Anar al contingut

Poble chuka

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El poble chuka, també conegut com shuka, forma part del complex bantú.[1]Ètnicament mantenen similituts en el poble meru, del com alguns autors ho consideren un subgrup. Llingüísticament estan emparentats en les llengües thagicu occidentals junt en els kikuyo i els embu-mbeere.[2][3] Eren coneguts per les seues habilitats en la percussió musical, els seus llarcs i prims tambors s'agarraven entre les cames mentres el percusionista ballava i tocava. No obstant, la occidentalisació del poble chuka pràcticament ha extinguit estes habilitats, i solament queda un chicotet grup d'actuació.[4] Les tradicions espirituals-religioses es mantenen vigents en més de la mitat de la població segons l'informe Joshua Project i un 40% participa d'alguna iglésia cristiana.[5]

Idioma

Chuka University School of Business. jpg
Chuka University School of Business

L'idioma chuka és d'orige bantú i també és conegut com chuku, gichuka o suka.[6] Segons Ethnologue i els estudis de Robert Maxon es poden rastrejar els orígens llingüístics fins a una llengua bantú proto-thagicu del centre de Kènia que hauria començat a evolucionar en distints grups entre els anys 1100 i 1600.[7][8] Els thagicu del centre de Kènia varen donar orige a tres grans branques llingüístiques nomenades segons la seua situació geogràfica: occidental, central i oriental. De la branca occidental varen sorgir els kikuyo, els embu-mbeere i els chuka. De la branca central meru i els tharaka. Finalment de la branca oriental sorgirà el poble kamba.[9][10] En Kènia es registaron 235.000 parlants de chuka o gichuka a 2020.[5]

Història

Existix certa unanimitat en considerar al poble chuka descendent d'una població bantú que entre els sigles XII i XII es va ser diversificando en distints punts de Kènia. Eixe grup originari és conegut com proto-thagicu i a mida que consolidava llengua i identitat directament com thagicu. Este grup emigrava en direcció sur i al mateix temps que integrava pobles natius, en general de llengua cusita, s'anava desgajando en diferents grups que en el temps varen construir els seus propis idiomes. El poble chuka va formar part d'un grup que junt en els futurs kikuyo i embu-mbeere es varen dirigir a l'est.[10][9][2]

Sobre el XVI varen conviure durant algun temps en grups del poble meru. Despuix d'una nova divisió a l'altura del riu Tana (llímit del mític regne Shungwaya) els chuka varen adoptar part de la cultura i organisació meru.[2] Els meru afirmen que emigraven des de Mbwa, un atre espai mític que alguns situen en Lamu (en l'entorn de Shungwaya) i uns atres en la veïna Yemen. Este passage comú en els meru va dur a alguns historiadors a colocar als chuka com un subgrup meru.[11][2]

Referències

  1. ↑ Unesco, 1984, p. 150.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cortés López, 2009, p. 92.
  3. ↑ Maxon, 2012, p. 71.
  4. ↑ Stokes, et a el, 2009, p. 367.
  5. ↑ 5,0 5,1 Project, Joshua. «Chuka in Kenya» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-11-21.
  6. ↑ «OLAC resources in and about the Chuka language». olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2021-11-21.
  7. ↑ «Kikuyu-Kamba (I.541)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-11-21.
  8. ↑ «Glottolog 4.4 - Chuka». glottolog. org. Consultat el 2021-11-21.
  9. ↑ 9,0 9,1 Maxon, 2009, p. 71.
  10. ↑ 10,0 10,1 Niane, et a el, 1985, p. 512.
  11. ↑ Gonen, et a el, 1996, p. 224.

Bibliografia