Poble karén
El poble karen, karén o kayin és una ètnia que viu principalment al sur i surest de Myanmar (Birmània) i parla una llengua sino-tibetana. Els karen constituïxen aproximadament el 7 % de la població total de Birmània de 50 millons de persones.[1] Una gran cantitat de karen viuen en Tailàndia, en especial en la frontera en Birmània. Un subgrup dels karen, els padaung de la regió fronteriça entre Birmània i Tailanda, es caracterisa pels latones en espiral que es posen en el coll les dònes d'este grup.
Les llegendes karen parlen sobre un "riu d'arena" que els seus antepassats supostament varen creuar per a aplegar a la seua ubicació actual. Molts karen es referixen a este riu com el desert de Gobi, pese a que han vixcut en Birmània per sigles. Els karen són el grup ètnic més gran de Birmània despuix de bamars i shans.[2]
Alguns karen, dirigits principalment per l'Unió Nacional Karen (UNK), estan en guerra en el govern de Birmània des de 1949. L'objectiu inicial del grup era conseguir l'independència d'un estat karen, pero des de 1976, el grup armat ha demanat la creació d'un sistema federal en lloc de l'independència de l'estatcita requerida.
Distribució
L'ètnia karen viu en la seua majoria en la regió montanyosa de la frontera este de Birmània i la delta del riu Irrawaddy,[3] principalment en l'estat de Kayin. Alguns grups chicotets viuen en l'estat de Kayah, el sur de l'estat de Shan, les regions Ayeyarwady i Tanintharyi, la divisió Bago i l'oest de Tailàndia.
És difícil calcular el seu número total. L'últim cens fiable realisat en Birmània va tindre lloc en 1931. Un artícul de VOA de 2006 cita un estimat de sèt millons dins Birmània. Existix un atre estimat de 400 000 karén en Tailàndia, a on són de llunt el grup ètnic més gran que forma part del grup de les "tribus dels tossals".
Divisions
Els karen han segut divividos per etnólogos distints grups.[4]
Karen rojos (kayah)
Segons un cens de 1983, els karen rojos (karenni) es componen dels següents grups: kayah, geko (kayan ka khaung, gekho, gaykho), geba (kayan gebar, gaybar), padaung (kayan lahwi), bres, manu-manaus (manumanao), yintale, yinbaw, bwé, paku, shan i pao.[5] Molts dels grups (geko, gebar, padaung) pertanyen als kayan, un subgrup dels karenni.
Karen s'gaw
És el major grup i el més dispers. Molts viuen en les divisions de Yangón, Bago (districte de Taungoo, districte de Bago i districte de Tharyarwaddy), Mandalay (Pyin Oo Lwin i Kalaw), Tanintharyi (Myeik i Dawei) i Ayeyarwaddy (districte d'Hintarda); ademés de la part este de l'estat de Karén (Thanton), l'estat de Kayah (Mawchi) i en la província de Chiang Mai en Tailàndia. L'idioma karén s'gaw és una llengua comuna per a la majoria del poble karén . En Karen, els s'gaw són cridats Bar Htee.
Karen pwo
Els karen pwo de l'est viuen en Tailàndia occidental i en l'estat de Kayin, Birmània; mentres que els de l'oest viuen en la divisió d'Irrawaddy, Birmània. Entre els karen, els pwo són cridats mo htee.
Karen blancs
La majoria dels karen blancs viuen en Pyinmana, divisió de Mandalay. Els s'gaw i pwo no són karen blancs. Entre els karen, els karen blancs són cridats ka nyaw wah.
Karen paku
Els paku viuen en Taungoo, la divisió de Bago, l'estat de Kayah, Mawchi i l'est de l'estat de Kayin. L'Associació Batista Karen Paku té la seua sèu en Taungoo. La gestiona l'Escola de la Divinitat Paku. Els paku parlen s'gaw.
Notes
- ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 8 de març de 2008.
- ↑ «Kayin». Myanmar. com. Consultat el 28 de febrer de 2011.
- ↑ Esta regió és referida generalment com les tossals Karen en la lliteratura colonial, especialment en llibres d'història natural com Evans (1932).
- ↑ Encyclopaedia Britannica (1977, 15th ed), Micropaedia entry on Karen
- ↑ «Karenni Homeland». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2012. Consultat el 13 de febrer de 2012.
Referències
- Karén Baptist Convention in Thailand
- Sant C. Po, Burma and the Karens (London 1928)
- Adventist World Ràdio Karén [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo karén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.