Pròrroga (deport)
La pròrroga (referida també com prorrogació, allargue, temps extra, periodo extra, periodo suplementari, temps suplementari, suplement, temps complementari o simplement suplementari) és un mecanisme procedimental utilisat en diverses disciplines deportives per a la resolució de situacions d'empat en concloure el temps reglamentari de la trobada. Este recurs és comunament implementat en deports com el bàsquet i el béisbol, en els quals l'empat no es contempla com una conclusió vàlida de l'event, procedint a la continuació del joc per mig d'un periodo adicional. En el fútbol, especialment en tornejos de eliminació directa, l'aplicació d'este periodo estés es torna imperativa, en l'objectiu d'assegurar un desenllaç definitiu i varia en la seua duració i especificidad conforme als protocols normatius establits per les federacions i entitats rectores de cada disciplina.
Fútbol
En el cas del fútbol, el Reglament del International Board, la versió del qual en espanyol ho denomina oficialment temps suplementari,[1] establix que el mateix deu durar no més de dos temps de 15 min. c/o, en lo que el temps total de joc es du a 120 min. Guanya l'equip que en eixos 30 minuts agregats, haja conseguit quebrar l'empat, per lo que, durant la pròrroga pot anotar-se més d'un gol. També es poden afegir minuts extres a abdós temps suplementaris quan estan per finalisar. En cas que no es trenque l'empat, es recorre al procediment de tirs des del punt penal; el qual consistix en una ronda de 5 penals per equip, i en cas que abdós equips ya patearon #el seu 5 penals c/o i seguixen empatats, la série continuarà a en rondes d'1 (mort súbita) fins a donar en l'últim llançador, i si en cas ya patearon tots i el joc seguix igualat, la clau continuarà novament en el primer pateador, fins a donar en el vencedor.
La primera volta que este método es va utilisar va ser en la final del Campeonat Suramericà 1919 entre SEL i SEL. Abdós seleccions varen aplegar a l'última data en el primer lloc en la mateixa cantitat de punts i en enfrontar-se varen terminar empatats, en lo que varen quedar igualats en el primer lloc en la mateixa cantitat de punts i varen deure jugar un partit extra. Eixe partit va finalisar empatat a zero, per lo que es va decidir que es jugaren dos temps suplementaris de 30 min. c/o, en lo que en total es varen jugar 150 min., sent fins a la data el partit —en general— més llarc de l'història. En finalisar el primer temps suplementari el partit seguia empatat a zero, i el gol del triumfo va aplegar recent als 122 min. de joc (2 min. del segon temps suplementari, anotat per Arthur Friedenreich). cal recordar que, per aquella época, el temps suplementari encara no havia segut establit de manera oficial per la FIFA, i també era norma generalisada que si la final d'un torneig terminava igualada, es jugara un segon partit per a definir al campeó i, de persistir l'empat, se seguirien jugant més partits fins a donar en el vencedor; pero, com el reglament de la Conmebol ho exigia, el campeó del torneig seria el que obtinguera més punt vos, i en cas que dos seleccions terminaren igualades en el primer lloc en la mateixa cantitat de punts (no es prenia en conte la diferència de golés), devien definir al campeó en un únic enfrontament. Per eixe motiu es varen jugar els dos temps suplementaris, i no un atre partit definitorio.
Atres métodos que varen ser utilisats són el gol d'or i el gol d'argent. En el cas del gol d'or, una forma de la figura coneguda com mort súbita, quan un equip anota un gol en el temps extra, el partit finalisa automàticament. En el cas del gol d'argent, quan un equip anota un gol en el primer temps suplementari, este no conclou, sino que deu seguir jugant-se, donant-li chances a l'atre equip d'empatar, i en cas que no ho conseguixca abans de finalisar el primer temps suplementari, el partit es dona per conclós. La diferència entre el gol d'or i el gol d'argent consistix que el gol d'or pot ser anotat en qualsevol moment del temps suplementari (o en el primer temps o en el segon temps) i una volta anotat el partit es dona per conclós, mentres que el gol d'argent solament està disponible en el primer temps suplementari i de ser anotat el partit no conclou despuix de la seua anotació, sino en finalisar el mateix. Actualment estos métodos han segut abandonats oficialment, des de 2004.[2]
Un atre método utilisat —encara que de tant en tant— és aplicar la regla del gol visitant durant el temps suplementari. No obstant, este método només s'utilisa en les fases d'eliminació directa per diferència de gols a partits d'anada i regrés, i únicament en el partit de regrés. S'aplica quan abdós equips estan empatats en el resultat global en la mateixa cantitat de gols de visitant anotats per c/o en abdós partits (el resultat en l'anada i en el regrés és el mateix). Esta regla pot aplicar-se o no durant el temps suplementari —depenent del reglament de l'organisació del torneig—; i en cas d'aplicar-se, si el partit termina empatat sense gols en finalisar els dos temps suplementaris, la clau es definirà per mig de penals; pero si el partit termina empatat en gols en finalisar els dos temps suplementaris, l'equip visitant serà el classificat o campeó —depenent de la fase que s'haja jugat—.
