Poliuretano termoplàstic

El poliuretano termoplàstic és una de les varietats existents dins dels poliuretanos. És un polímero elastomérico llineal i, per això, termoplàstic. No requerix vulcanización per al seu processat, pero ya en l'any 2008 es va introduir un procés per a reticularlo. Este elastòmer pot ser conformat pels processos habituals per a termoplàstics, com molege per injecció, extrusió i bufat. Com elastòmer termoplàstic en base uretano s'abrevia TPE-U, pero es designa comunament com TPU (en anglés de Thermoplastic Polyorethane).

El poliuretano termoplàstic es caracterisa per la seua alta resistència a l'abrasió, a l'oxigen, a l'ozon i a les baixes temperatures. Esta combinació de propietats fa del poliuretano termoplàstic un plàstic d'ingenieria; per esta raó, s'utilisa en aplicacions especials.

Polimerisació

El poliuretano termoplàstic es forma per la reacció de tres matèries primeres principals, que són:

a. Poliolés. (Dioles de cadena llarga)

b. Diisocianatos.

c. Diolés de cadena curta.

Polioles i isocianatos són, a la seua volta, polímero.

Els TPUs, de la mateixa manera que els termoplàstics en general, també poden contindre aditius o càrregues per a conferir propietats especials: plastificantes, ignifugantes, fibres, etc. Per eixemple, afegint fibra de vidre s'alcancen mòduls elàstics de fins a 17 GPa.

Estructura química

Els polioles de cadena llineal i llarga, aixina com els dioles de cadena llineal i curta, reaccionen en els diisocianatos per a formar un polímero semicristalino d'estructura llineal (per això és termoplàstic), en el qual l'unió dels polioles als diisocianatos componen la part amorfa (segment flexible), i l'unió dels dioles de cadena curta en els diisocianatos donen lloc a la part cristalina (segment rígit).

El tipo de matèria primera, aixina com les condicions de la reacció, determinen les propietats del producte final obtingut. El Poliuretano Termoplàstic es pot produir a partir de dos famílies de polioles:

a. Polioles de base polièster.

b. Polioles de base poliéter.

Depenent de les famílies de matèries primeres que s'utilisen, els TPU tenen les següents característiques generals:

Polioles de base polièster

a. Molt bones propietats mecàniques.

b. Resistència a la temperatura.

c. Resistència als olis minerals i als líquits hidràulics.

Polioles de base poliéter

a. Major resistència a la hidrólisis.

b. Major flexibilitat a baixes temperatures.

c. Resistència als microorganismes.

Isocianatos

Si en lloc dels habituals diisocianatos aromàtics, els polioles es combinen en diisocianatos alifáticos, la característica de el TPU que més millora és la solidea a la llum.