Anar al contingut

Pozzo Ardizzi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut heràldic del llinage Pozzo Ardizzi.

Pozzo Ardizzi, llinage oriunt de la ciutat de Vigevano, província de Pavía (Itàlia), que es va conformar aproximadament a mitan del sigle XV a partir d'una branca de la família que es va separar del noble llinage Ardizzi.

Història

Rics propietaris de terrenys, boscs i comerciants de teles i llana, estaven assentats fòra de la ciutat, en el districte del Valle, orientat cap al camí de Pavía, al peu del terrat del riu Tesino, en paralel a la costa del municipi.[1]

Es desconeix cóm es va originar el llinage compost Pozzo Ardizzi. L'hipòtesis en major rellevància és que eixe canvi es va produir per motius nobiliaris (per eixemple, situacions d'orde polític o per unions entre famílies).

El seu primer integrant va ser Antonio Pozzo Ardizzi, descendent de Francesco Ardizzi (fallit en Vigevano en l'any 1399). Antonio, junt en el seu fill la moradura Abramo Ardizzi (també mencionat com Abraam del Pou-Ardicio), bisbe de Senigallia, varen fundar en Vigevano, entre 1421 i 1424, una iglésia en valoració a Sant Martino baix el títul de la Assunzione della Beatissima Vergine Maria, i vaig donar S. Jeronimo Dottor della Santa Chiesa, i vaig donar S. María Maddalena. Per esta acció obtenen del papa Eugenio IV indulgència plenària perpètua de tres anys i un periodo de quarantena durant la festa de la Assunzione della Madonna i la festa de Sant Ieronimo: Traditiio possessionis ac litentia concessa etc.

En la paret de l'altar de la capella, sobre la mà dreta, es podia llegir la següent inscripció:


L'iglésia va ser destruïda en 1800 i una de les seues relíquies, donada per Abramo, va ser transferida a l'iglésia de S. Francesco, en Vigevano.

Abramo Ardizzi va tindre un important paper com a diplomàtic en la pau conseguida el 6 de juny de 1449 entre Vigevano i el comte Francesco Sforza. A partir de l'acort, Vigevano va acceptar a Francesco Sforza com el seu «signore» lo que va motivar l'ingrés d'un contingent armat, l'anulació del dret a saquejar i es va posar la ciutat baix la protecció de la duquesa Bianca Maria Visconti (esposa de Francesco i filla del duc Filippo Maria Visconti, governant de Milà).

Abramo va ser governador d'Alessandria, embaixador del duc Filippo davant el rei de França, Carlos VII, i el rei de Nàpols Renato, duc d'Anjou (Anjio), comte de Provença. En 1455 va ser alcalde de Vigevano.

A canvi dels servicis prestats en les embaixades, Abramo va obtindre el castell i la terra de Colonnella en l'Abruzzo, en el títul de comte.[2] [3] [4] [5] [6] [7]

Poemetto llatí

Fragment del poema d'originibus populi Viglaevanensis (Initia et origines nostri populi Viglevanensis) sobre l'orige de la ciutat de Vigevano, escrit pel pare dominic Agostino della Porta (o Agostino Della-Porta) el 22 de juliol de 1490, a on es menciona a la família Ardizzi:

Ardiciique superba domus, cui desuper uni
Exhibitum est, inter nostrorum nomina patrum,
Stulta pati, sapiensque mori, et male vivere semper,
Praeque aliis efferre suos: hinc edita ferturx

[8] [9]

Arbre genealògic

Arbre genealògic del llinage Pozzo Ardizzi.

Encara es continua la tradició familiar de transferir de primogènit varó a primogènit varó un quadro en l'arbre genealògic del llinage Pozzo Ardizzi, que comença en la descripció dels fills d'Antonio, Luchino i Mateo, en el sigle XV i finalisa en els seus descendents en el sigle XIX.

En l'any 2007, Daniel Pozzo Ardizzi va encarregar la recuperació del document a Mario Silvio Goren, restaurador de coleccions històric-artístiques i docent en matèria de Conservació Preventiva i Restauració.[10][11]

Sigles XIX, XX i XXI

Durant els últims anys del sigle XIX, alguns descendents de la família Pozzo Ardizzi ―Cessara F. Antonio, Rosa, Catterina, Luigi i Giovanni Battista― varen emigrar de Vigevano cap a l'Argentina, a on inicialment es varen establir en la ciutat de Baïa Blanca (en el sur de la província de Buenos Aires).

