Plebiscits romans
Plebiscita (paraula llatina de la que deriva la castellana "plebiscit") era la denominació de les decisions preses per la plebe romana en les seues assamblees. Varen ser adquirint major importància progressivament. El 465 a. C. el dictador Quint Hortensio va fer votar pels Comicis Centuriados la llei que obligava a tots els ciutadans a acatar els plebiscits. Encara que no es precisava l'assentiment del Senat, va anar generalment solicitat.
El plebiscit romà, en el seu orige, designava als caps plebeus, votava normes del seu interés (inviolabilitat dels tribunos, protecció de les Assamblees, dret de vot, etc.) i eixercia jurisdicció criminal sobre els plebeus de les tribus.
Més tart estén la seua competència a assunts d'interés general, (precisant-se primer des del 471 a. C. el consentiment del Senat per a la presentació de la moció, consentiment que despuix desapareix cap al 449 a. C., encara sent freqüentment solicitat) i el plebiscit adquirix força de llei, sense obligar als patricios, i més vesprada (289 a. C.) obligant a tots els ciutadans.
Evolució de la llei
[editar | editar còdic]Les lleis varen ser evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia lliurar-se d'una condena pagant el doble de lo furtat.
La Llei Petelia va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
La disposició intervivos va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes mortis causa (testament) va ser suprimit.
Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense necessitat de la causa que inicialment devia motivar-la.
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (l'àmbit del qual d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) cridat Edil curul, va traspassar a est la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, ganado, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els Triunviri o Juges Nocturns (Tres viri nocturni) les competències dels quals varen ser aumentant, i varen passar a ser elegits en els Comicis tribunados des del 289 a. C.
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (civites sine suffragio) es varen establir uns magistrats cridats Juges Menors, la competència dels quals es va estendre despuix a tota Itàlia.
Els magistrats definien el punt del dret (ius) pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els juïns llents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gents de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
Policia. Vies públiques
[editar | editar còdic]El control de policia s'acreix: aigüeral, empedrado, neteja pública, edificis ruïnosos, animals amoladors, circulació de carros (solament permesa de nit), comunicacions, abastiment dels mercats, control de calitat de mercaderies, control de monedes i pesos, banys públics, tavernes i cases “sospitoses”, són els seus àmbits d'actuació. La ret de vies públiques (camins), aqüeductes i fortalees es desenrolla.
Els censores Marco Aurelio Lépido i Marco Fulvio Nobilior, dins del seu pla urbanístic per a la ciutat de Roma, varen idear construir el que seria el primer pont de pedra sobre un riu. Cridat Pons Aemilia enllaçava la ciutat en el Fòrum Boario, al marge dreta de Tíber. Va ser terminat en l'any 187 a. C. Ara és conegut en la ciutat com Posa't Rotto.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plebiscitos romanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.