Anar al contingut

Pomacea dolioides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pomacea dolioides 000.jpg
Pomacea dolioides (Pomacea dolioides)

Pomacea dolioides és un molusc gastrópodo dulceacuícola amfibi de la família Ampullariidae (=Pilidae), propi dels plans (sabanes) de Veneçola i Colòmbia. Se li coneix en el nom vernàcul de coroba. Com tots els representants de la família Ampullariidae, esta espècie presenta una modificació en l'aorta anterior que constituïx una estructura denominada “ampulla”, estructura per la qual deriva el nom de la família, el segon element que la caracterisa com un ampulárido és la presència d'un doble sistema de respiració a on s'observa un brànquia o ctenidio utilisada en la respiració aquàtica i un pulmó utilisat en la respiració aérea.

Taxonomia i sistemàtica

[editar | editar còdic]

Va ser descrit pel naturaliste britànic Lowell Revee com Ampullaria dolioides en la seua obra “Conchologia Iconica” en 1856.

Morfologia General

[editar | editar còdic]

Closca de forma globosa dextrógira, prima alguna cosa fràgil i la espira curta de regressos convexas, de tamany mijà els eixemplars més gran que reportat són 9 cm de llongitut total. El regrés del cos és gran i expandida en el molt melic angost i profunt com en casi totes les espècies del subgénero Pomacea. L'obertura de la closca és molt gran i ovalada. L'opèrcul és coriáceo, transparent i fràgil. La coloració de la closca freqüentment és olivácea, en bandes espirals de color castany més o menys obscures; aclarint-se que la closca pot variar grandemente en lo que a forma i color es referix. A esta espècies se li sol confondre en Pomacea lineata, podent-se identificar ya que Pomacea dolioides la closca en més allargada. Aixina i tot alguns autors sostenen que són la mateixa espècie.

En el cos de la Pomacea dolioides es poden observar quatre regions:

El peu el qual és musculoso i al que està unit l'opèrcul en la seua part dorsal.

La massa visceral a on es troba el hepatopáncrea, gònades, aparat digestiu, nefridios i la cavitat pericardial.

El mant el qual és la membrana que cobrix la mitat anterior del cos de l'animal de color cremosos clar.

  • El rostre en el qual s'observen dos apèndixs tentaculiformes denominats palpos labials, un parell de tentàculs llarcs, els ulls es localisen en la base dels tentàculs i dos lòbuls bucals plegats conformant el canal dorsal, El canal del lòbul nucal esquerre pot tancar-se en unir les vores per a constituir el sifón que du aire al pulmó.

Biologia i ecologia

[editar | editar còdic]

L'hàbitat a on desenrolla la vida Pomacea dolioides és una zona de condicions extremes caracterisada per altes temperatures durant tot l'any, sent pràcticament l'única variant són les precipitacions estacionals; a diferència de les zones templada a on existixen quatre estacions ben diferenciades en esta regions tropicals del nort de Sudamérica solament existixen dos estacions una estació plujosa que s'inicia en els primers dies de més de maig i es prolonga fins a primers dies del novembre i a la qual se li denomina “hivern” i en la qual ocorren grans inundacions com a conseqüència del desbordament dels cossos d'aigua. La segona estació que s'observa en esta regió és l'estació seca denominada “estiu” i la qual inicia els primers dies del més novembre fins a finals del més abril. Este estiu es caracterisa pel retir de les aigües als seus caixers naturals al punt de que la majoria se sequen producte de l'elevat evaporament i causant una dessecació extrema en l'ambient.

Les espècies del gènero Pomacea que habiten estes regions han desenrollat un doble sistema de respiració, en un ctenido o pectinibranquia localisada en el costat dret del cos la qual utilisen per a respirar quan es troben en l'aigua, sumergits o surant, i un pulmó en el costat esquerre que permet la respiració aérea, aumenten aixina la seua capacitat de desplaçament.


Durant el temps de l'estació plujosa les Pomacea dolioides ixen del seu somi estival i es tornen actives, durant este temps s'alimenta de plantes aquàtiques i ribereñas entre les que cal citar la bora o lliri d'aigua (Eichornia crassipes) i el repollo d'aigua (Pistia stratiotis). En ser herbívors açò caragols poden ser considerats com a plagues en els sembradíos d'arròs. Durant este periodo també es produïx la còpula (existixen sexes separats en Pomacea dolioides) la qual es porta a terme en la superfície de l'aigua en la vegetació flotant, al poc temps d'efectuada la còpula es produïx la ovoposición la qual consistix en producció de les ovicápsulas que s'agrupen en masses ous de número i forma variable, el número d'individus eclosionados de dites masses registrat oscila entre els quatrecents i els mil doscents. Els ous dins de les ovimasa són calcificados de color blanquecino i de forma tamanys variables.

De la mateixa manera que moltes espècies de la família Ampullariidae en aplegar l'estació seca Pomacea dolioides s'enterra i es tanca dins de la seua closca i comença el procés de estivación, sent este procés una de les adaptacions que han desenrollat esta espècie per a sobreviure a les condicions adverses que ocorren durant l'estació seca.

En este ambient Pomacea dolioides cohabita en atres espècies del gènero de la família Ampullariidae com són: Marisa cornuarietis, Pomacea urceus, Pomacea lineata, Pomacea glauca. És depredada Pomacea dolioides primordialmente per aus selvades com el carrao (Llaurem guarauna) i el gavilà caracolero (Rhostramus sociabilis). Per una atra part diversos autors senyalen que esta espècie constituïx un important recurs alimentici en les sabanes del Nort de Sudamérica per a una gran diversitat de vertebrats entre els que s'inclouen peixos, tortugues, caimans, cocodrils i aus.

