Podocnemis expansa
La charapa arrau (Podocnemis expansa) és una espècie de tortuga de la família Podocnemididae, una de les tres famílies de l'suborden Pleurodira —tortugues coll de serp, que protegixen el cap baix un costat de la closca, sense retraure-ho—. Habita en les masses d'aigua de les conques del ric Amazones i del Orinoco, a on poden ser vistes descansant en grups sobre troncs caiguts en els rius o plages fluvials.
És la tortuga més gran dels pleurodiros. Són de color obscur en la seua part dorsal i groguenques ventralmente. Posseïxen un engrosamiento en la part posterior de la seua espaldar al que es referix el seu epítet específic.
Va ser molt abundant i durant l'época de reproducció es concentraven a millers en les plages i illes arenenques dels rius, tant que varen inspirar a Juliol Verne en un dels seus llibres. Encara que les seues poblacions han disminuït dràsticament la UICN la considera en la categoria de preocupació menor.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Pertany a l'suborden Pleurodira, superfamilia Pelomedusoidea i família Podocnemididae.[1] No obstant atres autors consideren Pelomedusidae com a família i Podocnemidinae subfamília.[2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]És la més gran dels pleurodiros. Les femelles adultes poden aplegar a pesar entre 90 i 100 kg, i medir de 70 a 90 o 100 cm de llarc. Els machos són més menuts, casi la mitat que les femelles.[4][2]
El seu espaldar és ample i pla, eixamplat en la part posterior, de tonalitats grisáceas, pardas i negres. Per la part inferior, el plastrón és groc en taques i ralles simètriques negres. En el cap posseïxen una regata negra entre els ulls que va de les narius a la part posterior dels ulls, en llínees grogues a abdós costats. Els jovenils són més clars, de color beige a gris verdoso, espaldar festoneado i ribeteado en groc.[2]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Es troba en els rius i estanys de la conca del ric Amazones i del Orinoco, en l'est de Colòmbia, sur de Veneçola, extrem sur de Guyana, noroest de Brasil, i una menuda part d'Equador, Perú i Bolívia.
En ser tan gran li és possible habitar en els rius caudalosos, profunts i en fortes corrents, com el Orinoco, Amazones i els seus afluents principals.
Herbívora, s'alimenta de vegetació, fruts, flors, pero també d'una esponja d'aigua dolça que creix en els troncs dels arbres quan s'inunden.
Són gregarias i durant la reproducció colonisen bancs d'arena en lo que es denomina «arribades», similars a les de les tortugues marines en les plages de la costa. Estes «invasions» varen inspirar a Juliol Verne en el seu llibre El soberp Orinoco.
Es reproduïxen durant l'época seca, quan el riu ha descendit deixant al descobert grans bancales arenencs, a on les femelles són fecundadas pels machos. Despuix, les femelles es insolan durant prou temps, #lo que produïx un canvi hormonal imprescindible per a la maduració dels ous. La femella posa de 60 a 140 ous alluntats de l'aigua i l'incubació dura uns 45 dies. Els ous, d'uns 4 cm de diàmetro, són comestibles i molt apreciats, pero han segut recolectats en excés de manera que, junt en la caça indiscriminada, pot posar en perill a l'espècie. Les menudes tortugues eclosionan despuix d'uns 45 dies, durant la nit, en lo que eviten als depredadors aéreus, pero no a caimans i peixos carnívors.[2]
Conservació
[editar | editar còdic]Humboldt en 1814 ya alertava de la sobreexplotació a que havien segut somesos les nidadas, inclús per les poblacions humanes precolombinas. Esta sobreexplotació, acreixcuda en l'arribada dels europeus, va fer disminuir les poblacions de centenars de mills a centenars. Els programes de conservació que protegixen zones de nidificación i ajuden a la supervivència de jovenils, mantenen a l'espècie en la classificació de «preocupació menor». No obstant, la pèrdua d'hàbitat i el furtivismo fan que les poblacions estiguen en decliu.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bonin, F., Devaux D i Dupré A. (2006). Tortugues del món, Barcelona: Lynx edicions, pp. 416.
- Cox, B. (1984). «Reptils, amfibis i peixos», en: Whitfield, P. Enciclopèdia ilustrada dels animals, #León: Everest. ISBN 84-241-2130-9.
- Gaffney, I. S., D. W. Krause, and I. S. Zalmout
- McDiarmid, R. W.. . Consultat el 14 d'octubre de 2011.
- Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group. . Consultat el 17 de giner de 2016.
- Trebbau M., P. i Pritchard P. (2018). Veneçola i les seues tortugues, Madrit: Edicions La Fauna KPT, pp. 227.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Podocnemis expansa.
Wikispecies té un artícul sobre Podocnemis expansa.- Este artícul conté una traducció derivada de «Podocnemis expansa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.