Giovanni va fallir en l'any 1916 i la seua esposa ―junt en els seus tres fills naixcuts en Argentina (dos varons i una dòna)― varen retornar a Itàlia. Els atres germans es varen quedar definitivament en Amèrica del Sur.

En el sigle XXI, la major cantitat de descendents en el llinage Pozzo Ardizzi es troben en Argentina, en unes chicotetes famílies distribuïdes en Itàlia i Brasil.

L'escritor

Luigi Pozzo Ardizzi es va casar en Lucía Fantino en qui va tindre tres fills, un dels quals va a ser Luis Hipólito Antonio Pozzo Ardizzi (13 d'agost de 1901-decembre de 1965). Professor, escritor i periodiste, va tindre una important participació en al radioteatro argentí durant els anys quaranta i cinquanta. El seu aporte a este gènero ho va fer tant en la creació de distintes obres com en la direcció de companyies teatrals radiotelefónicas. Ademés, va escriure en els diaris La Raó, La Prensa, per a l'editorial Atlántida (de Buenos Aires) i la revista Cares i Caretas. Va publicar contes humorístics, noveles i poesies.[12]

La Pichona (1909)

Carreta La Pichona.

Un dels fills de Cessara F. Antonio Pozzo Ardizzi, César Juan Bautista, va comprar en 1909 en la ciutat de Tandil, als 17 anys d'edat, una carreta que va cridar La Pichona. El vehícul tenia al voltant de 6 m de llarc per 1,30 m d'ample, ademés dos rodes atrasseres construïdes en fusta de lapacho, de 1600 kg, de 3,26 m de diàmetro i en 22 rajos.

La Pichona era tirada per 16 cavalls, tots ells zainos, els quals eren cridats pels seus respectius noms. Utilisant una tralla de metro i mig i dibuixant círculs a l'aire, sense tocar als animals, la carreta era movilisada per a transportar, durant 80 km, llana i cereals des de la ciutat de Carmen de Patagones a Stroeder (que va ser punta de rieles fins a 1922, en el corredor ferroviari que venia de la ciutat de Baïa Blanca), el recorregut de la qual en condicions normals era de 5 dies i en complicacions del temps es podia estendre a 20 dies. Despuix retornava a Patagones en productes provinents de Buenos Aires.

La Pichona va constituir l'últim gran transport de tracció a sanc i en l'emplaçament de les vies fins a Patagones en 1922, la família Pozzo Ardizzi va reduir la seua accionar comunicant els parages propencs als que no estaven servits pel ferrocarril.

En els anys cinquanta va quedar abandonada en una zona de camps (Cañada Fonda), i en 1969 la família Pozzo Ardizzi la donó al Museu Històric Francisco de Viedma. Per mig de la directora Sra. Emma Nozzi es va procedir al seu rescat i a l'exhibició com ben històric i patrimonial front a la plaça Sèt de Març. No obstant, en eixe terreny es va construir un Centre Cívic, en lo que es arrumbó a La Pichona en el llavors Club Hípico Fort del Carmen, exposta a danys, vandalisme i inclemències del temps.

Despuix de que vàries gestions polítiques per a rescatar la carreta no tingueren resultat favorable, en l'any 2009 la família Pozzo Ardizzi va decidir directament recuperar a La Pichona i Alberto Pozzo Ardizzi va encarregar la restauració al ferrer Luis Facio.

