Anar al contingut

Polielectrolito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Polielectrolito és, en química, qualsevol polímero que posseïxca grups electrolitos.

Els polielectrolitos són polímeros les unitats de la qual de repetició soporten un grup electrolito. Policationes i polianiones són polielectrolitos. Estos grups es disocian en dissolució acuosas (aigua), per lo que queden com a polímero carregats. Les propietats dels polielectrolitos són per lo tant similars als dos: electrolitos (sales) i polímero (composts d'alt pes molecular), i a voltes es denominen polisales. Com a sals, les seues dissolució són eléctricamente conductores. Com a polímero, les seues solucions són a sovint viscoses. Les cadenes moleculars carregades, comunament presents en multitut de sistemes biològics, eixerciten un paper fonamental en la determinació de l'estructura, l'estabilitat i les interaccions dels diversos conjunts moleculars. Els enfocaments teòrics[1] per a descriure les seues propietats estadístiques diferixen profundament de les dels seus homòlecs eléctricamente neutres, mentres que les seues propietats úniques estan sent explotades en una àmplia gama de sectors tecnològics i industrials. Una de les seues principals funcions, no obstant, sembla ser el que es juga en la biologia i la bioquímica. Moltes molècules biològiques són polielectrolitos. Per eixemple, els polipèptits, glicosaminoglicanos, i l'ADN són polielectrolitos. En diverses indústries s'utilisen polielectrolitos, tant naturals com a sintètics.

Tipos de polielectrolitos

[editar | editar còdic]

Existix gran cantitat d'eixemples de polielectrolitos carregats positivament (polietilenimina) o negativament (ADN, sulfonato de poliestireno, poliacrilamida, àcit poliacrílico, àcit polimetacrílico...). Els polielectrolitos que presenten electrolitos d'abdós càrregues es denominen polianfólitos.

Poliácidos

[editar | editar còdic]

En la terminologia dels polímero, un poliácido és un polielectrolito compost per l'unió de monòmers que contenen grups àcit. Per lo general, els grups àcits són -COOH, -SO3H o -PO3H2.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pierre-Gilles de Gennes (1979). Scaling concepts in polymer physics, Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-1203-5.
  2. (2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
    2067.doi:10.1351/pac200678112067.