Anar al contingut

Plimerita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Plimerita

La plimerita és un mineral de la classe dels fosfat, pertanyent al grup de la rockbridgeita. Va ser descrit per primera volta a partir d'eixemplars obtinguts en la mina de Broken Hill, Yancowinna, Nova Gales del Sur (Austràlia), que conseqüentment és la localitat tipo. El nom és un homenage a Ian Rutherford Plimer, professor de l'Universitat de Adelaida (Austràlia), en reconeiximent pel seu estudi de jaciments miners, i particularment de Broken Hill.[1]

Propietats físiques i químiques

La plimerita és isoestructural en la rockbridgeita i en la frondelita, sent l'anàlec en zinc. Es enceuentra habitualment com microcristales aciculares o aplanados d'un tamany de fins a mig milímetro, agrupats habitualment en formacions radiadas. És de color vert, entre verda oliva pàlit i vert obscur casi negre. Ademés dels elements presents en la fòrmula, pot contindre chicotetes cantitats d'alumini.[2]

Jaciments

La plimerita és un fosfat rar, conegut en solament una decena de localitats en el món.[3] Està associat a atres fosfat secundaris, com beraunita i calcosiderita. Ademés d'en la localitat tipo, s'ha trobat com a fosfat secundari en varis jaciments de Portugal, entre ells en l'antiga mina de wolframio de Folgosinho, en Guarda.[4] En Espanya s'ha trobat en la mina La Coloma, Albarzer la Major (Càceres).[5]


Referències

  1. ↑ Elliot P, Kolitsch O, Giester G, Libowitzky, E., McCammon, C., Pring, A., Birch W. D. i Brugger, J.(2009).«Description and crystal structure of a new mineral - plimerite, ZnFe3+4(PO4)3(OH)5 - the Zn-analogue of rockbridgeite and frondelite, from Broken Hill, New South Wales, Austràlia».Mineralogical Magazine, 73, 131-148..
  2. ↑ Antony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (2000). Handbook of Mineralogy. Vol. IV Arsenates, Phosphates, Vanadates, Mineral Data Publishing.
  3. ↑ «Plimerite. Mindat».
  4. ↑ Alves, P., Leal Gomes, C. i Lopes Nunes, J.E(2012).«Produtos de evolução de triplite-zwieselite, fluorapatite i isokite dona mina Sítio do Castelo (Folgosinho, Guarda).».II Congresso Jovens Investigadors em Geociências, LEG 2012..
  5. ↑ Viñals, Joan i Calvo, Miguel(2011).«Fosfat secundaris de la mina "La Paloma", Albarzer la Major (Càceres)».Revista de Minerals, 4 (5), 10-31.