Potencial de Lennard-Jones


Un parell d'àtoms o molèculas neutres estan subjectes a dos forces distintes en el llímit d'una gran separació i d'una chicoteta separació: una força atractiva actua a grans distàncies (forces de dispersió) i una força repulsiva actuant a chicotetes distàncies (el resultat de la sobreposición dels orbitales electrònics, conegut com la repulsió de Pauli). El potencial de Lennard-Jones (també conegut com el potencial L-J, el potencial 6-12 o, en menor freqüència, com el potencial 12-6) és un model matemàtic senzill per a representar este comportament.
Va ser propost en 1924 pel matemàtic i físic teòric anglés John Lennard-Jones (1894-1954).[1]
Formulació
[editar | editar còdic]El potencial de Lennard-Jones és de la forma:
a on:
- és la profunditat del potencial,
- és la distància (finita) en la que el potencial entre partícules és un mínim i
- r és la distància entre partícules.
Estos paràmetros poden ser ajustats per a reproduir senyes experimentals o poden ser deduïts de resultats molt precisos de càlculs de química quàntica. El terme descriu la repulsió i el terme descriu l'atracció.
La funció que descriu la força a la que estan subjectes les partícules és oposta al gradient del potencial dalt descrit:
El potencial de Lennard-Jones és una aproximació. La forma del terme que descriu la repulsió no té cap justificació teòrica; la força repulsiva deu dependre exponencialment de la distància, pero el terme de la fòrmula de L-J és més convenient per la facilitat i eficiència de calcular r12 com el quadrat de r6. El seu orige físic està relacionat al principi d'exclusió de Pauli: quan dos núvols electrònics circulant els àtoms s'escomencen a sobrepondre, l'energia del sistema aumenta abruptament. L'exponent 12 va ser elegit exclusivament per la seua facilitat de càlcul.
Formes alternatives
[editar | editar còdic]La funció del potencial de Lennard-Jones comunament s'escriu de la següent forma:
a on = és la distància en la que el potencial es troba en un mínim.
La formulació més senzilla, usada comunament per software de simulació, és:
a on:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lennard-Jones, J. E. Cohesion. Proceedings of the Physical Society 1931, 43, 461-482.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Potencial de Lennard-Jones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.