Portulacaria pygmaea
Portulacaria pygmaea és un arbust suculent pertanyent al gènero Portulacaria, dins de la família Didiereaceae. Es distribuïx des del suroest de Namíbia fins al noroest de la província de la Veta.
Descripció
[editar | editar còdic]Portulacaria pygmaea és un arbust nano, compacte, de creiximent llent, sense pèls (glabro), suculent, de fins a 20 cm d'alt i 30 cm d'ample. Presenta un talle suculent (cáudice) parcialment epígeo i unflat de fins a 10 cm de llarc i 15 cm de diàmetro. La seua corfa és de color marró rojós, descamada i a sovint en vàries capes d'anys anteriors.
Els fulls són obovadas, de 10-14 x 7-9 mm d'ample i al voltant de 3-4 mm de gruixa, en la superfície rugosa, de color vert, tornant-se rojosa i arrugada durant les condicions seques.[1]
L'inflorescència és curta i es produïx terminalmente, portant cims floridas en flors d'uns 4 mm de diàmetro. Els pétals de 2 mm de llarc, són de color groguenc i apareixen en estiu.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del suroest de Namíbia fins al noroest de la província de la Veta i creix principalment en el desert o en biomas de xares seques.
Ecologia
[editar | editar còdic]Les plantes creixen en condicions extremes. Ademés de la aridez extrema, també fa molta calor i la temperatura a voltes pot alcançar els 47 °C. La traça de creiximent llent i longevitat, junt en la seua caudex suculent, tallos i fulls, i capes de corfa, asseguren la seua supervivència. No obstant, la planta viu al llímit i un aument de la temperatura podria ser desastrós per a la seua supervivència a llarc determini.
Durant la major part dels mesos secs, els fulls es tornen rojoses i arrugades pel pigment antocianina que la protegix del sobrecalentamiento i ralentisa el procés de fotosíntesis. La herbivoría de varis mamífers també pot ser un problema, no obstant, la planta està ben camuflada entre els afloraments rocosos i el sol pedregoso i en grava. Les menudes flors són presumiblement polinizadas per menuts insectes i les seues llavors es dispersen pel vent.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Portulacaria afra va ser descrita pel botànic surafricà Neville Stuart Pillans i publicada per primera volta en la revista científica Journal of Botany, British and Foreign 66: 195 en 1928.[2]
- Portulacaria: nom genèric derivat del gènero Portulaca per la seua semblança en est. El sufix "-ària" és un sufix llatí que s'utilisa per a indicar relació o pertinença.
- pygmaea: epítet específic llatí que significa "nana", fent referència al seu menut tamany.[3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Portulacaria pygmaea creix en tossals i terrats aluvials a lo llarc del curs inferior del riu Orange. Històricament, estos terrats aluvials s'utilisaven per a extraure diamants, per lo que es va destruir la major part del seu hàbitat.
A pesar de que es troba dins del Parc Transfronterizo AiAis Richtersveld, recentment també ha segut objecte d'una intensa tala furtiva per al comerç de plantes ornamentals i la seua població està disminuint greument. Per això, li la classifica com En Perill (EN) en la Llista Roja de Plantes Surafricanes.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental, en sols ben drenados, arenencs i en grava. La propagació es realisa per mig de esquejes, encara que tarda prou temps en arrelar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Descripció de la portulacaria pygmaea».
- ↑ «Portulacaria pygmaea Pillans | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-04.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Llesta roja de plantes surafricanes».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Portulacaria pygmaea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.