Fútbol sala
En el fútbol sala, es juguen 2 temps de 20 min. c/o, en lo que faran 40 min. de joc en total. En partits d'eliminació directa, si una trobada termina empatat, es jugaran 2 temps suplementaris de 5 min. c/o, en lo que faran 50 min. de joc en total. I de persistir l'empat, es recorrerà a la ronda de penals, la qual consistix en una ronda de 3 penals, i si en cas cada equip ya pateó #el seu tres penals i el partit seguix empatat, la clau continuarà en rondes d'1 (mort súbita) fins a donar en l'últim pateador, i si en cas ya patearon tots i el joc seguix en empat, la série continuarà novament en el primer llançador, fins a donar en el guanyador.
Fútbol plaja
El temps total d'un partit en el fútbol plaja és de 36 min. de joc, el qual està dividit en 3 temps de 12 min. c/o. Si un partit termina en empat despuix de jugar-se els 3 temps, es recorrerà a jugar 1 temps suplementari de 3 min., en lo que faran 39 min. de joc. I de persistir l'empat, es recorrerà a la ronda de penals, la qual és directament a mort súbita (ronda d'1). Esta norma aplica per a qualsevol partit (aixina no siga d'eliminació directa), ya que en el fútbol plaja a diferència del fútbol i el fútbol sala, no existixen els partits empatats —solament existixen els partits guanyats i perduts (aixina estos es definixquen per penals)—.
Fútbol americà
Les regles de la pròrroga del fútbol americà varien segons la lliga.
En la NFL, es va establir en 2012, una nova regla per a desempatar denominada "mort súbita" (sudden death), aplicable a tots els partits que finalisen el temps regular empatats. La regla es basa en el principi de que en el temps extra, els dos equips deuen tindre oportunitat de posseir el baló, a menos que l'equip que va tindre la primera possessió marque un touchdown.
El procediment de "mort súbita" comença en un llançament de moneda a l'aire, per a determinar com dels dos equips va a començar el temps extra rebent el baló. Si l'equip receptor pren la possessió del baló, pot marcar en la seua primera ofensiva un gol de camp o un touchdown, pero solament en este últim cas obtindrà automàticament el triumfo. Si no ho fa, la possessió passa a l'equip contrari, que deurà superar en punts al contrari per a obtindre el triumfo, pero que resultarà derrotat si en finalisar la possessió ha sumat menys punts. Si l'empat persistix i es tracta de partits de temporada o pretemporada, deu completar-se un temps de quinze minuts, fins que algun dels dos equips obtinga la primera diferència, per mig d'un safety, un gol de camp o un touchdown. Finalisat el temps extra de 10 minuts, sense que cap dels dos equips haja conseguit el triumfo, el partit es considerarà empatat. En la postemporada (playoffs), no s'admet l'empat, i es deuen jugar tants temps extres de 15 minuts com siguen necessaris fins que alguns dels dos equips obtinga una ventaja.[3] En el temps extra, les jugades no podran ser reptada per cap dels entrenadors en cap.
Entretant, en la NCAA (fútbol americà universitari) i la CFL es j ugarán quants temps extres siguen necessaris per a desempatar. En eixe cas el primer equip en anotar no guanya el partit, ya que abdós tindran oportunitat d'anotar punts. Els equips començaran les séries ofensives des de la llínea de la yarda 25 de l'atre equip. Qui conseguixca més diferència per mig d'un TD, gol de camp o un safety guanyarà el partit. Si el partit seguix empatat despuix de dos temps extres en la NCAA, els equips no poden patear un punt extra despuix d'anotar un touchdown; en lloc d'açò, tenen que intentar una conversió de dos punts. En partir de la temporada 2019–20 de la fútbol americà NCAA, els partits que entrar el quint periodo extra són decidits per una tanda de #conversió de dos punts (este regla seria usat també per a cada periodo extra en la XFL).
Referències
- ↑ Procedimientos para determinar el ganador de un partido o eliminatoria
- ↑ «El mundo del fútbol celebra el fin del gol de oro». Archivat des de l'original, el 25 de septiembre de 2020. Consultat el 4 de octubre de 2019.
- ↑ «NFL overtime rules». NFL (28 de marzo de 2012). Consultat el 28 de octubre de 2014. «Owners voted Wednesday at the NFL Annual Meeting in Palm Beach, Fla., to adopt the postseason overtime modified sudden death format in the regular season as well. Teams now will have the opportunity to possess the ball at least once in the extra period unless the team that receives the overtime kickoff scores a touchdown on its first possession. The only difference is that regular season games can end in a tie if the score remains locked after 15 minutes, while a playoff game cannot.»
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Prórroga (deporte) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.