Anar al contingut

Potentilla pensylvanica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Potentilla pensylvanica (Potentilla pensylvanica)


Potentilla pensylvanica és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família Rosaceae.


Descripció

Planta de brots robusts, de 40-90 cm, erectos, grisáceos, pelosos; fulls grans, vede obscur, casi sense pèls per dalt i clar i molt pelosas per davall, dividides fins al nervi central, generant 5-11 segementso oposts, allargats i profundament dentats. Les flors de primavera fins a l'autumne, que s'òbrin paulitanament, formen grups numerosos; tenen 5 pétals grocs que duren poc, d'uns 5 mm, d'igual tamany que els verts sàpia-hos del càliç.[1]

Distribució i hàbitat

Originària d'Estats Units i Canadà, creix també en la península ibèrica. Viu en talussos, cunetes o zones arenenques.

Taxonomia

Potentilla pensylvanica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Mantissa Plantarum 1: 76. 1767.[2]

Etimologia

Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclàssic potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutivo–. Aludix a les poderoses presuntes propietats tòniques i astringentes d'esta planta.

pensylvanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Pennsilvània.

Varietat acceptada
Sinonímia
  • Potentilla absinthifolia Douglas ex Lehm.
  • Potentilla agrimonioides subsp. oreodoxa (Soj k) Soj k
  • Potentilla arachnoidea Douglas ex Lehm.
  • Potentilla atrovirens Rydb. Synonym H
  • Potentilla bipinnatifida var. glabrata (Hook.f.) Kohli & Packer
  • Potentilla hispanica var. nivea Andr.
  • Potentilla hispanica subsp. oreodoxa (Soj k) Soj k
  • Potentilla hispida Willd.
  • Potentilla nudicaulis Kurbatski
  • Potentilla oreodoxa Soj k
  • Potentilla paucijuga Rydb.
  • Potentilla pectinata Fisch. ex Lehm.
  • Potentilla platyloba (Rydb.) Rydb.
  • Potentilla pseudosericea auct.
  • Potentilla pubescens Moench
  • Potentilla sanguisorbifolia Favre ex Zimmeter
  • Potentilla sibirica Patrin ex Th.Wolf
  • Potentilla strigosa (Pall. ex Pursh) Tratt.
  • Potentilla strigosa auct. ross.
  • Potentilla strigosa Juz.[3]

Referències

  1. ↑ García Muñoz, B. (2004). , Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN 84-96264-09-2.
  2. ↑ «Potentilla pensylvanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de giner de 2015.
  3. ↑ «Potentilla pensylvanica». The Plant List. Consultat el 11 de giner de 2015.

Bibliografia

  1. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  2. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  9. Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  10. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Potentilla_pensylvanica&oldid=1305457»