Polonnaruwa Vatadage
El Polonnaruwa Vatadage és una estructura antiga que es remonta al Regne de Polonnaruwa de Sri Lanka. Es creu que va ser construït durant el regnat de Parakramabahu I per a sostindre el Danta Dhatu (la relíquia de la dent de Buda) o durant el regnat de Nissanka Malla de Polonnaruwa per a sostindre el bol d'almoines usat per Buda. Abdós relíquies venerades haurien donat a l'estructura un gran significat i importància en eixe moment. Ubicat dins de l'antiga ciutat de Polonnaruwa, és l'eixemple millor conservat d'un vatadage en el país, i ha segut descrit com el "últim desenroll" d'este tipo d'arquitectura. Abandonat durant varis sigles, els treballs d'excavació en Polonnaruwa Vatadage varen començar en 1903.
Construïda per a la protecció d'una chicoteta estupa, l'estructura té dos plataformes de pedra decorades en relleus. A la plataforma inferior s'accedix a través d'una única entrada orientada al nort, i a la segona plataforma a través de quatre portes orientades cap als quatre punts cardinals. La plataforma superior, rodejada per una paret de rajoles, conté l'estupa. Quatre estàtues de Buda estan assentades a la seua entorn, cada una front a una de les entrades. També s'havien colocat ací tres files concèntriques de columnes de pedra, presumiblement per a soportar un sostre de fusta. Tota l'estructura està decorada en talles de pedra. Algunes de les talles en Polonnaruwa Vatadage, com les seues sandakada pahanas, es consideren els millors eixemples de tals característiques arquitectòniques. Encara que alguns arqueòlecs han sugerit que també tenia un sostre de fusta, uns atres qüestionen esta teoria.
Història
[editar | editar còdic]
Les teories varien entre arqueòlecs i historiadors sobre quí va construir el Polonnaruwa Vatadage i quàn. Una d'eixes teories sugerix que va ser construïda per Parakramabahu I durant el seu regnat en el XII.[1] El Culavamsa, una crònica antiga, menciona que va construir un santuari de pedra circular per a contindre la relíquia de la dent de Buda. L'arqueòlec Harry Charles Purvis Bell creïa que este santuari és el Polonnaruwa Vatadage. Açò es contradiu en vàries fonts antigues de l'illa, incloses Rajavaliya i Poojavaliya, que mencionen que va ser construïda per Nissanka Malla. No obstant, segons els estudis d'Arthur Maurice Hocart, Nissanka Malla solament va renovar un edifici ya existent i va fer algunes adició com l'entrada i el porche exterior. Wilhelm Geiger, que va traduir l'antic Mahavamsa, i el historiador HW Codrington estan d'acort en esta teoria.[2] Una inscripció de pedra propenca colocada per Nissanka Malla enumera el Vatadage entre les seues construccions. En açò, afirma que va ser construït per un dels seus generals baix la seua pròpia direcció.[3]
Una característica única de l'arquitectura de l'antiga Sri Lanka,[4] es varen construir vatadages per a la protecció de chicotetes estupas que tenien una relíquia important consagrada en elles o es varen construir en un terreny sagrat.[5][6] Si el Polonnaruwa Vatadage és el santuari construït per Parakramabahu I, la relíquia de la dent de Buda s'hauria guardat en el seu interior.[7] Una atra possibilitat és que el bol de les almoines utilisat pel Buda s'haja guardat ací.[6] Abdós relíquies eren objectes importants en l'antiga cultura de Sri Lanka i haurien fet del Polonnaruwa Vatadage un dels edificis més importants i venerats del país.[8]
El Regne de Polonnaruwa va terminar en 1215 en una invasió del sur de l'Índia.[9] El Polonnaruwa Vatadage sembla haver segut abandonat en la caiguda del regne, i no es menciona en les cròniques de periodos posteriors. No va ser fins a 1903 que el Departament d'Arqueologia va començar els treballs d'excavació en el lloc baix Bell, qui va senyalar que en eixe moment era "solament un montícul de terra".[10]
Ubicació i apariència
[editar | editar còdic]
