Polarisació de les actituts

La polarisació de les actituts o la polarisació de les creències és el fenomen sicològic pel qual una diferència d'opinió es fa cada volta més extrema. La polarisació d'actituts es relaciona en la radicalisació, el fenomen de cambres d'eco tant en mijos de comunicació de masses com en rets socials, i pot aplegar a la polarisació política de grups socials, a través de les cridades guerres culturals.

Varis mecanismes comporten a la polarisació d'actituts. Un d'estos mecanismes és el biaix de confirmació: la tendència dels individus a buscar i interpretar l'evidència de manera selectiva, per a enfortir les seues pròpies creències o actituts. Quan els individus s'enfronten a proves ambigües, este biaix pot conduir potencialment a que cada individu interprete en la finalitat de confirmar la seua pròpia opinió, aumentant encara més el contrast entre els individus oposts. Quan persones en punts de vista oposts interpreten nova informació d'un modo biaixat, els seus punts de vista poden aplegar a separar-se més. És lo que es denomina polarisació de les actituts. L'efecte va ser demostrat en un experiment que implicava extraure una série de boles roges i negres d'una de les dos «cistelles de bingo» amagades. Els subjectes sabien que una cistella contenia un 60% de boles negres i un 40% de roges, i que l'atra, el 40% de negres i el 60% de roges. Els experimentadores varen observar qué ocorria quan s'extreen boles de colors alterns en una seqüència que no favoria a cap de les cistelles. Despuix de l'extracció de cada bola, es va demanar als subjectes d'un grup declarar en veu alta les seues opinions sobre la provabilitat de que les boles s'estigueren extraent d'una o una atra cistella. Estos subjectes tendien a tindre més seguritat en cada successiva extracció ―si al principi varen pensar que la cistella en el 60% de pilotes negres o la del 60% de pilotes roges era la font més provable, la seua estimació de la provabilitat va aumentar―. A un atre grup de subjectes se li va demanar declarar la provabilitat estimada solament al final d'una seqüència de extracció, en lloc de despuix de cada bola. No varen mostrar l'efecte de la polarisació, lo que sugerix que esta no ocorre necessàriament quan les persones simplement sostenen posicions contràries, sino més be quan confien obertament en elles.

Archiu:Handgun collection. caps block 2

Les opinions preexistentes sobre un tema com la tinença d'armes afecten les postures.

Un estudi menys abstracte va ser l'experiment d'interpretació biaixada de Stanford, en el qual els subjectes en fortes opinions sobre la pena de mort varen llegir sobre proves experimentals d'abdós postures. El 23% dels subjectes varen senyalar que les seues percepcions s'havien fet més extremes i este canvi autorrelatado es correlacionaba fortament en les seues actituts inicials. En experiments posteriors, els subjectes també varen informar de que les seues opinions es feyen més extremes en resposta a l'informació ambigua. No obstant, les comparacions de les seues actituts abans i despuix de noves proves no varen mostrar cap canvi significatiu, sugerint que els canvis autorrelatados pogueren no ser reals. Basant-se en estos experiments, Deanna Kuhn i Joseph Lao varen concloure que la polarisació és un fenomen real que llunt de ser inevitable, solament ocorre en una chicoteta minoria de casos. Varen trobar que s'incitava no solament per considerar proves d'abdós postures, sino per simplement pensar en el tema.

Charles Taber i Milton Lodge varen alegar que el resultat de l'equip de Stanford havia segut difícil de reproduir perque els arguments usats en experiments posteriors eren massa abstractes o confusos com per a evocar una resposta emocional. En l'estudi de Taber i Lodge varen usar qüestions carregades emocionalment sobre el control d'armes i la discriminació positiva. Varen medir les actituts dels subjectes cap a estos temes abans i despuix de la llectura d'arguments sobre cada postura del debat. Dos grups de subjectes varen mostrar una polarisació de l'actitut: aquells en opinions prèvies fortes i els que estaven políticament conscienciats. En part d'este estudi, els subjectes varen elegir qué fonts d'informació volien llegir d'una llista preparada pels experimentadores. Per eixemple, podrien llegir els arguments del control d'armes de l'Associació Nacional del Rifle. Inclús quan varen ser instruïts per a ser imparcials, els subjectes llegien en major provabilitat els arguments que recolzaven les seues actituts existents. Esta busca parcial d'informació es correlaciona be en l'efecte de polarisació.