Anar al contingut

Prefectura apostólica de Cubango

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La prefectura apostólica de Cubango en Angola (en latín: Praefectura Apostolica de Cubango en Angola i


Territori i organisació

[editar | editar còdic]

La prefectura apostólica estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents inicialment en el territori que llimitava al sur en el riu Orange; a l'est en el riu Haart i la República de Transvaal (que pertanyia al vicariato apostólico de Natal); a l'oest del oceà Atlàntic; al nort en el riu Cunene i els trams inferiors dels rius Kasai i Liba, és dir, la part occidental del Zambeze. Incloïa aproximadament la part centre-sur d'Angola, l'actual Namíbia i gran part de Botswana, llavors coneguda com Bechuanalandia. A partir de l'1 d'agost de 1892 va quedar llimitada a territoris en Angola.

La sèu de la prefectura apostólica es trobava (en 1907) en la localitat de Catoco, municipi de Cuvango en la província d'Huíla.[1]

Història

[editar | editar còdic]

La prefectura apostólica de Cimbebasia va ser erigida el 3 de juliol de 1879 per mig del decret Cum ad catholicae fide de la Congregació de Propaganda Fide, separant els seus territoris de l'immens vicariato apostólico de les Dos Guineas (hui arquidiócesis de Libreville). La nova jurisdicció eclesiàstica va ser confiada al recapte dels misionero de la Congregació de l'Esperit Sant, els qui, provinents de la prefectura apostólica del Congo, havien obert alguns llocs de missió en els anys anteriors, entre ells Huíla.

El territori va quedar llavors somés a tres potències europees: Portugal, l'Imperi alemà i l'Imperi britànic. Esta situació era de fet insostenible per als misionero, sense tindre en conte l'immensitat del territori de missió. Per este motiu varen demanar a la Santa Sèu la divisió de la prefectura apostólica. L'1 d'agost de 1892, per mig del decret Quo fructuosius de la Propaganda Fide, la prefectura apostólica va ser dividida en dos: la prefectura apostólica de Cimbebasia Superior, corresponent als territoris d'Angola, que va continuar sent governada per la Congregació de l'Esperit Sant; i la prefectura apostólica de Cimbebasia Inferior (hui arquidiócesis de Windhoek), corresponent a Namíbia, confiada al recapte dels Oblatos de María Inmaculada. Bechuanalandia va ser extreta d'estes prefectures apostólicas i anexada al vicariato apostólico de l'Estat Lliure d'Orange (hui la diòcesis de Kimberley).[2]

El 10 de giner de 1921, per mig del decret Quo in nonnullis de la Propaganda Fide, la prefectura apostólica de Cimbebasia Superior va assumir el nom de prefectura apostólica de Cubango en Angola.[3]

El 4 de setembre de 1940 per mig de la bula Sollemnibus Conventionibus del papa Pío XII, la prefectura apostólica de Cubango va ser suprimida i el seu territori anexat a la diòcesis de Nova Lisboa (hui arquidiócesis d'Huambo), erigida en la mateixa bula. L'últim prefecto apostólico de Cubango, Daniel Gomes Junqueira, va ser nomenat bisbe d'esta nova diòcesis.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Missiones catholicae, 1907, p. 394.
  2. Missiones catholicae, 1907, p. 433.
  3. (en llatí) Decret Quo in nonnullis, AAS 13 (1921), p. 146.
  4. (en llatí) Bula Sollemnibus Conventionibus, AAS 33 (1941), p. 14.

Bibliografia

[editar | editar còdic]