Pogona vitticeps

El dragó barbudo (Pogona vitticeps) és una espècie de saurópsido escamoso de la família dels agámidos originari de les regions desérticas i semidesérticas d'Austràlia. És diürn, omnívoro i terrestre semiarborícola. Actualment és comercialisat com mascota en diversos llocs del món. Rep este nom pel replec de pell, en escamas puntagudes que té baix de la gola. També té el cos recobert d'espines blanes.
Descripció
[editar | editar còdic]És un fardacho de pas ferm en garres no retràctils. Les seues parpalles poden tancar-se i obrir-se. El seu gran cap triangular diapside està rodejada per un renc de escamas espinoses baix el coll, que li servix per a intimidar a possibles rivals o a depredadors. Quan se sent amenaçat, el dragó barbudo obri àmpliament la boca, desplegant al mateix temps la seua barba d'espines, la qual es colorea de negre, en la finalitat d'impressionar els seus adversaris. Una série de escamas espinoses està també present a abdós costats del cos. A lo llarc de la seua esquena tenen dos rencs de taques.encara que no sempre és aixina.
Els machos adults, que apleguen a medir fins a 60 cm de llarc i a pesar 450 g, són més grans que les femelles; posseïxen varis poros femorales ben diferenciats situats dins de les cuixes. Els abultamientos del hemipene a abdós costats de la coa, són visibles en els machos.
Hi ha dragons barbudos d'una gran varietat de colors, incloent castany, pardo, gris, vert, rojós, i anaranjado. cada individu és capaç d'experimentar canvis molt lleus del seu color per a ajudar a regular la seua temperatura i expressar el seu estat d'ànim.
Hi ha molts tipos diferents de dragons barbudos. Si està considerant comprar un dragó barbudo al criador, lo més provable és que li oferixca un o més dels següents tipos de dragons barbudos. Dragons barbudos jagants alemans Dragons barbudos d'esquena llaüt Dragons barbudos de llom de seda
Hàbitat
[editar | editar còdic]És originari del outback, dels deserts i sabanas del suroriente d'Austràlia, més concretament dels estats de Nova Gales del Sur i Victoria. No són arbòreus. Deserts, xares i boscs secs.
Depenent de l'espècie, els dragons barbudos estan repartits per tot el continent australià. El seu hàbitat està en el outback d'Austràlia, pero no es veuen en el nort humit, en l'extrem surest i suroest, ni en Tasmania. Per lo tant, solament habiten les zones seques i austeres com les estepas, els semidesiertos i els boscs àrits en poca vegetació.
Domogalla, A. (2003). zooplus: Online-Couponing im Haustierbedarfsmarkt. In Handbuch Couponing (pp. 639-658). Gabler Verlag, Wiesbaden.
Comportament en captivitat
[editar | editar còdic]És dòcil i es deixa manipular en facilitat, de manera que no representa perill per als humans. En caure la nit baixa al sol, busca un amagatall i pren un lloc poc visible per a descansar. Si és agressiva devem deixar-la tranquila o donar-li aliment en la mà i poc a poc vora que no som un depredador.
Temperatura
[editar | editar còdic]És fàcil observar com respon a la temperatura de l'ambient: quan vol almagasenar de la calor, es aplana per a rebre-ho perpendicularmente en tot el seu cos, quan vol refrescar-se, obri la boca per a favorir una major transpiració i en conseqüència una major pèrdua de calor. Si l'animal passa tot el seu temps la boca oberta, és que la temperatura dins del terrario és massa elevada. És convenient mantindre-ho a una temperatura entre 30 i 35 °C en el dia i entre 20 i 23 °C en la nit; en tot cas no es deu deixar baixar la temperatura dels 18 °C ni es deu permetre que puge per sobre els 43 °C, puix l'animal podria inclús morir. També la humitat deu mantindre's entre el 40 i 60 per cent per a evitar problemes respiratoris.
Jerarquia
[editar | editar còdic]Existix una jerarquia a l'interior dels grups. Quan hi ha varis espècimen reunits, el lloc més alt es reserva per a l'individu dominant en el grup. Els machos poden batallar entre sí cos a cos i ocasionar-se ferides. La jerarquia es manté més freqüentment per mig de rituals de gests, com a moviments de les pates i oscilacions del cap que tracten de substituir els enfrontaments directes. És aconsellable no mantindre més d'un mascle en les femelles en el mateix terrario, a no ser que siga gran i disponga de varis llocs elevats en una llàntia per a calfar cada u.

