Ponte San Lorenzo
El Ponte San Lorenzo és un antic pont romà que creua el curs del riu Bacchiglione a la seua altura per Pàdua (Itàlia). Construït entre els anys 47 a. C. i 30 a. C., és un dels primers ponts d'arc rebaixat del món[1] i destaca per l'esbeltez dels seus pilars, insuperable en l'antiguetat.[2]
Localisació
El Ponte San Lorenzo era un dels quatre ponts romans de l'antiga Pàdua que creuaven el Medoacus (l'actual Bacchiglione).[3] Situat en la Via Sant Francesco, el pont de tres arcs està hui en dia en la seua major part emmarcat pels edificis circumdants, que s'han acostat al riu a lo llarc dels sigles.[3] Només el seu arc oriental, que salva el restringit caixer d'aigua, va anar àmpliament visible fins a mediats de el XX, quan també va desaparéixer de la vista en reblir-se el canal restant fins al carrer Riviera del Ponti Romani. Els arcs intactes del pont seguixen existint per baix del nivell del carrer i poden ser visitats en horaris fixos pel públic.[4] Els moviments de terra de 1773 i 1938, durant els quals es varen excavar temporalment parts del pont, es varen utilisar per a investigacions arqueològiques.[4]
Atres dos ponts romans de Pàdua estan obstruïts a la vista, el Posa't Corbo, també situat en la Via Sant Francesco, i el Posa't Altinate, completament inaccessible, en la Via Altinate. Abdós ponts també es recolzen en arcs segmentats, de la mateixa manera que el Pont Molino, situat en la superfície.[5] El quint pont romà de la ciutat és el Posa't Sant Matteo, prop de l'iglésia del mateix nom.[6]
Construcció
El pont té una llongitut de 53,30 metros per 8,35 metros d'esgambi.[4] La data de la seua construcció està fixada per una inscripció del pont entre els anys 47 a. C. i 30 a. C.[3] El pont és d'especial importància en el història de la tecnologia antiga pels seus arcs aplanados i les seues esveltes piles. Els seus tres arcs tenen una llum de 12,8 m, 14,4 m i 12,5 m, sent la llum 3,7 voltes l'elevació, descrivint aixina un segment de círcul de 113°.[1] El perfil de l'estructura diferix aixina considerablement del típic arc de pont semicircular romà en el seu valor de 180°.[7]
La gruixa dels pilars dels ponts romans varia entre la mitat i la quinta part de la llum. Les piles chicotetes oferixen menys resistència al fluix d'aigua, reduint aixina el risc de socavaació dels fonaments. Per una atra part, tots els pilars deuen ser lo suficientment resistents com per a estajar dos costelles d'arc.[8] La gruixa dels pilars del Ponte San Lorenzo medix només 1,72 m, lo que correspon a no més d'un octau de la llum del va central,[3] un valor que no es tornarà a alcançar fins a l'Alta Edat Mija.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 O'Connor, Colin (1993). Roman Bridges. Cambridge University Press, pp. 92, 171.
- ↑ O'Connor, Colin (1993), pp. 92, 164ff.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 O'Connor, Colin (1993), p. 92.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Il Posa't romà di Sant Lorenzo». Legambiente Vaig donar Padova. Archivat des de l'original, el 14 de maig de 2016. Consultat el 28 de setembre de 2022.
- ↑ Galliazzo, Vittorio (1994). I ponti romani. Catalogue generale, vol. 2. Treviso. Edizioni Canova, pp. 208–212.
- ↑ O'Connor, Colin (1993), p. 93.
- ↑ O'Connor, Colin (1993), p. 171.
- ↑ O'Connor, Colin (1993), pp. 164ff.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Posa't digues Sant Lorenzo» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.