Una volta conclosos els treballs, que varen precisar de 8 mesos d'àrdua i meticulosa llabor, La Pichona ―possiblement un dels pocs vehículs de similars característiques que encara es conserven en Argentina―, va ser depositada el 8 de giner de 2011 en una placeta que es troba entre els carrers Bernal i Hipólito Yrigoyen de la ciutat de Carmen de Patagones (província de Buenos Aires).[13]

Referències (informació documental del llinage)

  • Ardici
  1. Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato., Itàlia: G. P. I. Ramellati..
  • Ardicii
  1. Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato., Itàlia: G. P. I. Ramellati..
  2. Società storica lombarda (1905). Serie Quarta. Archivio Storico Lombardo. Vol. III. (Alessandro Colombo. "L'ingresso vaig donar Francesco Sforza in Milano i l'inizio vaig donar un novo prinzipato") - (Felice Fossati. "La plebe vigevanese alla conquista dei potere pubblici nel 1536")., Itàlia: Società storica lombarda..
  3. Il Rosario, Volume 21 (1904), Itàlia..
  4. Andenna, Giancarlo (1992). Metamorfosi vaig donar un borgo: Vigevano in etā visconteo-sforzesca : [atti del Convegno vaig donar Studi "Vigevano in etā visconteo-sforzesca" (Vigevano 30 settembre-1 ottobre 1988)]., Itàlia: Franco Angeli..
  • Ardiciique
  1. Della Porta, Agostino (1490). d'originibus populi viglevanensis (Initia et origines nostri populi Viglevanensis)., Itàlia..
  2. Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato., Itàlia: G. P. I. Ramellati..
  3. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1810). Memorie Istoriche della Città i Contat vaig donar Vigevano., Itàlia: dalla tipografia vaig donar Vigevano..
  4. Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria (1892). Miscellanea vaig donar storia italiana, Volum 29., Itàlia: Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria..
  5. Società storica lombarda (1905). Serie Quarta. Archivio Storico Lombardo. Vol. III. (Alessandro Colombo. "L'ingresso vaig donar Francesco Sforza in Milano i l'inizio vaig donar un novo prinzipato") - (Felice Fossati. "La plebe vigevanese alla conquista dei potere pubblici nel 1536")., Itàlia: Società storica lombarda..
  • Ardiciis
  1. Giordano, Luisa; Tardito, Rosalba (2000). Piazza ducale i i suoi restauri: Cinquecento anni vaig donar storia., Itàlia: Edizione Ets..
  2. Menochio, Giacomo (1586). Consiliorum siue Responsorum D. Iacobi Menochii ... liber quartus ... cum rerum summis, & indice locupletissimo, omnia nunc demùm accuratissimè recognita & à mille mendis ... Expurgata., Itàlia..
  3. Commission dones missions scientifiques et littéraires (1882). Archives dones Missions Scientifiques et Littéraires. 3eme Série, Volums 8-9., França: Imprimerie nationale..
  4. Andenna, Giancarlo (1992). Metamorfosi vaig donar un borgo: Vigevano in etā visconteo-sforzesca : [atti del Convegno vaig donar Studi "Vigevano in etā visconteo-sforzesca" (Vigevano 30 settembre-1 ottobre 1988)]., Itàlia: Franco Angeli..
  5. Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria. (1892). Miscellanea vaig donar Storia Italiana. Tom XXIX., Itàlia.: Fratelli Boca Librai vaig donar S. M..
  6. Pontieri, Ernesto (1978). Carteggi diplomatici fra Milano Sforzesca i la França, Volum 1., Itàlia: Institut Storico Italià per l Iā Moderna i contemporanea..
  7. Società pavese vaig donar storia pàtria (1911). Bollettino, Volums 11-13., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  8. Toscani, Xenio (1969). Aspetti vaig donar vita religiosa a Pavia nel secolo XV.: In appendice: Atti della visita pastorale vaig donar Amicus de Fossulanis alla città i diocesi nel 1460., Itàlia: A. Giuffrè..
  9. Sottili, Agostino (1994). Documenti per la storia dell'universitā vaig donar Pavia nella seconda metā del'400: (1450-1455)., Itàlia: Cisalpino-Goliardica..
  • Ardicij
  1. Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato., Itàlia: G. P. I. Ramellati..
  • Ardicio
  1. Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato., Itàlia: G. P. I. Ramellati..