Reproducció
[editar | editar còdic]El mascle en busca de la femella oscila el cap freqüentment prop d'estes i infla la seua barba. En alguns #espècimen, l'extremitat de la coa s'ennegrix com la barba. Les femelles receptives es aplanan llaugerament i alcen lleument la coa. El mascle agarra llavors el coll de la femella en les seues dents i coloca el seu cos de manera que puga colocar les dos cloaques una prop de l'atra. Usarà llavors el hemipene per a fertilizar a la femella, esta posarà ous a la veta d'un temps. Alcança la madurea sexual a la veta d'1 o 2 anys de vida.
Detalls quotidians
[editar | editar còdic]A voltes rasguña el vidre del terrario, en eixir a menjar pot vore's reflectit i això sol molestar-ho. Pot tensionarse també al vore una mà humana, un gos o una atra mascota. Una volta apagat l'allumenat, pot ser que pose el cap baix el substrat, perque és molestat per un element exterior (TV, PC, llum...); llavors deu posar-se algun pany o drap sobre el terrario per a que puga dormir tranquilament.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenten de vegetals, frutes i insectes, lo adequat és que mengen de tot, ya que poden emmalaltir si solament mengen carn, vegetals o fruta. Grills, panderoles, tenebrios, cucs mel, zophobas, langostas, mosques, cucs, cucs de seda, arnes i bues (sense la seda), caragols (són molt carnosos i tenen molt calcio) en closca i rates sense pèl recent naixcuts.
L'alimentació deu ser variada i no tòxica: es deuen evitar el fòsfor i els oxalatos (lletuga, espinac o tomata), o consumir-los en baixa cantitat. Es deu tindre en conte lo curt i delicat del seu aparat digestiu. Les heces normals d'estos animals deurien ser com un "gusanillo" de to marró obscur, en una part afegida de color groguenc blanquecino, que és l'orina, cal recalcar que esta té una olor molt forta. Si no és d'este aspecte, es deu dur a la pogona al veterinari. L'aigua se suministrara en un pulverizador, 2 o 3 voltes per semana, ya que les pogonas beuen del rocío del camp. És recomanable deixar-li un recipient en aigua neta per a que prenguen els seus banys que els són bons per a la muda de pell.
Els dragons barbudos no són quisquillosos en el menjar. En les seues fortes mandíbules, poden apretar i esclafar insectes de closca dura com els escarabats. Com omnívoros, també buscaran fulls, flors, frutes i, ocasionalment, chicotetes lagartijas o rosegadors.
Referències
[editar | editar còdic]- Ahl,I. 1926. Neue Eidechsen und Amphibien. Zool. Anz. 67: 186-192
- AMER, SAYED A. M. & YOSHINORI KUMAZAWA 2005. Mitochondrial DNA sequences of the Afro-Arabian spiny-tailed lizards (genus Uromastyx; family Agamidae): phylogenetic analyses and evolution of gene arrangements. Biological Journal of the Linnean Society; 85 (2): 247
- Ezaz, Tariq; Quinn, Alexander I.; Miura, Ikuo; Sarre, Stephen D.; Georges, Arthur; Greus, Jennifer A. Marshall 2005. The dragon lizard Pogona vitticeps has ZZ/ZW micro-sex chromosomes. Chromosome Research 13:763-776.
- Hallmen, M. 2006. Selective Breeding for color and pattern. Reptilia (GB) (44): 12-18
- na vitticeps in Central Austràlia Monitor: Journal of the Victorian Herpetological Society Inc. 6 (3): 111-115
- Quinn, Alexander I.; Arthur Georges, Stephen D. Sarre, Fiorenzo Guarino, Tariq Ezaz, and Jennifer A. Marshall Greus 2007. Temperature Sex Reversal Implies Sex Gene Dosage in a Reptile. Science 316: 411
- Schaerlaeken, Vicky; Jay J. Meyers and Anthony Herrel 2007. Modulation of prey capture kinematics and the role of llingual sensory feedback in the lizard Pogona vitticeps. Zoology 110 (2): 127-138
- Witten G J. COVENTRY A J. 1990. SMALL POGONA-VITTICEPS REPTILIA AGAMIDAE FROM THE BIG DESERT VICTORIA AUSTRÀLIA WITH NOTES ON OTHER POGONA POPULATIONS. ROYAL SOCIETY OF VICTORIA PROCEEDINGS 102 (2): 117-120
- Andree Hauschild; L'Agame Barbu Pogona Vitticeps; Els guides Reptil Mag; 2007 Animalia Editions
- THE DIFFERENT TYPES OF BEARDED DRAGONS [1] archivat en Wayback Machine. ( COMPLETE GUIDE )
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pogona vitticeps.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pogona vitticeps» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.