Anar al contingut

Pont Lansdowne

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pont Lansdowne

El pont Lansdowne (Plantilla:Lang-sd; Plantilla:Lang-ur) és un pont del XIX, originalment ferroviari (des de 1962, carreter) que travessa el riu Indo entre les ciutats de Sukkur i Rohri, en la província de Sind, Pakistan. Va ser nomenat en honor de lord Lansdowne, llavors governador general i virrey de la Índia britànica (1888-1894). Quan es va completar en 1889 era un dels guanys d'ingenieria sobreixents del XIX i en un pes d'al voltant de 3300 tonellades salvava una llum de 244 m, llavors el «pont de voltons rígits més llarc del món» (longest rigid girder bridge in the world). Este récort ho retindria molt poc temps, ya que el 4 de març de 1890 va ser inaugurat el pont de Forth, que duria el va fins a uns increibles 520 m.

El pont d'Ayub es va construir immediatament adjacent al pont en 1962, per lo que les fotografies del pont de Landsdown generalment també mostren el pont d'Ayub.

Descripció

El pont Lansdowne en el gran arc de 1962 el pont Ayub darrere

El pont de Lansdowne va ser dissenyat per sir Alexander Meadows Rendel; va dissenyar el pont entre Rohri i Sukkur, sobre el riu Indo, i quan es va terminar en 1889 era el pont en voladizo més gran del món. El voltó, en un pes de 3300 tonellades, va ser fabricada en Londres per la firma de Westwood, Baillie i erigida per F. I. Robertson i Hecquet.[1] En finalisar, el pont va permetre un accés ferroviari més fàcil entre Punjab i Karachi.[2] El pont creua una verdadera illa, Bhukkur, apareguda despuix d'un terremot en el XIII. Un fort ocupava el nort d'esta illa i hi havia un lloc sagrat al sur. Fort Bukkur va ser un punt estratègic en Sindh i la font de moltes històries populars.[3]

Context

El Indo havia segut puenteado en Attock en 1887 i això va permetre que els Ferrocarrils de l'Índia corregueren des del lloc més occidental del pas Khyber fins a la ciutat oriental de Calcuta. No obstant, l'enllaç ferroviari de l'Índia en el port de Karachi encara estava interromput pel Indo que fluïx entre les ciutats de Rohri i Sukkur. El Indo no estava puenteado entre Kotri i Hyderabad, i per lo tant, els trens que ya recorrien des de 1879 la ruta Karachi-Jamshoro-Larkana-Sukkur devien ser embarcats en un ferry per a creuar fins a Rohri i viceversa.

En Sukkur, el riu Indo discorre a través d'una brecha en una cadena de tossals baixos de pedra calcàrea i es dividix en dos canals (canals Sukkur i Rohri) per l'illa de Bukkur. Eixa illa proporcionava el millor lloc per a creuar el riu. Tancar el canal entre Bukkur i Rohri no era tan fàcil. Ací, el llit del riu no és rocós sino limoso, lo que dificultava la construcció una pilona de pont. Per lo tant, es varen propondre dissenys de ponts per a construir ponts sense pilars. Un d'eixos dissenys va ser per a un pont estovat pero no va ser considerat en la década de 1870. Més tart en 1962, el riu va ser puenteado usant un disseny molt similar que es va conéixer com l'arc d'Ayub.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lane, MR (1989). The Rendel Connection: a dynasty of engineers, Quiller press, London. ISBN 1-870948-01-7.
  2. ↑ Bowden, Rob (2004). Settlements of the Indus River, Heinemann-Raintree Library. ISBN 1403457182. Consultat el 19 de decembre de 2017.
  3. ↑ Salman Rashid (20 d'agost de 2008). «Sur els rives de l’indus. Rohri, la vaig citar oubliée». Courrierinternational. com.
  4. ↑ Defence, Pakistan(18 de març de 2010).«Lansdowne Bridge, Sukkur».

Bibliografia

L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega com a única referència:

  • Unwin, William Cawthorne(1910).«The Encyclopædia Britannica».University Press.IV: 541–542.