Polielectrolito
Polielectrolito és, en química, qualsevol polímero que posseïxca grups electrolitos.
Els polielectrolitos són polímeros les unitats de la qual de repetició soporten un grup electrolito. Policationes i polianiones són polielectrolitos. Estos grups es disocian en dissolució acuosas (aigua), per lo que queden com a polímero carregats. Les propietats dels polielectrolitos són per lo tant similars als dos: electrolitos (sales) i polímero (composts d'alt pes molecular), i a voltes es denominen polisales. Com a sals, les seues dissolució són eléctricamente conductores. Com a polímero, les seues solucions són a sovint viscoses. Les cadenes moleculars carregades, comunament presents en multitut de sistemes biològics, eixerciten un paper fonamental en la determinació de l'estructura, l'estabilitat i les interaccions dels diversos conjunts moleculars. Els enfocaments teòrics[1] per a descriure les seues propietats estadístiques diferixen profundament de les dels seus homòlecs eléctricamente neutres, mentres que les seues propietats úniques estan sent explotades en una àmplia gama de sectors tecnològics i industrials. Una de les seues principals funcions, no obstant, sembla ser el que es juga en la biologia i la bioquímica. Moltes molècules biològiques són polielectrolitos. Per eixemple, els polipèptits, glicosaminoglicanos, i l'ADN són polielectrolitos. En diverses indústries s'utilisen polielectrolitos, tant naturals com a sintètics.
Tipos de polielectrolitos
[editar | editar còdic]Existix gran cantitat d'eixemples de polielectrolitos carregats positivament (polietilenimina) o negativament (ADN, sulfonato de poliestireno, poliacrilamida, àcit poliacrílico, àcit polimetacrílico...). Els polielectrolitos que presenten electrolitos d'abdós càrregues es denominen polianfólitos.
Poliácidos
[editar | editar còdic]En la terminologia dels polímero, un poliácido és un polielectrolito compost per l'unió de monòmers que contenen grups àcit. Per lo general, els grups àcits són -COOH, -SO3H o -PO3H2.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierre-Gilles de Gennes (1979). Scaling concepts in polymer physics, Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-1203-5.
- ↑ (2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2067.doi:10.1351/pac200678112067.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polielectrolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.