  2. Cotta, Lazaro Agostino (1701). Museu novarese., Itàlia: per gli heredi Ghisolfi..
  3. Giornale arcadico vaig donar scienze, lettere ed arti (1843). Volum 95., Itàlia: Tipografia delle belle arti..
  • Ardicio del Pozzo
  1. Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato., Itàlia: G. P. I. Ramellati..
  • Ardicium
  1. Cotta, Lazaro Agostino (1701). Museu novarese., Itàlia: per gli heredi Ghisolfi..
  2. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1870). Memorie Istoriche della Città i Contat digues Vigevano opera postuma di Pietro Giorgio Biffignandi Buccella., Itàlia: Tip. editrice I. Spargella..
  3. Sottili, Agostino (1994). Documenti per la storia dell'universitā vaig donar Pavia nella seconda metā del'400: (1450-1455)., Itàlia: Cisalpino-Goliardica..
  • Ardicius
  1. Muratori, Lodovico Antonio (1732). Rerum Italicarum scriptores: ab anno aerae christianae quingentesimo ad millesimumquingentesimum., Itàlia: Typographia Societatis Palatinae.
  2. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1870). Memorie Istoriche della Città i Contat digues Vigevano opera postuma di Pietro Giorgio Biffignandi Buccella., Itàlia: Tip. editrice I. Spargella..
  3. Universität Wien. Institut für Österreichische Geschichtsforschung (1889). Mittheilungen dones Instituts für Oesterreichische Geschichtsforschung, Volum 10,número 4., Alemània: Wagner'sche Universitätsbuchhandlung..
  4. Buster, B (1879). Die Beziehungen der Mediceer zu Frankreich: während der Jahre 1434-1490, in ihrem Zusammenhang mit donen allgemeinen Verhältnissen Italiens., Alemània: Italiens. Alemània:Duncker & Humblot..
  • Ardicivm
  1. Bellazzi, Don Pietro (1964). La chiesa vaig donar S. Francesco in Vigevano. Vigevano., Itàlia: Crespi..
  2. Brambilla, Carlo Stefano (1669). La chiesa vaig donar Vigevano., Itàlia: Camagni..
  • Ardicivs
  1. Bellazzi, Don Pietro (1964). La chiesa vaig donar S. Francesco in Vigevano. Vigevano., Itàlia: Crespi..
  2. Brambilla, Carlo Stefano (1669). La chiesa vaig donar Vigevano., Itàlia: Camagni..
  • Arditia
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Arditiis
  1. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1810). Memorie Istoriche della Città i Contat vaig donar Vigevano., Itàlia: dalla tipografia vaig donar Vigevano..
  2. Società storica lombarda (1894). Archivio storico lombardo., Itàlia: Società storica lombarda..
  3. Società vaig donar storia, art, i archeologia per li provincie digues Alessandria i Asti (1907). Rivista vaig donar storia, art, archeologia per li province digues Alessandria i Asti., Itàlia: Società vaig donar storia, art, i archeologia per li provincie digues Alessandria i Asti..
  4. Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria (1892). Miscellanea vaig donar storia italiana, Volum 29., Itàlia: Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria..
  • Arditij
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Arditij Pozzi
  • arditio
  1. Osio, Luigi (1872). Documenti diplomatici tratti dagli Archivj Milanesi i coordinati per cura vaig donar Luigi Osio, Volum 3., Itàlia: Bernardoni..
  • Arditio de Puteo
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • arditio et Pou
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Arditiosque
  1. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1810). Memorie Istoriche della Città i Contat vaig donar Vigevano., Itàlia: dalla tipografia vaig donar Vigevano..
  2. Muratori, Lodovico Antonio; Carducci, Giosuè; Fiorini, Vittorio; Fedele, Pietro (1900). Rerum italicarum scriptores: raccolta degli storici italiani dal cinquecento al millecinquecento, Volum 21, Partix 2., Itàlia: S. Lapi.
  • Ardizi
  1. Vieusseux, Gian Pietro (1994). Archivio storico italià, Números 559-560., Itàlia: Lligc S. Olschki..
  2. Leverotti, Franca (1994). "Governare a modo i stillo de' signori--": osservazioni in margine all'amministrazione della giustizia al tempo vaig donar Galeazzo Maria Sforza duca vaig donar Milano : 1466-76., Itàlia: Lligc S. Olschki..