El Polonnaruwa Vatadage està ubicat en un àrea quadrangular coneguda com Dalada Maluva en l'antiga ciutat de Polonnaruwa. La Dalada Maluva conté alguns dels monuments més antics i sagrats de la ciutat.[11] El Polonnaruwa Vatadage, que ocupa la major part de l'àrea suroest del mateix, és una estructura prominent entre ells.[12] És l'eixemple millor conservat de Vatadage en el país,[2] i és alguna cosa similar en disseny als que pertanyen al periodo Anuradhapura, especialment Thuparamaya i Lankaramaya.[13]
L'edifici s'ha construït al voltant d'una chicoteta estupa en un diàmetro de base de 8,4 m. El Vatadage té dos nivells; la plataforma inferior i la plataforma superior elevada que conté l'estupa. La plataforma superior medix 24,4 m de diàmetro, i l'inferior 36,6 m.[14] La plataforma inferior és 1,3 m des del nivell del sol, i la plataforma superior està a 1,6 m des de la part inferior.[15]
La plataforma circular inferior s'ingressa a través d'una sola entrada en el costat nort. Quatre portes de construcció elaborada conduïxen des d'ell a la plataforma superior, que està rodejada per una paret de rajoles en la seua vora. Estes entrades estan orientades als quatre punts cardinals. El centre d'esta plataforma està ocupat per l'estupa, que té quatre estàtues de Buda assentades a la seua entorn, cada una front a una de les entrades.[16] Cada una d'estes estàtues 1,5 m altura, i estan assentats en assents de pedra en una altura de 0,9 m cada u.[17] En la plataforma superior havien existit tres files concèntriques de columnes de pedra. Dos d'estes files, de les que no queda res, estaven dins de la paret de rajoles, mentres que la tercera fila està just fòra. La fila interior constava de 16 columnes, la fila central de 20 i la fila exterior de 32. Les columnes de pedra existents de l'anell exterior medixen aproximadament 2,4 m d'altura.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2010-01-06.
- ↑ 2,0 2,1 Amarasinghe (1998), p. 55
- ↑ Amarasinghe (1998), p. 56
- ↑ «[2]». Consultat el 2010-01-06.
- ↑ Siriweera (2004), p. 285
- ↑ 6,0 6,1 Schokman, Derrick. From Kanniyai to Kokkilai via Tiriyaya, Daily News. Recuperate le 6 de giner 2010. Archivate ab le original le 18 de setembre 2012.
- ↑ «[3]». Consultat el 2010-01-06.
- ↑ Siriweera (2004), p. 249
- ↑ Siriweera (2004), p. 60
- ↑ Basnayake 1986, p. 44
- ↑ Prematilleke and Karunaratne (2004) p. 10
- ↑ Prematilleke and Karunaratne (2004) p. 12
- ↑ 13,0 13,1 Amarasinghe (1998), p. 58
- ↑ Bandaranayake (1974), p. 151
- ↑ Basnayake (1986), p. 51
- ↑ Sarachchandra (1977), p. 118
- ↑ Basnayake (1986), p. 45
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Amarasinghe, Malinga (1998). පොළොන්නරුවේ නටබුන් (The Ruins of Polonnaruwa) (en Sinhala), S. Godage & Brothers. ISBN 955-20-3051-X.
- Bandaranayake, Senake (1974). Sinhalese monastic architecture: the viháras of Anurádhapura, Brill Publishers. ISBN 978-90-04-03992-6.
- Basnayake, H. T. (1986). Sri Lankan Monastic Architecture, Sri Satguru Publications. ISBN 81-7030-009-6.
- Prematilleke, P. L. (2004). Polonnaruwa - The Silver Capital of Sri Lanka, Colombo: Central Cultural Fund, Ministry of Cultural Affairs. ISBN 955-613-111-6.
- Sarachchandra, B. S. (1977). අපේ සංස්කෘතික උරුමය (Cultural Heritage) (en Sinhala), Silva, V. P..
- Seneviratna, Anuradha (1992). Buddhist monastic architecture in Sri Lanka: the woodland shrines, Abhinav Publications. ISBN 978-81-7017-281-9.
- Siriweera, W. I. (2004). History of Sri Lanka, Dayawansa Jayakodi & Company. ISBN 955-551-257-4.
- von Schroeder, Ulrich (1990). Buddhist Sculptures of Sri Lanka, Hong Kong: Visual Dharma Publications, Ltd.. ISBN 962-7049-05-0.
- von Schroeder, Ulrich (1992). The Golden Age of Sculpture in Sri Lanka - Masterpieces of Buddhist and Hindu Bronzes from Museums in Sri Lanka, Hong Kong: Visual Dharma Publications, Ltd.. ISBN 962-7049-06-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polonnaruwa Vatadage» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.