Anar al contingut

Plinia cauliflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
yvapurũ (Plinia cauliflora)

El yvapurũ, guapurú, yva hũ, yabuticaba o jabuticaba és un arbre natiu de Paraguay, Brasil, Argentina i Bolívia.[1] Pertany a la família de les mirtáceas de la mateixa manera que el guayabo, guabirá, el arrayán i el saguinto. El seu nom científic és Plinia cauliflora.[2] Rep els noms de taanumox en chiquitano, jabuticaba en portugués, yvapurũ en avañe'ẽ (guaraní) i ibapumi en pauserna. És cridat guapurú en el noreste argentí i en Santa Creu de la Serra (Bolívia).

Descripció

[editar | editar còdic]

El guapurú és un arbre d'aspecte tortuoso, en poques branques, de corfa grossa i una miqueta espinosa. Creix generalment baix l'ombra d'arbres més grans. Els seus fruts produïxen l'impressió d'estar pegats al talle i es concentren en el tronc principal i les branques grosses. Són de color morat al principi i negre en madurar.

«Ojitos de guapurú» és una expressió immortalisada en cançons populars. Constituïx un afalac i li l'ampra com a sinònim d'ulls bells, quan una dòna els té grans, agraciats, vivaces i intensament negres.

Víctor Manuel Patiño ho registra en el seu llibre sobre les plantes cultivades en l'Amèrica equinoccial, reproduint paraules de Cobo:

Vol dir ibapurú, en la llengua d'aquella província, fruta que sona quan es menja; no naix en l'arbre, com la demés frutes, baix dels fulls, sino en els rams i troncs de l'arbre, començant des de la terra, i encara si alguna part de la raïl està descoberta, també té fruta i encara esta tan espessa i apiñada per tot l'arbre dalt, que casi no es veu el tronc ni es pot pujar per ell. És el ibapurú fruta molt regalada i de molt bon gust.[3]
Cobo

Plantilla:Image múltiple Plantilla:Image múltiple


Els Jabuticaba són plantes adaptades a clima tropicals a subtropicales, pero poden tolerar gelades lleus i breus, no per baix dels -3 °C (26 °F). És un arbre de creiximent llent, la seua llavor demora entre 4 i 5 mesos en germinar, i la seua primera floració (si se sembra i cultiva a partir de llavor) ocorre entre els 8 i 20 anys; en eixemplars empeltats este temps es reduïx dràsticament, podent donar-se entre els 4 i 5 anys.

Orige i distribució

[editar | editar còdic]

És una planta nativa de Brasil, Paraguay, Bolívia i Argentina.[1] Se li coneix millor pel nom en guaraní de yva puru o yva hu. Yvapurũ: yva fruta, purũ paraula onomatopèyica que reproduïx el sò de la fruta en mossegar-la: pururũ. També hi ha eixemplars natius en la província argentina de Corrents, Missions, i en menor mida en l'est de les províncies de Formosa i Chaco. En Bolívia, a on la seua distribució natural correspon al departament de Santa Creu, en àrees seques o subhúmedas avall dels 1700 m d'altitut. Dins de Bolívia, va ser reportat científicament en les províncies Andrés Ibáñez, Bisbe Santiestevan (província), Florida, Chiquitos i Cordillera, també s'ha trobat en Hondures, Colòmbia i Costa Rica encara que és poc comú.

El frut i els seus usos

[editar | editar còdic]
Archiu:Vi de jaboticaba.jpg
Va vindre de jaboticaba, tradicional del noroest del estat de Riu de Janeiro, produït per ítalo-brasilers des de finals del sigle XIX.[4]

El frut del guapurú es classifica com baya i és altament peridor.[1] És de clafoll prim i plana, mentres que la seua polpa és blanca i sucosa, de sabor agridulce. Es consumix directament com a fruta fresca,[1] pero també es preparen refrescs, meladas, licorés, vinagres casers i uns atres. Ademés, el clafoll del talle i del frut és una eficaç medicina contra la diarrea.

  • Per tots estos usos, en àrees rurals li la cultiva prop de les cases, per a tindre-ho sempre a l'alcanç de la mà.
  • També es pot usar per a remeis de diabètics.Plantilla:Clr

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Els sinònims homotípicos de Plinia cauliflora (Mart.) Kausel, Ark. Bot., a.s., 3: 508 (1956). són:[2]

  • Myrtus cauliflora Mart., Reise Bras. 1: 285 (1823).
  • Eugenia cauliflora (Mart.) DC., Prodr. 3: 273 (1828).
  • Myrciaria cauliflora (Mart.) O.Berg, Linnaea 27: 326 (1856).

Els sinònims heterotípicos són:[2]

  • Myrtus jaboticaba Vell., Fl. Flumin. 5: 214, t. 62 (1829).
  • Myrciaria jaboticaba (Vell.) O.Berg, Linnaea 27: 325 (1856).
  • Myrcia jaboticaba (Vell.) Baill., Hist. Pl. 6: 345 (1876).
  • Eugenia jaboticaba (Vell.) Kiaersk., Enum. Myrt. Bras.: 185 (1893).
  • Plinia jaboticaba (Vell.) Kausel, Ark. Bot., a.s., 3: 508 (1956).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Balerdi, C. F.; Rafie, R.; Crane, J.(2006).«Jaboticaba (Myrciaria cauliflora, Berg) a delicious fruit with an excellent market potential».Proceedings of the Florida State Horticultural Society.119
    66-68.Consultat el 6 d'abril de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Plinia cauliflora». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 6 de novembre de 2017. «Plinia cauliflora (Mart.) Kausel, Ark. Bot., a.s., 3: 508 (1956). This name is accepted.»
  3. ↑ Patiño, Víctor Manuel (2002). «Myrciaria cauliflora (Mart.) Berg», [1], Cali, Colòmbia: Centre Internacional d'Agricultura Tropical, p. 189. ISBN 958-694-037-3.
  4. ↑ Motta, Débora (18 d'abril de 2019). «Vinho artesanal de jabuticaba: uma alternativa para o desenvolvimento do Noroest Fluminense». Fundação Carlos Chagas Filho d'Ampar à Perquisició do Estat do Rio de Janeiro (FAPERJ) (portugués) Consultat el 26 de juny de 2023.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plinia_cauliflora&oldid=574654»