Ardizzi

  1. Casalis, Goffredo (1854). Dizionario Geografico Storico-Statistico-Commerciale degli stati vaig donar S. M. il Re vaig donar Sardegna. Volum XXV., Itàlia, Torino: Gaetano Maspero librajo i G. Marzorati tipografo..
  2. Bellazzi, Don Pietro (1964). La chiesa vaig donar S. Francesco in Vigevano. Vigevano., Itàlia: Crespi..
  3. Perret, Paul Michel (1896). Histoire dones relations de la France avec Venise du XIIIe siècle à l'avènement de Charles VIII: du XIIIe [i. i. treizième] siècle à l'avènement de Charles VIII[i. i. huit]., França, Paris: Leipzig: H. Welter..
  4. Andenna, Giancarlo (1992). Metamorfosi vaig donar un borgo: Vigevano in etā visconteo-sforzesca : [atti del Convegno vaig donar Studi "Vigevano in etā visconteo-sforzesca" (Vigevano 30 settembre-1 ottobre 1988)]., Itàlia: Franco Angeli..
  5. Giordano, Luisa; Tardito, Rosalba (2000). Piazza ducale i i suoi restauri: Cinquecento anni vaig donar storia., Itàlia: Edizione Ets..
  6. Chittolini, Giorgio (1997). Vigevano i i territori circostanti alla fine del Medioevo., Itàlia, Pavia: UNICOPLI..
  7. Osio, Luigi (1872). Documenti diplomatici tratti dagli Archivj Milanesi i coordinati per cura vaig donar Luigi Osio, Volum 3., Itàlia: Bernardoni..
  8. Commission dones missions scientifiques et littéraires (1882). Archives dones Missions Scientifiques et Littéraires. 3eme Série, Volums 8-9., França: Imprimerie nationale..
  9. Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria (1892). Miscellanea vaig donar storia italiana, Volum 29., Itàlia: Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria..
  10. Società storica lombarda (1905). Serie Quarta. Archivio Storico Lombardo. Vol. III. (Alessandro Colombo. "L'ingresso vaig donar Francesco Sforza in Milano i l'inizio vaig donar un novo prinzipato") - (Felice Fossati. "La plebe vigevanese alla conquista dei potere pubblici nel 1536")., Itàlia: Società storica lombarda..
  11. Società storica lombarda (1914). Serie Quinta. Archivio Storico Lombardo. Vol. I. (Felipe Fossati. "Raporti fra una terra i i suoi signori") - (Alessandro Colombo. "Li origeni del comune vaig donar Vigevano")., Itàlia: Società storica lombarda..
  12. Du Fresne de Beaucourt, Gaston (1888). Histoire de Charles VII, Volum 4., França: Sté. Bibliograp..
  13. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1870). Memorie Istoriche della Città i Contat digues Vigevano opera postuma di Pietro Giorgio Biffignandi Buccella., Itàlia: Tip. editrice I. Spargella..
  14. Società pavese vaig donar storia pàtria (1903). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria (Volume 3, Fascicolo 3-4) - Alessandro Colombo - "Vigevano i la Repubblica Ambrosiana nella lotta contro Francesco Sforza (Agost 1447-Giugno 1449)., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  15. Osio, Luigi (1872). Documenti diplomatici tratti dagli archivi Milanesi., Itàlia: tipografia vaig donar Guiseppe Bernardoni di Giovanni..
  16. Du Fresne de Beaucourt, Gaston (1888). Li Règne de Charles VII, d'après M. Henri Martin et d'après els sources contemporaines., França: Maurice Tardieu..
  17. Witte, Heinrich (1907). Regesten der Markgrafen von Baden von 1431(1420) - 1453. Volume 3 of Regesten der Markgrafen von Baden und Hachberg 1050-1515., Alemània: Wagner..
  18. Du Fresne de Beaucourt, Gaston (1891). Histoire de Charles VII: La fi du règne, 1454-1461., França: Librairie de la Société bibliographique, A. Picard..
  19. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  20. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Ardizzi Pozzo
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Ardizzo
  1. Brambilla, Carlo Stefano (1669). La chiesa vaig donar Vigevano., Itàlia: Camagni..
  • Ardizzo de Puteo
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Dal Pozzo Ardizzi
  1. Museu del Risorgimento i raccolte storiche del comune vaig donar Milano (1962). Li carte vaig donar Agostino Bertani., Itàlia: Museu del Risorgimento i raccolte storiche del comune vaig donar Milan..
  • d'Ardicii
  1. Societa Storica Lombarda (1904). Archivio Storico Lombardo (Série 4, Volume 1, Fascicolo 1), Alessandro Colombo. Un dono de' vigevanesi a Francesco Sforza (març 1450) ., Itàlia, Milano: Fratelli Boca.
