Poesia social

La poesia social, lliteratura compromesa o engagée, és un moviment poètic espanyol dels anys 1950 i 1960 caracterisat per les condicions polítiques i la reivindicació de la llibertat.

Moment sociopolític

Este moviment naix en els anys 1950 en Espanya, quan les cicatrius de la guerra civil espanyola (1936-1939) encara no s'han tancat. A resulta d'aquell conflicte s'instaura en el país una dictadura regida pel general Francisco Franco, que s'estén fins a la seua mort en novembre de 1975.

El franquisme es va traduir en una forta repressió sobre els vençuts en la seua primera década, aixina com en un règim aïllat i replegat sobre sí mateixa, ya que els aliats de Franco durant la guerra, Adolf Hitler i Benito Mussolini, varen ser derrotats en la Segona Guerra Mundial. En els anys 1950 es produirà cert aperturisme, en l'acostament dels Estats Units donada l'importància geoestratégica d'Espanya. Aixina, despuix del periodo conegut com els anys perduts (1939-1954), vindrà el fi de l'autarquia, el aperturisme i el desenroll econòmic.

La poesia social conviu en una Llei de prensa molt restrictiva, redactada en 1938 i vigent fins a 1966, que permet la censura prèvia. Tot lo escrit ha de passar per un censor abans de la seua publicació. Les reivindicacions de llibertat dels integrants del moviment hauran de passar per la taula dels funcionaris del règim, que no dubtaran en mutilar o condenar a la no publicació les obres no afectes al mateix.

La poesia social tindrà un important pes sobre la cultura espanyola tant de finals del franquisme com de la transició.

Història i estatus ideològic

Els integrants d'este moviment veuen la poesia com un instrument per a intentar canviar el món, denunciar la realitat que els rodeja i conscienciar als seus llectors de l'injustícia social. La poesia social busca la defensa dels dèbils i desamparats.

Un precedent importantíssim va ser la revista Espadaña (1944-1951), en la que varen publicar noms com César Vallejo, Pablo Neruda o Blas d'Otero. Des d'ella es va voler arreplegar la vanguarda que s'havia cultivat en l'Espanya de la República i anys anteriors, en l'exponent de la Generació del 27 i opondre's a una corrent més clasicista i afecta al règim del general Franco.