Anar al contingut

Pockmark

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un pockmark és una depressió cóncava en forma de cràter ubicades en el fondo marí, causada per l'escape de decorreguts, siguen líquits o gasos, que emergixen per baix del substrat (roca o sediment) i formen una erupció freda o calenta que movilisa el sediment marí.[1] Poden variar en tamany i s'han trobat en tot lo món.

Descobriment

[editar | editar còdic]

Els pockmarks varen ser descoberts a finals de la década de 1960 en les costes de Nova Escòcia, Canadà, per Lew King i Brian McLean del Bedford Institute of Oceanography, utilisant un sonar d'agranada lateral desenrollat a finals de la década de 1960 per Kelvin Hughes. Prèviament els investigadors havien detectat "muescas" en ecosonda i registres sísmics poc profunts en el llit marí de Nova Escòcia. Creïen que estes muescas representaven cárcavas i formacions curvilíneas en el llit marí fangoso. No obstant, mai varen poder descobrir cóm es conectaven les muescas detectades per una llínea d'estudi a la següent. Per lo tant, no va ser fins que varen realisar l'estudi en el sistema de cobertura d'àrea, un sonar d'agranada lateral, que es varen donar conte de que les muescas eren de fet depressió tancades (cràters) i no formacions curvilíneas. Açò va ser una gran sorpresa, perque hi ha molt pocs cràters en la superfície de la Terra.

Encara que els pockmarks es varen documentar i varen publicar per primera volta fa 50 anys, encara se seguixen descobrint en el fondo oceànic i en numerosos llac de tot lo món. La delimitació espacial i la caracterisació morfométrica dels pockmarks en el fondo marí del Mar del Nort central s'han conseguit per mig de métodos semiautomàtics.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els cràters front a Nova Escòcia tenen fins a 150 m de diàmetro i 10 m de profunditat. S'han trobat pockmarks en tot lo món.[2][3] El descobriment es va vore facilitat per l'us de sistemes acústics multihaz d'alta resolució per al mapage batimétrico. En estos casos, els pockmarks s'han interpretat com l'expressió morfològica d'una fuga de gas o petròleu d'un sistema d'hidrocarburs actiu o d'un jaciment petrolífer profunt sobrepresionado. Específicament, el fluix de decorreguts profunts a llarc determini que produïx pockmarks està vinculat a l'escape submarí de gas metà baix pressió.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ecology of a North Siga pockmark with an active methane seep».Marine Ecology Progress Series.70(1)
    49–63.doi:10.3354/meps070049.
  2. Judd, Alan and Martin Hovland, Seabed Fluïu Flow: The Impact on Geology, Biology and the Marine Environment, Cambridge University Press, 2007, ISBN 978-0-521-81950-3
  3. Hovland, Martin, Seabed Pockmarks and Seepages : Geological Ecological and Environmental Implication, Springer, 1988, ISBN 978-0-86010-948-8