Plumbogummita

Archiu:Plumbogummite-pg4a.jpg

Plumbogummita

La plumbogummita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la alunita”. Va ser descoberta en 1819 en Huelgoat en el departament de Finisterre, en Bretanya (França), sent nomenada aixina del llatí plumbum -plom- i gummi -goma-, en alusió al seu contingut de plom i l'apariència a voltes com a gotes o recobriment de goma de mastegar. Sinònims poc usats són: hitchcockita, plumboresinita o schadeíta.

Característiques químiques

És un hidroxi-fosfat anhidro de plom i alumini. Dins del supergrupo de la alunita s'enquadra en el grup de la crandallita, que són fosfat o arsenatos en calcio, estronci, bari o plom.

És l'equivalent en plom de la crandallita en calcio (CaAl₃(PO₄)(PO₃OH)(OH)₆) i de la Goyazita en estronci (SrAl₃(PO₄)(PO₃OH)(OH)₆), en abdós podria formar séries de solució sòlida, aixina com també és l'anàlec en fòsfor de la philipsbornita (PbAl₃(TORRE₄)(TORRE₃OH)(OH)₆).

Forma una série de solució sòlida en la hinsdalita (PbAl₃(SO₄)(PO₄)(OH)₆), en la que la substitució parcial del fòsfor per sofre va donant els distints minerals d'esta série.

Hàbit

Comunament té un aspecte de costres o masses, que poden ser botroidales, rehiformes, estalactíticos o globulars, freqüentment en estructures concèntriques; també pot trobar-se en forma massiva compacta de cirstales indistinguibles. Pot formar fibres radials o esferulíticas. Pot semblar-se a gotes o revestiment de goma, d'a on li ve el seu nom.

Els cristals són diminuts en un rar perfil hexagonal.