Pool de sembra

Pool de sembra és la denominació que rep en l'Argentina un sistema de producció agrària caracterisat pel paper determinant jugat pel capital financer i l'organisació d'un sistema empresarial transitori que assumix el control de la producció agropecuaria, per mig de l'arrendament de grans extensions de terra, i la contractació d'equips de sembra, fumigació, collita i transport, en en el mercat de venda del producte en bruto (llavors i porotos), i primer en el mercat d'olis de soja.

Orige i desenroll

Els pools de sembra varen començar a actuar en l'Argentina la década de 1990, pero es varen retirar a fins de la mateixa per la greu crisis econòmica que va sofrir el país. Finalisada la crisis, els pools varen retornar en 2003 i es varen instalar com un dels principals i més redituables negocis en la década del 2000.

Inicialment estaven formats exclusivament per productors agropecuarios que buscaven guanyar escala, pero poc a poc varen ser adoptant una modalitat financera independent, oberts i orientats a l'atracció de capitals de qualsevol orige.

En la década de 1990 es va estimar que unes 400 mil hectàrees s'estaven treballant d'acort en este sistema. Per a l'any 2002, eixa cantitat s'havia elevat a 2 millons, equivalent a un 20% de l'àrea total sembrada per soja.

Funcionament

L'organisador del pool sol ser una empresa que conta en un ingenier agrònom i eventualment atres administradors i gestors destinats a coordinar i implementar l'agrupació i eixecució de les tasques productives. Format el grup organisador, s'implementa un fondo comú d'inversió, en la finalitat d'atraure inversors a partir d'un esquema de sembra i una expectativa de rendabilitat que sol promediar el 25%, encara que en possibilitats d'alcançar taxes del 60%.

En els mesos previs a la sembra, els pooles comencen a publicar avisos en busca de propietaris de terres, oferint arrendar-les. Es tracta de contractes d'arrendament temporarios per collita. Arrendada la terra, es contracten els servicis de sembra, fumigació i collita, aixina com els segurs multirriesgo, generalment establint-se el preu en la mateixa unitat que el producte a ser collit (ej. en pesos per tonellada de soja). Venuda la collita, es distribuïxen els guanys entre els inversors. Li'l denomina al conjunt de collites.