  2. Società pavese vaig donar storia pàtria (1903). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria (Volume 3, Fascicolo 3-4) - Alessandro Colombo - "Vigevano i la Repubblica Ambrosiana nella lotta contro Francesco Sforza (Agost 1447-Giugno 1449)., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  3. Società storica lombarda (1939). Archivio storico lombardo, Volume 4., Itàlia: Società storica lombarda..
  4. Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria (1892). Miscellanea vaig donar storia italiana, Volum 29., Itàlia: Della Regio Deputazione digues Storia Pàtria..
  5. Bellazzi, Don Pietro (1964). La chiesa vaig donar S. Francesco in Vigevano. Vigevano., Itàlia: Crespi..
  • d'Ardiciis
  1. Società storica lombarda (1905). Serie Quarta. Archivio Storico Lombardo. Vol. III. (Alessandro Colombo. "L'ingresso vaig donar Francesco Sforza in Milano i l'inizio vaig donar un novo prinzipato") - (Felice Fossati. "La plebe vigevanese alla conquista dei potere pubblici nel 1536")., Itàlia: Società storica lombarda..
  2. Kristeller, Paul Oskar (1997). Iter Italicum., Holanda: BRILL..
  3. Cicero, Marcus Tullius (1995). Ciceronis, M. Tulli Fascicule 3: d'Oratore., Alemània: Walter de Gruyter..
  4. Sabbadini, Remigio (1914). Storia i critica vaig donar testi latini., Estats Units: Georg Olms Verlag..
  5. Bauer, W.; Friedlein, Gottfried; Kurz, A.; Deuerling, Andreas; Römer, Adolf (1885). Bayerische Blatter fur dones Gymnasial-Schulwesen, Volum 21., Alemània: Bayerischer gymnasiallehrerverein, München..
  6. Faucon, Maurice (1882). Li mariage de Louis d'Orléans et de Valentine Visconti: la domination française dans li Milanais de 1387 à 1450, rapport de deux missions en Italie, 1879 et 1880., França: Imprimerie nationale..
  • d'ardicijs / d'Ardicijs
  1. Societa Storica Lombarda (1904). Archivio Storico Lombardo (Série 4, Volume 1, Fascicolo 1), Alessandro Colombo. Un dono de' vigevanesi a Francesco Sforza (març 1450) ., Itàlia, Milano: Fratelli Boca.
  2. Cicero, Marcus Tullius (1885). M. Tulli Ciceronis Ad M. Brutum Orator: A Revised Text., Anglaterra: CUP Archive..
  3. Menochio, Giacomo (1609). Consiliorum siue Responsorum D. Iacobi Menochii ...: Liber quartus., Itàlia.: Pietro Martire Locarno..
  4. Società pavese vaig donar storia pàtria (1903). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria (Volume 3, Fascicolo 3-4) - Alessandro Colombo - "Vigevano i la Repubblica Ambrosiana nella lotta contro Francesco Sforza (Agost 1447-Giugno 1449)., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  5. Colombo, Alessandro (1933). Cartario vaig donar Vigevano i del suo comitato., Itàlia: tip. nazionale vaig donar I. Natal..
  6. Muratori, Lodovico Antonio (1912). Rerum italicarum scriptores, Volum 14, Partix 1., Itàlia: Tipi dell'editore S. Lapi..
  • d'Ardicio
  1. Società pavese vaig donar storia pàtria (1901). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria (Volum 1, Fascículo 3) - Colombo, Alessandro. - "Bianca Visconti vaig donar Savoya i la sua Signoria vaig donar Vigevano (1381-1383)., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  • d'Ardizzi
  1. Brambilla, Carlo Stefano (1669). La chiesa vaig donar Vigevano., Itàlia: Camagni..
  • d'Arditiij
  1. Società storica lombarda (1894). Archivio storico lombardo., Itàlia: Società storica lombarda..
  • d'Arditiis
  1. Andenna, Giancarlo (1992). Metamorfosi vaig donar un borgo: Vigevano in etā visconteo-sforzesca : [atti del Convegno vaig donar Studi "Vigevano in etā visconteo-sforzesca" (Vigevano 30 settembre-1 ottobre 1988)]., Itàlia: Franco Angeli..
  2. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1810). Memorie istoriche della citta i contat vaig donar Vigevano. Opera postuma. Corredata vaig donar note i vaig donar documenti. - Vigevano 1810., Itàlia: Universita vaig donar Pavia..
  3. Società storica lombarda (1894). Archivio storico lombardo., Itàlia: Società storica lombarda..
  4. Società vaig donar storia, art, i archeologia per li provincie digues Alessandria i Asti (1907). Rivista vaig donar storia, art, archeologia per li province digues Alessandria i Asti., Itàlia: Società vaig donar storia, art, i archeologia per li provincie digues Alessandria i Asti..
  • d'arditijs
  1. Societa Storica Lombarda (1904). Archivio Storico Lombardo (Série 4, Volume 1, Fascicolo 1), Alessandro Colombo. Un dono de' vigevanesi a Francesco Sforza (març 1450) ., Itàlia, Milano: Fratelli Boca.'
