Pluja de sofre

Pluja de sofre produïda per pis durant la seua floració.

En Botànica es diu pluja de sofre a una gran massa de polen produïda durant l'etapa reproductiva per certes espècies en polinisació anemófila, com per eixemple les coníferes. Les coníferes són un grup molt antic de plantes que sempre han utilisat la polinisació pel vent per a reproduir-se. Este azaroso método els resulta eficaç i no han gastat la seua energia desenrollant flors cridaneres per a que la polinisació s'assegure per mig d'insectes i inclús vertebrats. Encara que els roures són posteriors en l'evolució, també, des de la seua altura, confien al vent la polinisació, pero produïxen menys polen que els pis. En els grans boscs de coníferes dels països nòrdics s'observa que la pluja de sofre durant la primavera termina depositant-se en les masses d'aigua i que, finalment, s'acumula en les vores de rius i estanys.

El nom "pluja de sofre" es deu al color groc dels grans de polen i a la gran cantitat en la que es produïxen. Dits grans de polen apleguen a trobar-se suspesos en l'aire en altes concentracions, pero per acció de les precipitacions pluvials cauen i es concentren o depositen sobre diverses superfícies junt en l'aigua de pluja.