Pomologia
Pomologia (del llatí pomum (frut) + -logía) és una branca de la botànica que s'especialisa en l'estudi, la descripció, identificació i classificació de les frutes.[1]
L'investigació de la pomologia se centra principalment en el desenroll de les tècniques de cultiu i els estudis fisiològics en arbres frutales. Els seus objectius són la millora de l'arbre frutal, incloent el realce de la calitat de la fruta, la regulació dels periodos de producció, i la reducció del seu cost.
La paraula «pomologia», molt usada en atres idiomes com l'anglés i el francés, és poc utilisada en la nostra llengua. En el seu lloc, és molt més freqüentat el terme fructicultura, entenent-se per tal a la ciència que estudia el cultiu d'espècies leñosas i semileñosas productores de frutes, aplicant tecnologies basades en principis biològics i fisiològics, per a obtindre un rèdit econòmic de l'activitat. La fruticultura involucra ademés l'estudi del millorament genètic dels arbres frutales i l'elaboració o adequació de les tècniques de producció.
Orige
Els primers llibres sobre pomologia varen aparéixer al voltant del XVIII. Estaven ricament ilustrats i procedien principalment d'Alemània i França.
Els primers pomòlecs, Jean-Baptiste de la Quintinie (1624-1688), Johann Hermann Knoop (c.1700-1769) o Henri Louis Duhamel du Monceau (1700-1782) no es varen dedicar exclusivament a descriure les diferents varietats de frutes, sino que, ells mateixos, treballaven en la recuperació i conservació del patrimoni existent de velles varietats històriques, ademés del millorament i la creació de varietats noves.