Anar al contingut

Plumeria alba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Plumeria alba2709449426.jpg
alhelí blanc (Plumeria alba)

El alhelí blanc (Plumeria alba) és un arbre chicotet de la família Apocynaceae. Pertany al gènero Plumeria.



Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre chicotet que crida l'atenció pel forcall regular de les seues branques, siempreverde. Posseïx unes branques molt grosses, planes en la punta de color vert, de les que emana en cas de ferida un làtex abundant. Fulls estrets, llineal-lanceoladas, lluents en el fes, apuntades, de 20-50 cm de llarc, numeroses, apiñadas al final de les branques que cauen quan aumenta la sequia, deixant en les branques unes grans cicatrius i el frut és una baïna angosta de color marró, que conté numeroses llavors planes i aladas. Produïx arracades de flors blanques grans, aromàtiques, en forma de roda de molí, apareixen en primavera i posseïxen una coloració groga en la base. Florix i fructifica durant tot l'any. Com totes les apocináceas, presenta una base dels ulls típicament retortillada. De la flor fecundada sorgixen dos folículs grans, vistosos, estrets de fins a 25 cm de llarc, que es troben units entre sí per la base.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx des del sur de Mèxic fins a les Antilles Majors i Menors, abundant en terrenys secs i en boscs de sols calizos fins a les mijanes altituts en el Carib, en pasturages costers i selva baixa caducifolia.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

La fusta s'usa com a combustible. Quan es talla este arbre, sagna profundament un làtex blanc.

Ornamental

Esta espècie té gran valor ornamental, per lo que deuria ser més cultivada.[2] En Ceilan, Índia i surest asiàtic apareix plantat prop dels temples i cementeris. Una espècie afí és el frangipani de flors rojoses (Plumeria rubra), procedent d'Amèrica central, que es distinguix pels seus fulls trasovadas, fins a 45 cm d'esgambi, menys apelfades en l'envés.[3] El alhelí conegut en el nom de campechana Plumeria rubra var acutifolia que posseïx les flors blanques generalment en el centre groguenc, algunes voltes rosat, a voltes s'ha confòs en Plumeria alba.[4]

Farmacològic

El làtex que segreguen estes plantes s'ha usat a l'exterior en les afeccions cutànees, empeines, sarna, úlceras i en atres infeccions de la pell, per la seua activitat antimicrobiana. No obstant el contacte en la pell pot produir una acció irritante i rubefaciente. Podria usar-se en el seu començ diluït en parts iguals primerament. El suc lechoso i viscós s'ha amprat per a extirpar barrugas. A l'interior és purgativo en cantitat de 3 gotes, en majors és tòxic, produint diarrees profusa i irritament gastrointestinal[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Plumeria alba va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 210. 1753.[5]

Etimologia

Plumeria: nom genèric que honra al botànic francés Charles Plumier, que va viajar pel Carib en el XVII.[3]

alba: epítet latino que significa "de color blanc".

Sinonímia
  • Plumeria revolutifolia Stokes[6][7]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • alhelí blanc, alhelí cimarrón, tabaiba, suche, franchipán, caracucha, tabeiba,[4] frangipani,[3] alelí.[1]
  • En Cuba: lliri blanc, lliri selvat.[8]
  • En Filipines: calachuchi, carachuchi.[8]
  • En Mèxic: cacahoaxochitl, cacaloxochil, flor del cuervo.[8]

En Perú: caracucho

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Miner Solá, I. (2008). , 2ª revisada edició, Puerto Rico:Servilibros. ISBN 0-9633435-5-6.
  2. Miner Solá, I (2000). , 3ª impressió edició, Puerto Rico. ISBN 0-9633435-8-0.
  3. 3,0 3,1 3,2 Lötschert, W. (1983). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0697-X.
  4. 4,0 4,1 4,2 Núñez Meléndez, I. (1990). , Reimpressió 2007 1ª edició, Sant Joan, Puerto Rico:L'Editorial, Universitat de Puerto Rico. ISBN 978-08477-2341-6.
  5. «Plumeria alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'octubre de 2013.
  6. Plumeria alba en PlantList
  7. «Plumeria alba». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 18 d'octubre de 2013.
  8. 8,0 8,1 8,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  4. Woodson, R. I. 1938 [1937]. Studies in the Apocynaceae–VII. An evaluation of the genera Plumeria and Himatanthus Willd. Ann. Missouri Bot. Gard. 25: 189–224. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library