Polyeucte (òpera)
Polyeucte (títul original en francés; en espanyol, Poliucto) és una òpera en cinc actes en música de Charles Gounod i llibret en francés de Jules Barbier i Michel Carré, basada en l'obra sobre sant Polieucto de Pierre Corneille. El llibret és més fidel a la seua font que Els Martyrs, l'adaptació de Scribe per a Donizetti, i Gounod confiava en expressar "els poders desconeguts i irresistibles que el Cristianisme ha divulgat entre l'Humanitat".[1] El tema havia ocupat a Gounod durant dèu anys. Un retart inicial va ser causat per un incendi que va destruir el teatre de l'Òpera de París, l'Ix-li Li Peletier, en octubre de 1873. Un atre ulterior retart es va deure a que el primer borrador va permanéixer en mans d'una celosa Georgina Weldon quan ell es va marchar a Anglaterra en 1874, i ell va tindre que recórrer a una demanda abans de resignar-se a recompondre l'obra de memòria. Finalment es va estrenar en el nou teatre de l'Òpera, el Palais Garnier el 7 d'octubre de 1878 pero va anar un fracàs, "la pena de la meua vida"[2] i va tancar despuix de 29 representacions.[3] L'ària de Polyeucte "Source délicieuse" a voltes se sent en concert.
En les estadístiques de Operabase apareix en només una representació en el periodo 2005-2010.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Polyeucte (opera)» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Fonts citades
- HARDING, James: Gounod. Stein & Day. 1973.
- HUEBENER, Steven: The Operes of Gounod. Oxford. 1990.
- James Harding (1929 - 2007): divulgador anglés de música i de teatre.