Polietilenglicol
El polietilenglicol (PEG), també conegut com macrogol, òxit d'polietileno (PEO) o polioxietileno (POE), és un poliéter àmpliament amprat en l'indústria.[1] El seu nom generalment apareix associat a un número que fa referència a la massa molecular del polímero o oligómero; per eixemple, un PEG en n=80 posseïx una massa molecular mija d'uns 3500 Dona, per lo que es denomina PEG 3500. La seua estructura química pot representar-se com HO-(CH2-CH2-O-)n-H. Cada volta està sent més usat com biomaterial per les seues propietats físic-químiques.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Obtenció
[editar | editar còdic]El polietilenglicol es produïx per l'interacció d'òxit de etileno en aigua, etilenglicol o oligómeros de etilenglicol. La reacció està catalizada per catalisadors àcits o bàsics. Es preferix partir de etilenglicol o els seus oligómeros que de l'aigua, ya que açò permet obtindre polímero de baixa polidispersión. La llongitut de la cadena d'polímero depén de la proporció de reactants.
- ___CHEM_0___
Depenent del tipo de catalisador, el mecanisme de polimerisació pot ser catiónico o aniónico. És preferible el mecanisme aniónico perque conduïx a l'obtenció de PEG en menor polidispersidad.
La polimerisació d'òxit de etileno és un procés exotèrmic.
El polietilenglicol d'alt pes molecular se sintetisa per polimerisació en suspensió. És necessari mantindre la cadena creixent d'polímero en el transcurs del procés de policondensación en dissolució.
La reacció està catalizada per composts de magnesi, alumini o calcio. Per a previndre la coagulació de la cadena d'polímero de la dissolució, s'afigen aditius com dimetilglioxima.
Per a preparar polietilenglicol de baix pes molecular s'usen catalisadors alcalinos com NaOH o Na2CO3.
Polietilenglicol com a dissolvent
[editar | editar còdic]Polímero en baix pes molecular poden ser usats com a dissolvents no volàtils. Els polímero més usats en una gran varietat d'aplicacions són polietilenglicol i polipropilenglicol. Ademés estos permeten reciclar catalisadorés valiosos, de la mateixa manera que els dissolvents fluorosos.[2]
El PEG és soluble en aigua, per lo que la majoria de les seues aplicacions es donen en dissolució acuosas, sent major esta solubilidad a major pes molecular de el PEG.
Est és menys hidrófilo que el PPG (per a un mateix PM), ademés presenta baixa inflamabilidad i baixa pressió de vapor.
En comparació a atres dissolvents alternatius, el PEG és biodegradable, biocompatible i no tòxic.
El PEG pot ser recuperat i reciclat de la dissolució per extracció o destilació directa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPolyethylene glycol and solutions of polyethylene glycol as green reaction mija - ↑ Kerton, Francesca (2009). alternative solvents for green chemistry´´, 1 edició, The Royal Society of Chemistry.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polietilenglicol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.