Anar al contingut

Ponta dona Piedade

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ponta da Piedade (Portugal) (49079280062).jpg
Ponta dona Piedade

Ponta de Piedade (en espanyol: Punta de la Pietat) és un veta propenc a la ciutat de Lagos, en la regió del Algarve, en Portugal. Es tracta d'una veta en forma de penya-segat de casi 40 metros d'altura, es troba rodejat per vàries formacions rocoses.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Formació i ocupació primitiva

[editar | editar còdic]

Les formacions rocoses es varen formar a partir de l'erosió marina, estant el terreny compost principalment per roques formades fa entre 20 i 7 millons d'anys, durant el periodo Mioceno, quan tota la zona encara estava coberta per aigües marines.[2] El promontori té un gran potencial per a la paleontologia, ya que s'han descobert en ell dents de grans taburons, vestigis de vàries espècies de peixos extintes i fòssils de coral.[2]

Des de temps remots, la Ponta dona Piedade ha segut un lloc d'importància cultural i religiosa, sent considerada un lloc sagrat per la seua conexió en l'oceà.[3] De fet, l'ocupació humana en el promontori va poder ser molt antiga, havent-se trobat en els seus sol peces de l'Edat del Bronze, ademés de restants submarins de l'época romana, com a ruïnes, la base d'una columna i monedes.[4][5]

Archiu:Rochas na Ponta dona Piedade - BrasilPortugal 114 1903.jpg
Fotografia de les formacions rocoses de Ponta dona Piedade, publicada en la revista Brasil - Portugal en 1903.

Sigles XVI a el XX

[editar | editar còdic]

En el XVI es va construir una ermita dedicada a Nostra Senyora de la Pietat, encara que en el lloc es varen trobar restants de construccions anteriors. Una de les principals reminiscència de l'importància religiosa de Ponta dona Piedade és un via crucis que es realisava des de la ciutat de Lagos. La veta també va tindre gran importància com a punt de vigilància i defensa de la costa, instalant-se allí en 1663 una bateria militar, que va ser reconstruïda en la segona mitat de el XVIII i tancada en 1821. Posteriorment es va derribar l'ermita per a instalar el Far de la Punta de la Pietat, les obres de la qual es varen desenrollar entre 1912 i 1913.[3]

Archiu:FarolPiedade2.jpg
El Far dona Ponta dona Piedade.

En 2012, la Câmara Municipal de Lagos va llançar un programa per a la conservació i recalificació de la zona de Ponta dona Piedade, en l'instalació de varis camins definits per als visitants, pero les obres no varen alvançar per problemes financers, tant a nivell nacional com a local.[6] L'iniciativa va ser represa pel municipi en la segona mitat de la década de 2010, organisant-se en dos fases, la primera centrada en el tram entre Canavial i Ponta dona Piedade, d'uns dos quilómetros. La segona correspondria al tram coster des de que apunten a les plages de Pinhão[3] o Donya Ana.[6]La primera fase va consistir en la plantació de pins, l'organisació dels recorreguts i l'instalació d'equipaments pensats per al visitant, com a zones de descans, miradors i panels informatius.[3]

Durant les obres es varen trobar varis problemes, com els canvis geològics provocats per l'erosió hídrica, lo que va motivar varis canvis en el pla original i la creació d'un segon proyecte, durant el qual es varen instalar vàries passareles pel terreny i es varen modificar els recorreguts. Com a part d'este procés, es va instalar un innovador sistema automàtic de conteo de visitants, capaç de diferenciar a ciclistes de peatons. Esta primera fase va costar més de 32 mil euros.[3]

Més vesprada es va adjudicar la segona fase de l'obra, per valor de 74 mil euros, que ademés de millorar l'accés entre la veta i Praia do Pinhão, també inclouria rutes peatonals i vials cap a la ciutat de Lagos, i rendiria homenage a l'escritora i poeta portuguesa Sophia de Mello Breyner Andresen, vinculada a la ciutat de Lagos i a la pròpia Ponta dona Piedade.[3] L'escritora passava normalment les seues vacacions en Lagos, a on tenia una casa, i visitava regularment les coves de Ponta dona Piedade, a les que feya referència en la seua obra As Grutas - Obra Poètica II - Livro Sext.[7] Com a resultat de la seua dedicació al lloc, una de les coves va rebre el nom de Gruta de Sophia.[7] En 2017, el municipi també va planejar l'instalació d'un centre d'interpretació dedicat a Sophia en Ponta dona Piedade, que ademés d'informar al públic sobre l'escritora, també proporcionaria informació sobre la biodiversitat del promontori.[8]

En 2015, un equip d'experts en viages del periòdic online The Huffington Post va visitar dèu plages en varis punts turístics de tot lo món, sent Ponta dona Piedade elegida per la seua colaboradora Suzy Strutner com la seua favorita, per la seua bellea natural, en les seues formacions rocoses.[9] En 2020, l'editorial de guies de viages Lonely Planet va destacar Ponta dona Piedade com una de les dèu maravelles naturals de Portugal.[10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Pediu um mar com que idade?» (en pt-pt). Sul Informação. Consultat el 2024-08-11.
  2. 2,0 2,1 RODRIGUES, Luís Azevedo. «Pediu um mar com que idade?». Sul Informação. Consultat el 4 de Outubro de 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Ponta dona Piedade: Requalificar o Ex-Libris natural i paisagístico de Lagos». Revista Municipal de Lagos. Câmara Municipal de Lagos. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2020. Consultat el 3 de Outubro de 2020.
  4. «Ponta dona Piedade». Direcção Geral do Património Cultural. Consultat el 3 de Outubro de 2020.
  5. «Ponta dona Piedade 1». Direcção Geral do Património Cultural. Consultat el 3 de Outubro de 2020.
  6. 6,0 6,1 LEMOS, Pedro. «Obres na Ponta dona Piedade avançam, mes oposição exigix «paragem imediata»». Sul Informação. Consultat el 4 de Outubro de 2020.
  7. 7,0 7,1 «Lagos presta homenagem a Sophia de Mello Breyner». Públic. Consultat el 4 de Outubro de 2020.
  8. «Lagos quer ter centre de interpretação com nome de Sophia de Mello Breyner». Folha do Dumenge. Consultat el 4 de Outubro de 2020.
  9. «a-o-huffington-post/ Ponta dona Piedade é a praia mais bela no món per a o Huffington Post». Dinheiro Viu. Consultat el 4 de Outubro de 2020.
  10. «10 maravilhas naturais portugueses escolhidas pela Lonely Planet». Volta ao Món. Consultat el 4 de Outubro de 2020.