  2. Società pavese vaig donar storia pàtria (1988). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria, Volum 88., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  3. Colombo, Alessandro (1933). Cartario vaig donar Vigevano i del suo comitato., Itàlia: tip. nazionale vaig donar I. Natal..
  • degli Ardizi
  1. Pizzani, Ubaldo; Isola,Antonio; Menestò,Enrico; Vaig donar Pilla,Alessandra (2002). Curiositas: studi vaig donar cultura classica i migevale in onore vaig donar Ubaldo Pizzani., Itàlia: Edizioni scientifiche italiane..
  2. Comuni della província vaig donar Alessandria (1905). CComuni della província vaig donar Alessandria., Itàlia: Comuni della província vaig donar Alessandria..
  • Del Pou Arditij
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Del Pozzo Ardizzi
  1. Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1810). Memorie Istoriche della Città i Contat vaig donar Vigevano., Itàlia: dalla tipografia vaig donar Vigevano..
  2. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  3. Muggiati, Pier Luigi; Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  4. Itàlia. Esercito (1907). Annuario militara del regno d'Itàlia., Itàlia: I. Voghera..
  5. Itàlia. Esercito (1884). Annuario militara del regno d'Itàlia., Itàlia.
  6. Itàlia. (1876). Gazzetta ufficiale del regno d'Itàlia, Partix 1., Itàlia.
  7. Corpo vaig donar stato maggiore. Ufficio storico. (1910). La guerra del 1859 per indipendenza d'Itàlia, Volum 4., Itàlia: Società Editrice Lazial..
  8. Rinaudo, Costanzo (1973). Rivista storica italiana, Volum 85., Itàlia: Edizioni scientifiche italiane..
  • delli Arditij
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Poza et Arditia
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Pou-Ardicio
  1. Società pavese vaig donar storia pàtria (1903). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria (Volume 3, Fascicolo 3-4) - Alessandro Colombo - "Vigevano i la Repubblica Ambrosiana nella lotta contro Francesco Sforza (Agost 1447-Giugno 1449)., Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria..
  • Pozzi Ardizzi
  1. Giordano, Luisa; Tardito, Rosalba (2000). Piazza ducale i i suoi restauri: Cinquecento anni vaig donar storia., Itàlia: Edizione Ets..
  2. Bergamo, Romà (1995). Storia dei comuni, frazioni i parrocchie della Lomellina. Volume 2., Itàlia: EMI..
  • Pozzo Ardizzi
  1. Società storica lombarda (1905). Serie Quarta. Archivio Storico Lombardo. Vol. III. (Alessandro Colombo. "L'ingresso vaig donar Francesco Sforza in Milano i l'inizio vaig donar un novo prinzipato") - (Felice Fossati. "La plebe vigevanese alla conquista dei potere pubblici nel 1536")., Itàlia: Società storica lombarda..
  2. Bellazzi, Don Pietro (1964). La chiesa vaig donar S. Francesco in Vigevano. Vigevano., Itàlia: Crespi..
  3. Guillermo Kraft Llimitada (1955). Quí és quí en l'Argentina: biografies contemporànees (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Guillermo Kraft Llimitada. Consultat el 13 de febrer de 2011.
  4. Pellettieri Osvaldo, Burgos Nidia (2005). Història del teatre argentí en les províncies, Volum 1 (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Galerna. Institut Nacional del Teatre. Consultat el 13 de febrer de 2011.
  5. Saítta, Sylvia; i Romero, Luis Alberto (2002). Grans entrevistes de l'Història Argentina (1879-1988) (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Punt de Llectura. Consultat el 13 de febrer de 2011.
  6. Va pintar, Juan (1941). Panorama de la lliteratura argentina contemporànea (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Mundi. Consultat el 13 de febrer de 2011.
  • Puteo Arditij
  1. Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550., Itàlia.
  2. Muggiati, Pier Luigi;, Ramella, Carlo (2003). Història de l'inclita citta de Vigevano. La storia vaig donar Vigevano nelle Cronache del cancelliere Simone del Pozzo., Itàlia: Arké Edizioni Società Storica Vigevanese..
  • Puteus Ardicii
  1. Alessandria (Italy). Museu i pinacoteca civico, Carlenrica Spantigati, Giovanni Romà, Cassa vaig donar risparmio vaig donar Alessandria (1986). Museu i la pinacoteca vaig donar Alessandria., Itàlia: Cassa vaig donar risparmio vaig donar Alessandria..

