Porta de Ferro (Palau de Diocleciano)

La Porta de Ferro (en croata: Željezna vrata, en llatí: Porta ferrea), o "Porta Occidental", és una de les quatre portes romanes principals d'accés al stari grad (caixco antic) de Split, que en el seu dia va ser el Palau de Diocleciano. Originalment era una porta militar des de la que les tropes accedien al complex, i és l'única que s'ha mantingut en us fins als nostres dies.
Història
[editar | editar còdic]Durant l'antiguetat tardana, la porta era coneguda com Porta Occidentalis [1] ("la Porta Occidental"). Durant les persecucions baix Teodosio I, es va retirar de la porta una escultura en relleu de Nike, la deesa romana de la victòria (que estava en el llindar); més vesprada, en el V, els cristians varen gravar una creu en el seu lloc. [1] [2]
En el VI sobre la porta es va construir una chicoteta iglésia dedicada a Sant Teodoro. Açò va coincidir en l'afluència al complex de refugiats procedents de comunitats limítrofes; iglésies similars es trobaven sobre la Porta d'Or, la Porta d'Argent i la Porta de Bronze. Sobre l'iglésia de La nostra Senyora de Zvonik es va erigir en el XI un campanar prerrománico que és el campanar més antic que es conserva en la costa adriática. En el XI, l'iglésia va ser reconstruïda i dedicada de nou, i ara es coneix com a iglésia de La nostra Senyora del Campanar o iglésia de La nostra Senyora de Zvonik, a on es conserva una image de La nostra Senyora de Zvonik. Més vesprada es va afegir un rellonge a la frontera de la porta. Durant l'Edat Mija, la zona interior de la porta es va utilisar com a palau de justícia. [1]
Despuix de l'expansió de la ciutat des del palau cap a l'oest, la Porta de Ferro va seguir en funcionament com a porta de la ciutat[3] en una caseta de vigilància. El campanar romànic ocultava parcialment el costat esquerre de la porta, a la dreta el palau de la família Cipriani Benedetti, decorat en dos singulars finestres de sis costats.[3] En anys posteriors, va funcionar fins a ben entrat el XX un bazar de chicotetes tendes. [1]
Descripció
[editar | editar còdic]La Porta Occidentalis era una porta secundària del palau de Diocleciano, ya que no era la principal i estava situada en mig de la muralla oest. Formada per dos parts, una porta exterior i una atra interior, concebudes com un sistema defensiu,[4] l'arquitectura té un perfil ric, mentres que l'arc es perfila fàcilment. En lloc d'arcs cegos i columnes, es disponen una série d'arcades casuals.
Estes portes estan situades junt a les escales del propagador, similars a les originals, que conduïxen al passadiç de patrulla. El passadiç de cada costat té tres arcades d'1,45 x 2,90 m en l'interior i cinc en l'exterior. L'esgambi del passadiç és d'1,20 m, la part dreta del mur és de 0,57 m, l'esquerra de 0,45 m, i la gruixa total del mur és de 2,22 m. El passadiç té uns 5,20 m d'altura i la pedra de roca original cobrix una llosa que termina l'altura del mur perimetral i és l'únic lloc del palau a on es pot vore la punta del mur principal. L'altura relativa en eixe lloc és de 15,75 m i el llindar és 1 m més baix que el pas actual. [5]El rellonge de la ciutat també és d'especial interés, ya que té 24 dígits (en lloc dels 12 habituals).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Split - the Iron Gate».
- ↑ Prijatelj, Kruno, Spomenici Splita i okolice, str. 34.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Split - the Iron Gate».
- ↑ «Iron Gate, Split». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2021. Consultat el 27 d'octubre de 2023.
- ↑ Šošnjar, Bogdan, Vila cara Dioklecijana, str. 76.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta de Hierro (Palacio de Diocleciano)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.