Anar al contingut

Pou Blanco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pou Blanco
Per a localitat cordovesa vore Pozoblanco.
Pou Blanco
Campanar de l'iglésia de Santa Casilda

El Pou Blanco és un chicotet cos d'aigua ubicat santuari de Santa Casilda[1] de troba en la part alta d'un roquedo de La Bureba, entre Salinillas de Bureba i Buezo.

Va ser construït en el sigle XV damunt d'una ermita primitiva, en un estil renaixentiste, l'Iglésia a on descansen en l'altar els restants de la Santa ha segut restaurat fa poc.

Història de Santa Casilda

Santa Casilda és la patrona de Briviesca, molt coneguda en la capital. El santuari es troba rodejat d'una hospedería en un restaurant en lo alt sobre l'ermita primitiva i en dos pozas d'aigua,provinent de manantials de l'aqüífer situades als peus de l'ala.

Santa Casilda era una princesa mora que va viure en l'época del regne de taifa en Toledo. Esta, es dedicava a donar de menjar a amagades del seu pare als cristians captius. La llegenda conta que el seu pare, el rei, un dia li va anar a buscar i li va preguntar qué era lo que ella duya baix el seu devantal. Casilda li va respondre que duya flors. Quan va obrir el devantal per a mostrar-li-ho va obrar un milacre i baix del devantal es trobaven unes flors en lloc d'aliments. Per això, Santa Casilda és coneguda com la Santa de les roses, pel milacre que conta la seua llegenda.

Despuix la jove princesa va caure malalta i els presoners cristians li varen dir que existia un ermitaño, de nom Vicente, que custodiava un pou miraculós en Castella. Va viajar fins a terres de Castella concretament en La Bureba i es va banyar en el miraculós pou, es va curar.[2] Finalment despuix d'un temps va fallir, per l'any 1075.

Pou Blanco

Un dels pous més famosos, a banda del pou Negre, és el Pou Blanco; les llegendes asseguren que té la propietat de fer fecundas a les dònes que s'encomanen a Santa Casilda.[3] A ell acodixen parelles que desigen ampliar la seua família tenint un fill. El ritual seguix certs passos, deuen colocar-se en l'ala a certa altura d'esta, des d'allí deuen tirar o be una pedra o una teixixca. Açò és aixina perque segons si és una pedra, la parella desijarien tindre un chiquet i si és una teixixca el seu desig seria chiqueta. Si la parella conseguix encertar en la pedra o la teixixca dins del pou situat al final de l'ala la família tindrà descendència en un any.

Una de les superstició i llegendes més famoses de la Bureba que hui en dia es manté viva encara, algunes parelles seguixen acodint a l'ala a tirar la seua pedra o la seua teixixca.

Referències