El pote de resina [1] és un recipient de terracota destinat a rebre la resina o miera que mana de la entalladura d'un pi resinero.

Pote de resina, subjecte per una abrazadera i una punta.

Presentació

El pote de resina va ser desenrollat per l'advocat i agricultor de Bordeus Pierre Hugues, que va patentar el seu procés d'extracció de resina en 1844.

Abans d'esta data la resina s'arreplegava per mig d'una tècnica rudimentària que oferia baixos rendiments. Per a recolectar la resina, els antics resineros cavaven un forat en la base del pi, generalment entre les raïls, que recobrien en verdet. La resina obtinguda estava plena d'impurees: ramitas, arena, insectes i contenia molt poca trementina.

En la llei del 19 de juny de 1857, tots els municipis de les Landes de Gasconya varen ser obligats a reforestar les seues terres, estenent-se l'extracció de resina. El método tradicional no era apte per a ser industrialisat. el nou «sistema Hughes» introduïx l'us d'una vasija de fanc, en una tira de zinc llaugerament curvada en la part superior i sostinguda per una punta de carpintero per a arreplegar la resina. Este recipient seguix l'ascens anual de la entalladura. La principal ventaja és que la resina recolectada conté menys impurees. El pote s'utilisa per a quatre a sis recollides per temporada.[2] Tarda entre un més i un més i mig en omplir-se gota a gota.

A mitan dels anys 1980, es va substituir el pote de resina per una bossa de plàstic, grapada a la part baixa de la entalladura que permetia tres recolecció d'1,8 litros cada una durant la temporada. Esta tècnica també va acabar desapareixent en la finalitat de l'extracció de resina en les Landes de Gasconya a fins del XX.

Pierre Hugues

Va nàixer en Bases en 1794 i va eixercir la abogacía en Bordeus des de 1822. Quan va presentar el seu palés en 1844, es va convertir en destilador de resina. Gràcies a la seua inventiva va desenrollar una nova tècnica de destilació en la seua fàbrica de Tarnos. La resina Hugues aixina produïda, de millor calitat, es venia més cara que qualsevol atra. El pote d'Hugues es va generalisar despuix de la llei de 1857 i de la forestació de les Landes de Gasconya, massa tarde per a que Hugues ho vera.[3]

Referències

  1. ↑ Fénié, Jean-Jacques et Bénédicte (2009). Dictionnaire dones Landes (en fr), Bordeaux: Éditions Sud Ouest. ISBN 978-2-87901-958-1.
  2. ↑ Dictionnaire de la Lande Française, Éditions Loubatières
  3. ↑ L’Almanach du Landais 2008, Éditions CPE