Porta atrassera
En l'informàtica, una porta trasera (en inglés: backdoor) és una seqüència especial o un terme atrasser dins del còdic de programació, per mig de la qual es poden evitar els sistemes de seguritat de l'algoritme (autenticació) per a accedir al sistema. Encara que estes portes poden ser utilisades per a fins maliciosos i espionage no sempre són un error, ya que poden haver segut dissenyades en l'intenció de tindre una entrada secreta.
En Estats Units, una llei de 1994 cridada Communications Assistance for Law Enforcement Act obliga als proveïdors d'Internet a proporcionar portes traseres a les autoritats governamentals.[1][2] En 2024, el govern nortamericà es percató de que China havia estat monitoreando les comunicacions en els Estats Units utilisant dites portes traseres durant mesos, o tal volta més temps.[3] Entre uns atres, China va capturar cridades de les oficines de campanya electoral presidencial, i inclús dels candidats mateixos, i de personal de la vicepresident en funcions del país.[4]
Si ben inicialment estaven dirigits al domini de la visió per computadora, els atacs de porta trasera s'han expandit per a comprendre varis atres dominis, inclosos text, àudio, disseny assistit per computadora basat en ML i classificació de senyals inalàmbriques basada en ML. Ademés, s'han demostrat vulnerabilitats en les portes traseres en models generatius profunts, aprenentage per reforç (per eixemple, AI GO) i models de gràfics profunts. Estos riscs potencials d'ampli alcanç han generat preocupació per part de les agències de seguritat nacionals sobre les seues conseqüències potencialment desastroses.[5]
portes traseres més conegudes
Les més conegudes són Back Orifice i NetBus, dos de les primeres portes traseres, que fins als nostres dies seguixen vigents encara que en menor cantitat ya que la majoria dels programes antivirus els detecten. Un atre molt conegut és el SubSeven, que també va ser introduït en millons d'ordenadors en el món.
Atres ferramentes
Netcat és una de les ferramentes d'hacking i administració de rets que pot ser amprada per a obrir portes traseres aixina com amprar-la per a protegir-se d'elles. Originalment desenrollada per a sistemes Unix, en l'actualitat també està disponible para Microsoft Windows.[6]
Vore també
Referències
- ↑ https://techcrunch.com/2024/10/07/the-30-year-old-internet-backdoor-law-that-came-back-to-bite/
- ↑ «Chinese Hackers Reportedly Breached ISPs Including AT&T, Verizon», PC Magazine, 2024-10-07. Consultat el 2024-10-08 (en en). «privacy researchers to call out the US government for maintaining a confidential "backdoor" to enable internet-based wiretapping. "Case in point: there's no way to build a backdoor that only the 'good guys' ca use," tweeted Meredith Whittaker, president of the encrypted chat app Signal»
- ↑ «O. S. Wiretap Systems Targeted in China-Linked Hack», Wall Street Journal, 2024-10-05. Consultat el 2024-10-08 (en en). «For months or longer, the hackers might have held access to network infrastructure used to cooperate with lawful O. S. requests for communications data»
- ↑ «Chinese Hackers Stole Phone Àudio From Both Harris and Trump Campaigns», Wall Street Journal, 2 de novembre de 2024. Consultat el 3 de novembre de 2024 (en en). «targeted the phones of former President Donald Trump, his running mat, JD Vance, and people affiliated with Vice President Kamala Harris’s presidential campaign»
- ↑ Gao, Yansong; Doan, Bao Gia; Zhang, Zhi; Ma, Siqi(2020).«Backdoor Attacks and Countermeasures on Deep Learning: A Comprehensive Review».doi:10.48550/ARXIV.2007.10760.Consultat el 2024-02-02.
- ↑ GNU Netcat (en anglés).
Enllaços externs
- Sitie web oficial de GNU Netcat.
- Enciclopèdia de portes traseres.
- Tutorial: Instalar una porta trasera en un sistema Linux.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta trasera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.