Anar al contingut

Potencial de Lennard-Jones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Potencial de Lennard-Jones
Potencial de Lennard-Jones per a un dímer d'argón.

Un parell d'àtoms o molèculas neutres estan subjectes a dos forces distintes en el llímit d'una gran separació i d'una chicoteta separació: una força atractiva actua a grans distàncies (forces de dispersió) i una força repulsiva actuant a chicotetes distàncies (el resultat de la sobreposición dels orbitales electrònics, conegut com la repulsió de Pauli). El potencial de Lennard-Jones (també conegut com el potencial L-J, el potencial 6-12 o, en menor freqüència, com el potencial 12-6) és un model matemàtic senzill per a representar este comportament.

Va ser propost en 1924 pel matemàtic i físic teòric anglés John Lennard-Jones (1894-1954).[1]

Formulació

[editar | editar còdic]

El potencial de Lennard-Jones és de la forma:

V(r)=4ϵ[(σr)12(σr)6]

a on:

  • ϵ és la profunditat del potencial,
  • σ és la distància (finita) en la que el potencial entre partícules és un mínim i
  • r és la distància entre partícules.

Estos paràmetros poden ser ajustats per a reproduir senyes experimentals o poden ser deduïts de resultats molt precisos de càlculs de química quàntica. El terme r12 descriu la repulsió i el terme r6 descriu l'atracció.

La funció que descriu la força a la que estan subjectes les partícules és oposta al gradient del potencial dalt descrit:

F(r)=V(r)=dV(r)drr^=4ϵ(12σ12r136σ6r7)r^

El potencial de Lennard-Jones és una aproximació. La forma del terme que descriu la repulsió no té cap justificació teòrica; la força repulsiva deu dependre exponencialment de la distància, pero el terme de la fòrmula de L-J és més convenient per la facilitat i eficiència de calcular r12 com el quadrat de r6. El seu orige físic està relacionat al principi d'exclusió de Pauli: quan dos núvols electrònics circulant els àtoms s'escomencen a sobrepondre, l'energia del sistema aumenta abruptament. L'exponent 12 va ser elegit exclusivament per la seua facilitat de càlcul.

Formes alternatives

[editar | editar còdic]

La funció del potencial de Lennard-Jones comunament s'escriu de la següent forma:

V(r)=ϵ[(rminr)122(rminr)6]

a on rmin = 21/6σ és la distància en la que el potencial es troba en un mínim.


La formulació més senzilla, usada comunament per software de simulació, és:

V(r)=Ar12Br6

a on:

  • A=4ϵσ12B=4ϵσ6σ=(AB)16ϵ=B24A


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lennard-Jones, J. E. Cohesion. Proceedings of the Physical Society 1931, 43, 461-482.