. Els chiquets majors varen respondre en la mateixa precisió que els adults en relació en els ítems centrals, pero no aixina en els ítems no centrals. Es varen trobar diferències de desenroll en les respostes a preguntes sugestives repetides, ya que els chiquets de kindergarten seguien més les preguntes enganyoses i canviaven les seues respostes en major freqüència que els subjectes majors. En les preguntes finals d'opció múltiple, els chiquets de kindergarten varen poder proporcionar la resposta correcta tan a sovint com ho varen fer en les preguntes inicials, a pesar dels errors intermijos.[7]
Loftus i John Palmer varen desenrollar l'Efecte de Desinformació. Est descriu cóm les respostes dels participants que presencien un accident canvien si les preguntes es redacten de manera diferent. Varen descobrir que les persones tendixen a exagerar lo que realment varen vore.[8]El vinticinc per cent dels participants va afirmar haver vist vidre trencat perque es va utilisar la paraula "va estrelar" en lloc de "va colpejar".[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Crisp, Richard D. (1957). Màrqueting Research (en en), McGraw-Hill, p. 100.
- ↑ James M. Copeland. «Cross Examination in Extemp» (en en). National Forensic League. Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 Loftus, Elizabeth F. (1996). Eyewitness Testimony (en en), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-28777-8.
- ↑ 4,0 4,1 «AS Psychology». www.holah.karoo.net. Consultat el 2025-08-22.
- ↑ 5,0 5,1 Thomas D. Lió. «Questioning Children: The Effects of Suggestive and Leading Questions» (en en). Social Science Research Network (SSRN). Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ Canadian Journal of Behavioural Science / Revue canadienne dones sciences du comportement.33(2)
- 118–127.ISSN 1879-2669.doi:10.1037/h0087134.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ Journal of Experimental Child Psychology.61(2)
- 116–133.ISSN 0022-0965.doi:10.1006/jecp.1996.0008.Consultat el 2025-08-22.
- ↑ 8,0 8,1 Elizabeth F. Loftus i John C. Palmer. «Reconstruction of Automobile Destruction: An Example of the Interaction Between Language and Memory» (en en). Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior. doi:10.1016/S0022-5371(74)80011-3. Consultat el 22 d'agost de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pregunta sugestiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.