Anar al contingut

Poble kele (Gabon)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El poble kele (també conegut com bakele, nkele o kalai)[1] és un grup ètnic molt dispers que habita en les regions costeres de l'actual Gabon i en comarques contigües del Congo.[2][3][4] Coneguts en l'época precolonial com a caçadors d'elefants i comerciants, els keles, baix la pressió de la migració del poble fang, varen fugir de la seua terra natal en la regió dels rius Com i Remboué.[3] Abans del sorgiment del comerç a gran escala de captius, en lo que ara és Gabon, es varen dedicar a l'intercanvi de marfil i ébano en els seus veïns costers, inclosos els pobles fang i sheke. Varen controlar part de les vies fluvials que transportaven mercaderies als llocs comercials africans i d'eixida al comerç en europeus.[5]

Artícul principal → Llengües kele.

Parlen kélé, un idioma bantú del tall Níger-Congo de la branca de llengües kele. Donada la dispersió del poble kele i la seua absorció per atres pobles a partir d'el XX, només s'han contabilisat 1900 persones identificades com a parlants kélé en Gabon.[6][7][8]

L'idioma kélé és també conegut com akele, bubi, dikele, o kele occidental.[9]

Història

[editar | editar còdic]

A la seua arribada a les costes atlàntiques els keles solament varen trobar pigmeos, en els que a voltes varen viure en simbiosis. Encara que varen establir llogarets agrícoles, els seus caçadors varen continuar estenent-se en tots els llocs en busca d'elefants i atres assuts. En el procés varen entrar en conflicte en atres pobles que estaven migrando cap a estes mateixes regions.[10]

A finals d'el XVIII, el poble kele es va involucrar en el comerç d'esclaus, tant en destí a mercats dominats pels europeus com a nivell local. Per a això recorrien llargues distàncies per a obtindre captius per a satisfer la demanda europea. Despuix del decliu del tràfic d'esclaus a principis d'el XIX, els keles varen continuar comerciant en els europeus en el ébano i atres fustes, aixina com en el caucho.[5]

A finals d'el XIX misionero protestants varen intentar cristianizar al poble kele, pero la vida seminómada i la gran dispersió de les seues comunitats va dificultar l'objectiu.[3] Similar tasca varen mamprendre misionero catòlics que varen obtindre permís per a predicar entre els pobles fang, galoa, vili, adouma, sheke, nkomi, loumbou, eshira i kele entre els anys 1881 i 1900.[11] En este mateix sigle alguns caps keles varen acordar la protecció francesa a través d'acorts a on cedien la sobirania dels seus territoris davant la potència colonial europea.[12] Pero novament la dispersió de les comunitats keles, aixina com el seu règim d'autonomia els va fer casi impossible la tasca als francesos. Des de l'invasió francesa fins a l'independència de Gabon (17/08/1960), la dispersió dels keles va aumentar progressivament, motivada fonamentalment per la busca d'ocupació.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Unesco, 1984, p. 161.
  2. Cortés López, 2009, p. 193.
  3. 3,0 3,1 3,2 Gonen, et a el, 1996, p. 475.
  4. Stokes, et a el, 2009, p. 93.
  5. 5,0 5,1 Page, et a el, 2005, p. 713.
  6. «Kele, Akele in Gabon» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-10-26.
  7. «Glottolog 4.4 - Kélé» (en anglés). glottolog. org. Consultat el 2021-10-26.
  8. «Kele (B.22)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-10-26.
  9. «OLAC resources in and about the Kélé language» (en anglés). olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2021-10-26.
  10. Gardinier, 1994, p. 54.
  11. «Wayback Machine» (en anglés). web. archive. org. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2021-10-26.
  12. Shillington, et a el, 2005, pp. 543-544.
  13. Gonen, et a el, 1996, pp. 475-476.

Bibliografia

[editar | editar còdic]