Referències

  1. ↑ Família Ardizzi.
  2. ↑ [Miscellanea vaig donar storia italiana, (1892). volum 29, pàgines 284, 410, 411. Cessara Nubilonio. "Cronaca vaig donar Vigevano". Pàgines 234, 362, 363.]
  3. ↑ [Giorgio, Pietro; Bucella, Biffignandi (1870). Memorie Istoriche della Città i Contat digues Vigevano opera postuma di Pietro Giorgio Biffignandi Buccella. Itàlia: Tip. editrice I. Spargella. Pàgines 92-263.]
  4. ↑ [Società pavese vaig donar storia pàtria (1903). Bollettino della Società pavese vaig donar storia pàtria (Volume 3, Fascicolo 3-4) - Alessandro Colombo - "Vigevano i la Repubblica Ambrosiana nella lotta contro Francesco Sforza (Agost 1447-Giugno 1449). Pàgines 31-36. Itàlia: Società pavese vaig donar storia pàtria.]
  5. ↑ [Società storica lombarda (1905). Série Quarta. Archivio Storico Lombardo. Vol. III. (Felice Fossati. "La plebe vigevanese alla conquista dei potere pubblici nel 1536"). Pàgines 296, 297. Itàlia: Società storica lombarda.]
  6. ↑ [Goffredo Cassalis (1854). Dizionario Geografico-Storico-Statistico-Commerciale degli stati vaig donar S. M. il re vaig donar Sardegna. Vol. XXV. Torino, Itàlia: Gaetano Maspero. Pàgines 207, 208, 209.]
  7. ↑ Miscellanea vaig donar storia italiana, (1892), pàgines 417, 418, 419. Cessara Nubilonio. "Cronaca vaig donar Vigevano": pare domenicano Agostino Della Porta. (1490). Poemetto llatí: d'originibus populi viglevanensis (Initia et origines nostri populi Viglevanensis). Pàgines 269, 270. 271.
  8. ↑ [Sacchetti, Egidio (1649). Vigevano Illustrato. Itàlia: G. P. I. Ramellati. Pàgines 83, 84, 124, 125]
  9. ↑ Dal Pozzo, Simone (1550). Lliure d'Estime generale della città vaig donar Vigevano i suo territori en cronache i notizie stor. ed elenc delle materie in esso contenute 1550. Itàlia.
  10. ↑ «Arbre genealògic.». Archivat des de l'original, el 11 d'octubre de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  11. ↑ M. Silvio Goren, Conservació i Restauració de Coleccions Artístic-Històriques.
  12. ↑ «Luis Hipólito Antonio Pozzo Ardizzi. Resenya bibliogràfica.». Archivat des de l'original, el 11 d'octubre de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  13. ↑ «La Pichona.». Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 30 de març de 2015.

Enllaços externs