Calcosiderita
La calcosiderita és un mineral, fosfat hidratado de coure i ferro, en hidroxilos, descobert a principis de el XIX a partir d'eixemplars procedents de la mina Phoenix United, Linkinhorne (Cornualles) Regne Unit, i de la mina Hollerts, en Dermbach, Alterkirchen (Renannia-Palatinado), Alemània. Abdós es consideren com a localitats tipo. El nom procedix de les paraules gregues per a coure i ferro, reflectint la seua composició.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La calcosiderita és un fosfat de coure i ferro, que forma una série en la turquesa, que és el terme en alumini predominant en lloc del ferro. Conseqüentment la calcosiderita sol contindre també alumini en proporcions significatives. Al contrari que la turquesa, sol apareixen en forma de menuts cristals més o menys definits, a voltes com esférulas radiadas, pero no com agregats compactes i microcristalinos . És soluble, en dificultat, en àcit clorhídric.[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La calcosiderita és un mineral relativament poc freqüent, conegut en al voltant d'un centenar de localitats en el món.[3] Es troba associat a atres fosfat secundaris, especialment a libethenita, cyrilovita, dufrenita i cacoxenita. Els eixemplars més notables són provablement els trobats en la mina (wheal) Phoenix, Linkinhorne (Cornualles), Gran Bretanya.[4] En Espanya s'ha trobat en vàries localitats, entre elles la mina La Coloma, en Albarzer la Major (Càceres) i el Reguerón del Geijo, en Castrocalbón (León).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ullmann, J. (1814). Systematisch-tabellarische Uebersicht der mineralogisch einfachen Fossilien, Kriegersche Buchhandlung. Cassel und Marburg, p. 323-325.
- ↑ Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). The System of Mineralogy. Vol. 2., John Wiley & Sons, New York, p. 947-951.
- ↑ «Chalcosiferite. Mindat».
- ↑ Rudler, F.W. (1905). A Handbook to a Collection of the Minerals of the British Islands, Mostly Selected from the Ludlam Collection, HMSO Publications, Londres..
- ↑ Calvo Rebollar (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 351-352.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calcosiderita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.