Anar al contingut

Porto Azzurro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Porto Azzurro (Longone fins a 1873, Porte Longone fins a fins del 1947[1]) és un municipi de l'illa de Elba, pertanyent a la Província de Livorno (Itàlia), situdo en la costa de l'illa i banyat pel Canal de Piombino, dins de la regió de Toscana.

Porto Azzurro llimita en els municipis de Capoliveri, Portoferraio, Rio Marina i Rio nell'Elba.

Història

«La tierra capital de la isla se llama Portolongone, muy fuerte en el sitio y el arte, construida en el dorso de una áspera cota y recinto interior de grandes murallas rodeadas por un foso profundo y flanqueado por cinco bastiones muy grandes.» Jerónimo Brusoni, Dell'historie universali d'Europa, 1657

Originalment, la localitat es dia Longone. Este topònim, segons alguns derivat de «la considerable «llongitut» de la ensenar original, apareix documentat per primera volta en la Tabula Peutingeriana (Portus Longe) i en els Annales Ianuenses de Caffaro vaig donar Rustico dona Caschifellone (Longonum); Segons atres hipòtesis, el nom deriva de l'antiga presència de longons (en grec antic λογγόνες o inclús λιθοϰλιμένοι), és dir, bolardos d'amarre; en aquella época, es tractava de grans peñascos arrastrats fins a la vora de la mar, estacats profundament en el sol allí i fijamente subjectats en forts ferro -provablement grans anells- als que s'amarraven les majors embarcacions.[2][3]

Front a Porto Azzurro es troba el derelicte de Punta Cera, que data de finals del III. Portolongone va formar part del Estado de los Presidios a partir de 1603, quan es va construir el núcleu fortificat cridat Forte vaig donar Longone, junt en la guarnició militar d'Forte Focardo, alçat sobre un promontori rocós que tancava la baïa. L'Estat dels Presidis va nàixer com a possessió de la corona espanyola, dins del virreinato de Nàpols, en ocasió del Tractat de Londres (1557). Va estar somés a Espanya de 1557 a 1707, va passar de 1708 a 1733 a la corona d'Àustria i, per últim, de 1733 a 1801 als Borbones de les Dos Sicilias de Nàpols.[4] Durant la Guerra de Sucesión Española, Longone i el fort Focardo, construït en 1678 en Capoliveri, varen anar els únics presidis no ocupats per Àustria. Pel Tratado de Viena de 1725 varen passar a ser possessió de Carlos de España i posteriorment en 1734 varen quedar baix la sobirania del rei de Nápoles fins a la seua entrega en 1801 pel Tratado de Florencia a la Primera República Francesa. En 1815 com la totalitat de l'illa de Elba va passar a formar part del Gran Ducado de Toscana.

En 1906, Portolongone va perdre el territori de Capoliveri, que va formar el municipi homònim. En 1947 va assumir el nom de Porto Azzurro. En anys previs, el senador Giovan Battista Queirolo va escriure: "El port deportiu de Porte Longone, bonico lloc d'estiueig i bany, en una plaja d'arena fina i panorames esplèndits, lloc predilecte de les famílies de Roma i Toscana, mereix, per la seua bellea, que el seu nom es llibere del que recorda inquietantemente a la Casa vaig donar Pena, a la que, encara que està prou alluntada, s'associa, pel seu nom, en la ment d'els qui no coneixen el bonico balneari: per la seua lluminositat, per la seua verda vegetació, be li convindria el nom de Porto Azzurro o Porte Verda. "

Monuments i llocs d\'interés

La plaza principal
  • Santuari della Madonna vaig donar Monserrato (Santuari de La nostra Senyora de Montserrat)
  • Cappella del Sacre Cuore vaig donar Maria (Capella del Sagrat Cor de María)
  • Chiesa della Madonna del Carmine (Iglésia de La nostra Senyora del Carmen)
  • Chiesa vaig donar Sant Giacomo Maggiore (Iglésia de Santiago el Major)
  • Fuerte Longone
  • Laghetto vaig donar Terranera (Estany de Terranera)
  • Spiaggia vaig donar Barbarossa (Plaja de Barbarroja)
  • Spiaggia vaig donar Reale (Plaja de Reale)
  • Cim del Mont
  • Relitto vaig donar Punta Cera (Derelicte de Punta Cera)

Evolución demográfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 2421 2444 2786 2352 2544 2555 2369 2429 3078 3006 2929 3073 3111 3220
Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Referències

  1. ↑ Storia dei Comuni
  2. ↑ Guglielmo Peirce, Gent vaig donar galera. La guerra nautica nel Mediterraneo tra Medioevo ed Evo Modern. P. 174. Napoli, 2010.
  3. ↑ Suida, Lexicon, graece et latine. Tom II, p. 456. Trobe i Brunswick, 1705.
  4. ↑ Roberto Ferretti (a retor vaig donar), Aspetti i problemi vaig donar storia dello Stato dei Presìdi in Maremma, 1979; Giuseppe Caciagli, Stato dei Presidi, Pontedera, Arnera Edizioni, 1992

Enllaços externs