Distribució

[editar | editar còdic]

Pomacea dolioides és propi de Sudamérica, principalment d'àrees de sabanas del nort de subcontinent. En la lliteratura especialisada se li troba reportada para Colòmbia, Veneçola, Guyana, Surinam, Guayana Francesa i Brasil.

Referències

[editar | editar còdic]

*ALDERSON, I. G. 1925. “Studies in Ampullaria”. W. Heffer & Sons, Cambridge, England.

  • BAKER, H. B. 1930: “The mollusca collected by the University of Michigan Williamson Expedition in Veneçola”. Occasional Papers of the Museum of Zoology University of Michigan. Nº 210, pt. VI. P.1-26.

BOURNE, G. R. 1985: “The role of profitability in snail kite foraging”. The Journal of Animal Ecology. 54(3):697-709.

BOURNE, G. R. 1993: “Differential snail-size predation by snail kites and limpkins”. Oikos. 68:217-223.

  • BOUVIER, M.I.L. 1888: “Etude sur L'organisation dones Ampullaries”. Societe Philomatique, Paris – França.
  • BEISSINGER, S. R. 1983: “Hunting behavior, prey selection, and energetics of snail kites in Guyana: consumer choice by a specialist”. The Auk.100:84-92.
  • BEISSINGER, S. R., DONNAY, T. J. & WALTON R. 1994: “Experimental analysis of diet specialization in the snail kite: the role of behavioral conservatism”. Oecologia. 100(1-2):54-65.
  • COWIE, R. H. 2002: “Apple snails (Ampullariidae): as agricultural pests: their biology, impacts, and management”. In: Baker, G. M., ed. “Molluscs as crop pests”, pp145-192. Wallingford (CABI Publishing).
  • COWIE, R. H. & THIENGO, S. C. 2002: “Apple snail of the Americas (Mollusca: Gastropoda: Ampullariidae: Asolene, Felipponea, Marisa, Pomacea, Pomella): A nomenclatural and type catalog”. Malacologia. 45:41-100.
  • DONNAY, T. J. & BEISSINGER, S. R. 1993: Apple snail (Pomacea dolioides) and freshwater crab (Dilocarcinus dentatus) population fluctuation in the plans of Veneçola. Biotropica. 25(2):206-214.

ESTELA F. A. &. TARONGER. L. G. 2005: “Segregació en el tamany de caragols depredados pel gavilà caracolero (Rostrhamus baixciabilis) i el carrao (Aramus guarauna) en el Suroccidente de Colòmbia”. Ornitologia Colombiana. 3:36-41.

  • GEIJSKES, D. C. & PAIN, T. 1957: “Suriname freshwater snails of the genus Pomacea”. Studies on the Fauna of Suriname and others Guyanas. 1(3):41-48.
  • LOPES, H S. 1955: “Sobre “Pomacea lineata” (spix, 1827) (Mesogastropoda, Architaenioglosa, Mollusca)”. Revista Brasileira du Biologia. 16(3):375-380.


MARTÍNEZ I, R. 1972: “Observacions sobre la reproducció de la Guarura (Pomacea urceus). Molusc dulceacuícola molt abundant en la regió de Camaguán (Estat Guárico)”. Defensa de la Naturalea. 2(5): 41-45.

MARTÍNEZ I, R. 1975: “Aspectes morfològics (anatòmics i histológicos) dels sistemes digestiu, respiratori, renal i reproductor de la Pomacea (P.). urceus Müller. (Gastropoda: Prosobranchia)”. Treball Especial d'Ascens Presentat per l'Prof. Rafael Martínez I, davant l'ilustre Universitat Central de Veneçola per a optar a la Categoria d'Agregat. Caracas. 162p.

MARTINEZ I, R. I LÓPEZ, B. 1997: “Pomacea dolioides un molusc dels plans de Veneçola”. Natura. 107:59-60.

  • PAIN, T. 1950: “Pomacea (Ampullariidae) of British Guiana”. Proceedings of the Malacological Society of London. 28:63-74.

RAM, C. I AYARZAGUENA, J. 1983: “Fauna llanera apunts sobre la seua morfologia i ecologia”. Quaderns Lagoven, Lagoven S.A. Caracas - Veneçola.

ROS R, J. M. 1988: “El Orinoco i els plans”. Edicions Anaya S. A. Barcelona -Espanya.

TAMAYO, F. 1972: “Els plans de Veneçola”. Mont Àvila Editors, S.A. Caracas - Veneçola.

  • TANAKA, M. O., SOUZA, A. L. T. & MÒDENA I. S. 2006: “Habitat structure effects on size selection of snail kites (Rostrhamus sociabilis) and limpkins (Aramus guarauna) when feeding on apple snails (Pomacea spp.)”. Acta Oecologica. 30(1):88-96.
  • THIENGO, S. C. 1987: “Observacions on the morphology of Pomacea lineata (Spix, 1827) (Mollusca, Ampullariidae)”. Memòria do Institut Oswaldo Cruz. 82(4):563-570
  • VARESCHI, V. 1992: “Ecologia de la vegetació tropical”. Societat Veneçolana de Ciències Naturals. Caracas – Veneçola.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons