Pont festiu
Pont festiu o fi de semana llarga són térmens utilisats en els països occidentals per a referir-se a un periodo de dies de festa o vacacions que es forma en unir un dia festiu en un atre, o un fi de semana, deurà ser necessàriament en dies alterns, no considerant-se pont l'enllaçar varis dies festius. En alguns llocs s'usa l'expressió sándwich per a referir-se específicament al dia originalment faener que, per haver quedat entre festius, es considera no faener.
Normalment se sol juntar un dia festiu que cau en dijous o dimarts en la finalitat de semana. En atres ocasions hi ha ponts més llarcs. Per eixemple, en Espanya, l'any en el que la celebració de la Constitució espanyola de 1978 (6 de decembre) i el dia de l'Inmaculada Concepció (8 de decembre) units a la fi de semana més una festa movedora formen un bloc de cinc dies. En este cas, i de manera informal, a sovint s'estén l'analogia del pont i es denomina 'aqüeducte' a este doble o triple pont.[1][2]
Ponts festius en el món
En el Regne Unit una fi de semana llarga o pont festiu, en el que el dia de festa cau en divendres o dilluns, es denomina bank holiday.
En Estats Units a on el quart dijous de novembre se celebra el tradicional dia d'acció de gràcies s'unix al divendres que, normalment, es considera dia no faener més la fi de semana. Este divendres es considera una festa no oficial coneguda com Black Friday, que inicia la temporada de compres nadalenques. Molts comerços òbrin les seues portes molt primerenc (5 de la matinada) oferint productes rebaixats a cost de fàbrica o inclús a pèrdua per a atraure al públic. En la cultura francesa existix l'equivalent faire li pont, aixina com entre italians i portuguesos en el posa't. En Alemània i Suïssa el pont format per un dijous festiu, divendres, més fi de semana es diu Brückentag, Fenstertag en Àustria i brugdag en els Països Baixos. En Argentina es coneixen com "feriado pont". En Israel es denomina "yom gishur"/"יום גישור".
En Mèxic, per al cas del dia 5 de febrer, el descans es deurà prendre el primer dilluns d'eixe més; per al 21 de març i el 20 de novembre, serà el tercer dilluns de cada u dels mesos.
Es mantenen com a descans obligatori els dies 25 de decembre, 1 de giner, 1.º de maig i 16 de setembre.
En Chile s'usa l'expressió "sándwich" per a referir-se al dia laboral entre una fi de semana i un festiu que es pren lliure.[3]
En Colòmbia el govern va decretar que les celebracions tant de l'Iglésia catòlica com de l'estat es traslladaren al següent dilluns de la celebració, en les excepcions següents: 1 de giner, dijous i divendres Sants, 1 de maig (Dia del Treball), 20 de juliol (Dia de l'Independència), 7 d'agost (Batalla de Boyacá), 8 de decembre (Inmaculada Concepció) i 25 de decembre (Nadal). Les "galletes", llavors, cauen casi sempre en dilluns, a voltes en divendres quan una de les festivitats mencionades cau en divendres. Pero no existix la tradició dels ponts llarcs quan una festivitat cau en dimarts o en dijous; en estos casos, els dies dilluns o divendres, segons corresponga, són dies laborals normals, per eixemple, el divendres 8 d'agost en 2014.
Vore també
Referències
- ↑ (5 de decembre de 2011).«El 'aqüeducte' de decembre nos costarà 1.200 millons».L'Economiste.Consultat el 9 d'abril de 2012.
- ↑ (11 d'octubre de 2011).«Es canvia aqüeducte per chicotets ponts».El País.Consultat el 9 d'abril de 2012.
- ↑ Els Dies "Sandwich" (sic), Chile.com. Consultat el 25 de decembre de 2012
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente festivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.